La classe mitjana espanyola s’ha reduït “dràsticament” i continuarà fent-ho en els pròxims anys, ja que en 2021 un 38,8% de la població espanyola viurà en precari, és a dir, sense ser econòmicament independent per a fer plans a llarg termini com tindre fills o comprar un habitatge.
Aquesta és una de les conclusions d’un estudi matemàtic desenvolupat per investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV ) i la Universitat de València (UV), que preveu que en 2021 hi haurà prop d’un milió i mig de ciutadans més en una situació precària a l’estat espanyol.
En l’estudi engloben com a precàries aquelles persones que no tenen suficients ingressos estables per a portar una vida independent i, per tant, poder fer plans en el llarg termini (tindre fills, adquirir habitatge…), segons han explicat fonts de la UPV.
En aquest estudi, en el qual quantifiquen la grandària de la població precària i recomanen solucions, “es mostra l’evolució de la classe mitjana espanyola i de la precarietat a Espanya d’ací a 2021”, afirma Lucas Jódar, director de l’Institut de Matemàtica Multidisciplinària de la UPV.
Segons Lucas Jódar, malgrat l’anunci de l’augment del salari mínim a 1.000 euros per a 2020 i de les pujades salarials acordades per sindicats i patronal, aquest estudi preveu que la població precària augmentarà en els pròxims anys.
Elena de la Poza, investigadora del Centre d’Investigació d’Enginyeria Econòmica de la Universitat Politècnica de València, explica que, tradicionalment, el concepte de precari “estava lligat a la falta d’estabilitat en el contracte laboral”. “No obstant això, en l’actualitat la població precària engloba també tots aquells que, fins i tot tenint contractes de durada indefinida, reben salaris molt baixos i que no veuen que la seua situació millore o millorarà malgrat l’escenari macroeconòmic de recuperació”, assenyala.
L’equip de treball de la UPV i la UV assenyala en l’estudi que particularment per al cas espanyol “s’agreuja el problema”. “Per primera vegada generacions amb alt nivell de qualificació professional no disposen d’accés a un treball en condicions, ni un salari digne que permeta portar eixa vida independent”, indica Elena de la Poza.
El treball té en compte valors com els ingressos econòmics, l’economia submergida, la legislació laboral, la digitalització i la demografia, així com altres variables de tipus més personal, com l’índex de consum d’alcohol i drogues, l’estrés laboral i l’emocional. L’estudi divideix la població en cinc categories: població jubilada sense risc de precarietat, població prelaboral, població emprenedora (autònoms vertaders), població precària, empleats fixos amb salaris dignes (no precària) i població oculta fiscalment, alegal o marginada.
A partir de les diferents variables i grups de població, els investigadors van construir un model matemàtic poblacional dinàmic discret que es tradueix en un sistema d’equacions en diferències. Els resultats mostren que la població precària a Espanya augmenta pràcticament en 1,5 milions de persones des de desembre de 2017 –14.938.735 persones–fins a desembre de 2021 –16.475.509.
“Amb aquest treball volíem dimensionar la quantitat i qualitat de la recuperació macroeconòmica i evidenciar la deterioració important de la classe mitjana espanyola, així com cridar l’atenció sobre la necessitat d’aprofundir en les reformes laborals”, afig Paloma Merello, investigadora del departament de Comptabilitat de la Universitat de València. Aquest estudi s’ha presentat en el marc de les jornades sobre modelització matemàtica que cada any organitza l’Institut de Matemàtica Multidisciplinària de la Universitat Politècnica de València, celebrat aquesta setmana a la Ciutat Politècnica de la Innovació, parc científic de la UPV.
