Els últims quatre murals que ha pintat l’artista urbà Elías Taño han sigut atacats per qüestions ideològiques. El darrer, creat el passat diumenge al mur de l’antic convent de Jesuïtes de València, va durar immaculat menys de dotze hores. De fet, després que fóra blanquejada la part de llenç del Passeig de la Petxina, un individu amb tranquil·litat absoluta, aquest dilluns, a plena llum del dia, va esborrar amb un esprai negre el missatge del mural dedicat als joves d’Altsasu i a tots els presos polítics que es va pintar de manera col·laborativa durant una jornada festiva i reivindicativa convocada pel col·lectiu A tiro hecho (Fotogaleria).
Elías Taño ha pintat murals a Sant Joan d’Alacant, al Mercat Municipal de Sagunt i a València a diferents punts de la ciutat, com ara el Mercat Central, Patraix, la Punta, el vestíbul de la Biblioteca de l’IVAM –que va formar part de l’exposició del museu dedicada als fanzins en juliol de 2017–, el barri del Carme i, l’últim, a la paret que li va cedir l’Ajuntament de València entre la Gran Via de Ferran el Catòlic i el Passeig de la Petxina després que una de les empreses concessionàries del servei de neteja esborrara el mural adduint que feia enaltiment d’ETA. Només el grafit que l’artista urbà va fer a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) dins del festival Horta és Futur, on es demanava que La Punta torne a ser un lloc natural i verd, és l’únic sobre el qual Taño desconeix el motiu de l’atac vandàlic. Això no obstant, tot apunta que la motivació de l’agressió és si més no la mateixa, ja que l’artista plasma una Rita Barberá conduint una excavadora contra els veïns del barri. Els altres tres –Sagunt, barri del Carme i el convent de Jesuïtes– s’han perpetrat “per motius ideològics”, sosté Elías Taño.
Les agressions cap al seus murals tenen lloc pel missatge que inclouen. Taño està convençut que les frases que apareixen en les escenes activen les accions dels intolerants. “Sempre he fet reivindicacions generalistes” amb frases i escenes que assenyalen les injustícies que afecten els refugiats, el racisme i diversos drets socials, explica. Tanmateix, en els quatre murals agredits s’uneixen diferents elements que concreten el motiu de la reivindicació cap a un determinat grup social, com ara la situació “oprimida” del poble (basc), la banda armada –en referència a ETA– i els cossos de seguretat de l’Estat, enumera.
El mural del Mercat Municipal de Sagunt va arribar al ple de l’Ajuntament, on l’oposició denunciava que el consistori haguera permés un grafit on es feia un manifest en favor dels joves d’Altsasu. L’equip de govern va haver d’executar la votació del ple i esborrar el mural que prèviament havia estat atacat. El motiu que argumentaven els grups de l’oposició de la ciutat del Camp de Morvedre s’ha tornat a repetir aquest dilluns a València, on l’oposició ha criticat el govern de la Nau per permetre que A tiro hecho pintara un mural dedicat als joves d’Altsasu i tots els presos polítics.
“Aquest tipus d’accions inciten a la violència i a l’odi, i els valencians no som així”, va manifestar el portaveu de Ciutadans a València, Fernando Giner. En els mateixos termes es va pronunciar el portaveu del PP de València, Eusebio Monzón, qui va qualificar el fet de “vergonyós” i va anunciar que el seu grup interposarà un recurs de reposició contra el permís de l’Ajuntament. També el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite) va criticar la cessió d’espais públics per a “enaltir els agressors d’Altsasu”.
Això no obstant, el consistori es va defensar de les acusacions i es va distanciar de la jornada reivindicativa convocada per A tiro hecho manifestant que l’Ajuntament “no va promoure” el missatge del mural. Alhora va defensar el mecanisme establit per l’equip de govern de la Nau de “no exercir cap censura prèvia de murals ni pintades”.
Tañó viu de la il·lustració i ha fet encàrrecs tant per a diverses administracions com per a empreses privades que han encomanat els seus dibuixos. L’artista tinerfeny veu el muralisme com una eina per a fer “activisme gràfic” des de la col·lectivitat, una activitat en la qual s’endinsa a través d’A tiro hecho per a fer “batalla amb les idees”, explica l’artista. “Nosaltres no fem una crida ni a l’odi ni a la violència”, emfatitza l’artista. “Si ataquem alguna cosa, és el sistema judicial”, que, per altra banda, afegeix Taño, “està molt corromput”.
L’artista assegura que les amenaces personals per haver pintat els últims quatre murals no han sobrepassat l’espai virtual de les xarxes socials. “L’autor els té igual”, apunta, perquè tant les agressions amb pintura blanca com les manifestacions enervades dels grups polítics de l’oposició “les estan usant com a arma per a deslegitimar un govern”.
Hi ha un degoteig d’atacs vandàlics amb simbologia feixista i catalanòfoba que afecta el País Valencià, així com un clima de suposada impunitat que afavoreix que un individu pinte amb esprai sobre un mural a plena llum del dia, uns fets que deixen constància d’una intolerància que perviu i que ha renunciat al diàleg. Taño reconeix que té por a estar pintant i que li “peguen una hòstia”, però, també, “a la policia i, sobretot, als jutges”. “La llei mordassa no empara la llibertat d’expressió”, raona.
L’artista ha fet murals i intervencions a diversos països sud-americans i europeus i cap d’ells ha patit atacs. Només els últims quatre creats a València han despertat les ires d’una ‘societat’ encapçalada per partits conservadors i grups ultres. Els il·lustradors que com el canari entenen l’art com una pulsió del sistema polític –”més que com una pulsió social”– no estan “protegits” si es fa art crític contra la corona i els cossos de seguretat de l’Estat, dos elements que, segons la llei, són “intocables”, conclou Taño.
