La sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) que anul·la provisionalment 11 articles del decret d’usos de llengües en l’administració per entendre que prioritza el valencià en detriment del castellà carrega contra la Generalitat per, en la seua opinió, “ignorar la realitat plurilingüe” del país. El tribunal considera il·legítim que la Generalitat “impose de manera general i en tota circumstància” als seus empleats adreçar-se al ciutadà primerament en valencià. Un dels raonaments dels magistrats de la Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa és que els empleats públics “no tenen l’obligació de conéixer el valencià però sí, el castellà”.
Si bé és cert que no existeix un requisit lingüístic que obligue a acreditar competències en valencià per a accedir a la funció pública, la “realitat plurilingüe” que el propi tribunal considera que la Generalitat ignora demostra que la pràctica totalitat de treballadors de l’administració autonòmica entenen i parlen la llengua pròpia. No sols això, sinó que quasi 9 de cada 10 empleats de la Generalitat tenen acreditats mitjançant algun títol oficial coneixements de valencià. Així doncs, el fet de recollir en el decret que els funcionaris s’han d’adreçar en valencià en iniciar una conversa –que no obligar a parlar en valencià en qualsevol dels casos– no representaria un gran problema per a la majoria dels empleats públics, segons les dades de l’enquesta ‘Ús del valencià en l’Administració autonòmica’ elaborada pels departaments de Política Lingüística i Funció Pública.
Segons aquest estudi, el 87,4% del personal de l’administració té acreditats coneixements de valencià mitjançant els títols que expedeix la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià i que fins aquest any anaven des dels coneixements orals fins al nivell superior. L’enquesta revela igualment que dels 15.756 funcionaris de la Generalitat el 92% entén el valencià i el 57% el parla, xifres, però, que es redueixen notablement sobre l’ús que es fa de la llengua. En aquest sentit, sols un 13% dels enquestats declaren que el fan servir sempre o més que el castellà. Aquestes tres categories, en castellà, acumulen un 68% de les respostes, amb un 41% que empra sempre el castellà, quan només el 5% ho fa sempre en valencià. Un 19% afirma que utilitza les dos llengües indistintament.
Aquestes xifres són les que intentava capgirar el decret d’usos que prioritzava el valencià en les comunicacions de la Generalitat. Una normativa que, segons expliquen fonts de Política Lingüística, no despertava cap animadversió per part del gruix de treballadors. De fet, dels enquestats, el 62% considerava que gràcies al decret, l’anul·lació parcial del qual recorrerà el Consell, faria que el valencià s’utilitzara més ara a l’administració.
Mesures d’acompanyament
Paral·lelament a la publicació del decret d’usos de llengües a l’administració, la Conselleria d’Educació va posar en marxa el Pla d’Acompanyament Lingüístic als Funcionaris amb l’objectiu d’incrementar de manera progressiva la capacitat d’autonomia lingüística en valencià dels treballadors públics. Les propostes d’aquest pla no només van destinades a eixe 13% del personal que no compta amb cap certificació de coneixements de la llengua sinó també a aquells que comptant amb un títol volen millorar les seues capacitats.
El pla està format per 5 línies estratègiques i inclou certes mesures que s’han engegat en els darrers mesos per tal d’acompanyar l’aplicació del decret d’usos institucionals i administratius de llengües en l’administració. Una de les eines més importants que es van posar en marxa va ser el nou motor de traducció SALT per a tots els usuaris i que, a més, inclou una versió per a professionals lingüístics de les institucions valencianes. També es van convocar cursos de llenguatge especialitzat d’àmbits diferents com ara llenguatge administratiu, sanitari, jurídic i periodístic. De fet, durant el curs 2016-2017 es van organitzar 130 cursos de valencià amb 3.548 assistents de tot el territori. Durant aquest curs ja s’han oferit 10 cursos de llenguatge específic dels quals totes les places han sigut ocupades.
Altres de les mesures proposades dins del Pla d’Acompanyament Lingüístic comprenen l’atenció lingüística i l’assessorament lingüístic personalitzat les quals tenen la finalitat de, d’una banda, resoldre consultes lingüístiques de manera ràpida mitjançant diferents suports com ara telèfon d’atenció i xat i, d’altra banda, detectar les necessitats dels funcionaris per tal d’ajudar-los en qüestions relatives a l’ús de la llengua i actituds lingüístiques entre altres. Així mateix, el Pla compta amb un repositori de documentació institucional i administrativa, és a dir, una plataforma on els empleats poden consultar diversos models i plantilles institucionals amb indicacions lingüístiques i vocabulari específic que els ajude a resoldre tots els dubtes existents.
