El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ha decretat aquest divendres l’anul·lació de dos articles més del decret d’usos de llengües a l’administració, que prioritza el valencià en les comunicacions orals i escrites de la Generalitat. Segons ha anunciat el TSJ en el seu compte de Twitter, la Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa considera contraris a dret l’article que considera el valencià “llengua destacada” i el que regula la redacció de les escriptures notarials. El tribunal es refereix concretament a l’article 4, que regulava “l’ús general del valencià”, i al 22, que regula les escriptures públiques.
L’alt tribunal valencià assenyala que aquest pronunciament arriba dos dies després de la sentència que anul·lava 11 articles perquè els recurrents, en aquest cas el Partit Popular de la Comunitat Valenciana, no van impugnar-los. En la primera sentència, el tribunal anul·lava els articles que donen un ús destacat al valencià sobre el castellà en les notificacions, la retolació d’edificis i la comunicació entre els empleats públics i amb els ciutadans.
Amb aquesta resolució, els magistrats de la sala estimen parcialment els recursos de l’Advocacia de l’Estat, el sindicat CSI·F i l’Asociación para la Defensa del Castellano, a més de ratificar la nul·litat dels 11 articles acordada en la primera sentència que es va donar a conèixer dimecres passat.
En les tres resolucions, notificades a les parts aquest divendres, la Secció Quarta anul·la l’article 4 del decret, que atribueix al valencià la condició de “llengua destacada”, per utilitzar aquest terme en lloc de “llengua preferent” i ser “inconstitucional”, com recorda que va fallar el Tribunal Constitucional en 2010 en pronunciar-se sobre l’Estatut de Catalunya. Els magistrats entenen que “el tracte que es dóna al valencià incorre precisament en l’excés prohibit” pel Constitucional en aquesta sentència i unes altres que li han seguit. La sentència subratlla que “el reglamentador (la Generalitat) cuida ometre el terme preferent, que sap inconstitucional i el substitueix per l’adjectiu destacada però amb pràcticament el mateix resultat”.
L’objectiu, al seu parer, és “sortejar la declaració d’inconstitucionalitat de la preferència però es fa solament de forma aparent”. Els magistrats argumenten sobre aquest tema que, en l’article 4, “en predicar del valencià la qualificació de llengua destacada, sense acotació territorial en gens ni mica de termes municipals amb predomini d’una o una altra llengua, passa per damunt també la singularitat del bilingüisme a la Comunitat Valenciana”.
Escrits de la Generalitat
El tribunal també anul·la l’article 22 del decret, que establia que les escriptures que atorgue la Generalitat haurien de fer-se necessàriament en valencià, i remarca que “no és que ometa preveure l’obligació legal de traducció al castellà els documents que hagen de fer efecte fora del territori de la comunitat autònoma”. Al seu parer, aquesta previsió és “realment innecessària, doncs açò ho estableix directament la llei”. Els magistrats entenen que “el que fa (l’article anul·lat) és disposar l’excepció a la regla d’usar únicament el valencià: que es redacten també en castellà si ho sol·licita l’altra part, la qual cosa suposa desconèixer el mandat legal recollit en el número 2 de l’article 13 de la Llei d’Usos i Ensenyament del Valencià”.
Desestima l’anul·lació total
Al marge de les anul·lacions dels dos articles, la sala desestima la pretensió de CSI·F, que demanava la nul·litat íntegra del decret per no haver-se negociat amb les centrals sindicals, en considerar que la tramitació va ser respectuosa amb la llei i que la negociació amb els sindicats no és un requisit legal previ a l’aprovació del decret.
D’altra banda, la Secció Quarta també rebutja anul·lar l’article 13, que estableix que els impresos i formularis han de redactar-se de forma bilingüe, amb el valencià en primer lloc i de forma destacada, en veure la mesura “proporcionada i conseqüent amb l’article 6.5 de l’Estatut d’Autonomia”.
La Generalitat va informar aquest dijous que recorreria contra la sentència del TSJ d’anul·lar els onze articles del Decret 6/2017 ja que la decisió no és ferma. En aquest sentit, davant la proposta de l’alt tribunal aquest divendresd’anul·lar també l’article 4 i el 22, segons han indicat el govern, també recorrerà aquesta sentència.
