És un fet que al País Valencià hi ha una carència rellevant d’infraestructures educatives. El mapa escolar de col·legis públics valencians està replet d’aules prefabricades –les conegudes com els barracons– i d’edificis obsolets i amb deficiències. Aquesta realitat la coneixen de primera mà el PPCV i el govern valencià, però, ningun dels dos ha assumit cap responsabilitat. De fet, els populars sempre han presumit d’haver sigut el partit que més centres educatius ha construït, tot i que molts d’ells van nàixer directament en barracons. El Botànic estava convençut que podria capgirar aquesta situació però tres anys després el ritme de construcció de noves escoles no és el que tenien previst.
Així doncs, les xifres dels populars i del Consell pel que fa a la situació actual dels centres educatius van per camins diferents. Aquest dijous la portaveu d’Educació del PPCV, Beatriz Gascó, va fer un balanç de la gestió que la Conselleria d’Educació ha fet en aquest mandat. La diputada popular va sentenciar que el Botànic no ha construït cap col·legi nou en aquestos tres anys de legislatura. Segons Gascó a hores d’ara a les comarques de Castelló hi ha un total d’onze centres promesos sense construir, 28 a les de València i 25 a les d’Alacant.
No obstant això, fonts de Conselleria d’Educació consultades per Diari La Veu asseguren que aquesta afirmació és falsa atés que en el que va de legislatura s’han acabat un total de 17 centres educatius. Encara que admeten que alguns d’ells els van deixar a mitjan camí els seus antecessors però que altres com ara el CEIP Cardenal Tarancón de Borriana i el CEIP Evaristo Calatayud de Montserrat han sigut de collita pròpia. A més, indiquen que altres 17 centres es troben en ple procés de construcció com ara el 103 de la ciutat de València.
“Més d’11.000 xiquets estudiaran en barracons aquest curs”
També des de Campanar van voler esclarir una de les altres acusacions que Gascó va llançar durant la roda de premsa: “Més d’11.000 xiquets començaran el proper curs escolar en barracons”. Així, des d’Educació no neguen aquesta xifra però recorden que els barracons són conseqüència de les obres que s’estan realitzant en diversos col·legis de tot el territori.
D’altra banda, la diputada va posar en dubte l’eficàcia del Pla Edificant que la Conselleria ha engegat, en col·laboració amb els ajuntaments, per a millorar les infraestructures educatives. Segons Gascó, els consistoris no han rebut cap dotació econòmica des que es va aprovar aquesta iniciativa. Les fonts d’Educació consideren que aquesta afirmació de Gascó revela que no ha entés el funcionament d’aquest pla. “Els ajuntaments a nosaltres ens passen el pressupost, que prèviament ha d’estar aprovat pel ple, però no reben directament la injecció econòmica ja que som nosaltres els que paguem a les empreses”, expliquen.
La responsable d’Educació de la formació conservadora també va donar xifres de l’últim mes de juny del Pla d’Infraestructures –que el president Ximo Puig i el conseller Vicent Marzà van presentar a l’inici de legislatura– referides a Primària i Secundària. Així, tal com va detallar Gascó, dels 79 milions de pressupost tan sols s’han executat un 10,3% en Primària i dels 30 milions reservats per a Secundària l’execució ha sigut del 4,7%. “S’ha de recordar que Educació ha disposat de 400 milions d’euros. Per tant, no és un problema de finançament, és un problema de no saber executar el pressupost”, va criticar Gascó. En aquest cas de nou tornen a discrepar les fonts d’Educació consultades, les quals asseguren que la portaveu popular no té accés a eixes dades.
Els principals obstacles
Tot i que des d’Educació se senten satisfets amb el treball realitzat, admeten que han comptat amb més obstacles dels que havien pronosticat. Així asseguren que molts dels col·legis que va construir durant l’etapa del PPCV l’empresa pública Ciegsa –sota sospita per presumptes irregularitats– presenten deficiències, com ara goteres i problemes en el subministrament elèctric i de l’aigua. “No és normal que un centre nou que se suposa que ha de tindre com a mínim 25 anys de vida necessite reformes als pocs anys de construcció”, indiquen des de Conselleria.
A més, asseguren que un altre obstacle que els ha fet perdre temps han sigut les licitacions que els populars van fer en gran part dels centres. Així doncs, molts col·legis públics que tenien el projecte d’obra ja licitat van haver de començar des de zero perquè l’empresa adjudicatària en qüestió demanava més diners a la Conselleria d’Educació i el departament que ara dirigeix Marzà es va negar a canviar el pressupost.
