“Som valencians, espanyols i europeus. En la mateixa proporció, això ha de quedar ben clar”. Amb aquesta frase, que recorda molt a l’eslògan de la formació política que dirigeix Albert Rivera, es va presentar aquest dimarts Societat Civil Valenciana (SCV). Es tracta d’una entitat “que mai es presentarà a les eleccions” i que naix amb vocació de ser el flagell dels polítics “que s’allunyen de la raó”.
Amb aquestes línies clares –les úniques que tenen definides per ara– va celebrar SCV la seua posada de llarg. Ho va fer front al palau del Marqués de Dos Aigües, “un palau que representa el que és la societat valenciana”, en un dels bars de vins més de moda del centre de València. El mestre de cerimònies va ser Fernando Mut, el president d’una entitat “democràtica, transparent i transversal ideològicament” que encara no ha triat els seus representants. I és que “d’alguna manera calia organitzar-se” i mentre esperen que algú s’unisca a les seues files –tots els seus socis tenen càrrec–. SCV estarà presidida per un excàrrec polític local envoltat “de persones influents” de molts àmbits socials, tal com Mut les va definir. Malgrat vantar-se de ser un col·lectiu “molt transparent”, cap dels seus responsables va explicar com es finança l’entitat, tot i que es van afanyar en assegurar que “no accepten donatius a canvi de vots”.
La festa de presentació de Societat Civil Valenciana va ser una crítica als partits polítics i les institucions actuals “creades al segle XIX i que no representen la realitat actual”. De fet, un dels requisits principals per a formar part de SCV és no tindre cap càrrec dins d’una formació política, encara que la militància de base sí que està permesa. De fet, alguns dels vocals de la junta directiva tenen carnet.
Entre les principals crítiques que va fer Mut a la classe política, mentre els seus companys assentien amb el cap sense parar quasi com si foren robots, va ser que els partits estan “allunyats de la raó”. Amb aquesta sentència descartiana, Mut va lamentar “l’arbitrarietat amb què els polítics prenen les decisions” i com aquestos es guien pels sentiments, mentre que ells, “fills de la raó i de la il·lustració” –d’ahí que abunden els catedràtics entre les seues escasses files–, volen fer de contrapés i apropar-se “a la veritat”.
Pot ser la desafecció del seu líder envers els partits polítics ve de quan Mut va ser expulsat del Partit Popular en 2007. Les desavinences de l’ara president de SCV quan era president local i portaveu del PPCV de Gandia amb el president provincial Alfonso Rus i l’aleshores president de la Generalitat, Francisco Camps, van precipitar la seua eixida de la formació conservadora. Set anys després, trencaria palletes amb el seu segon partit polític.
I és que la febre taronja també va arribar a Mut, qui va ser fins a 2014 militant de Ciutadans. Però no un qualsevol, ja que va arribar a ser coordinador territorial de la formació a València. En aquesta ocasió, les seues aspiracions polítiques es van truncar justament per, presumptament, deixar-se portar per les passions i apartar-se del camí de la raó. Mut va ser imputat en el cas Innova per suposadament desviar 6 milions d’euros per a un centre d’innovació de Gandia. La denúncia, però, va ser arxivada.
Una “transversalitat política” escorada a la dreta
Després del requisit polític de no tindre càrrec en un partit, el següent que cal per a entrar en Societat Civil Valenciana és combregar amb la idiosincràsia de la formació. Això segon ja és més complicat, perquè malgrat estar registrats des de finals de 2017 i de començar la seua activitat al mes de maig, no tenen un ideari definit. Així ho van evidenciar en la seua presentació. Mut, que té molt clars el suposats “conflictes” als quals s’enfronta la societat valenciana –el conflicte educatiu i lingüístic; la manca de vertebració territorial; el despoblament; el medi ambient; l’aigua; la sequera, i la politització de la societat– no va saber especificar cap de les accions que SCV portarà a terme per a aportar solucions a aquestos problemes.
Només va explicar que tenen un consell consultiu que encara ha de definir les pautes i que van “punt per punt i pas a pas” celebrant seminaris i fent conferències. Tot amb l’objectiu de fer de “contrapés” a unes institucions que “s’anquilosen” si ningú els va al darrere. Encara no saben explicar, però, si s’uniran a la reivindicació per un finançament just o si els pareix bé o malament la llei de plurilingüisme. No obstant això, l’organització, que s’autodefineix com “deliberativa i independent” i que sorgeix del “dèficit d’institucions que representen interessos de caràcter general a Espanya”, ha incidit en el “sentiment de discriminació” en l’àmbit educatiu, on s’engloba el “problema” lingüístic.
Ells asseguren que respecten “la identitat valenciana però també l’espanyola i l’europea”. Asseguren ser “neutrals” i defensors de “l’equiparació lingüística”, encara que entre els seus membres es troba Julio Antonio García Esteve, representant de l’associació Defensa del Castellano.
El que també volen fer –sense especificar com– és acabar amb la “manipulació política i l’adoctrinament” que els partits exerceixen sobre la societat i que, en la seua opinió, estan imposant que “Espanya siga una partitocràcia”. Una idea que recorda a l’ideari de Ciutadans, crític amb la política tradicional i el bipartidisme.
Econòmicament parlant, volen fer del País Valencià –la “Comunidad” o “Comunitat Valenciana” en el seu argot– un espai d’oportunitat per als inversors. Ara bé, en qüestions clau com el Corredor Mediterrani no es claven, que per a això “ja estan altres”. Ells, per ara només en són 18 i tots membres de la junta directiva, estan centrats en la cerca de més membres. Els nous potser seran els encarregats de definir les mesures concretes per a tots els “problemes valencians”, perquè els diversos economistes, empresaris, filòsofs i, fins i tot, inspectors d’educació que conformen la seua directiva encara no ho han pogut fer.
Qui és qui en SCV
Del seu ideari, Mut i els seus acòlits destaquen la transversalitat i la diversitat de l’organització, sempre dins del marc de la Constitució. De fet asseguren que en el seu sí que hi ha persones de totes les ideologies. Es defineixen com “constitucionalistes d’esquerra, centre i dreta”. Com a suposats representants de les corrents progressistes, SCV compta entre els seus membres amb Pilar García Jáuregi membre de Centro Izquierda Española i públicament declarada contrària al plurilingüisme impulsat pel conseller Vicent Marzà o també Manuel Sanchís Marco, militant del PSPV i funcionari de la Comissió Europea des de 1986. La resta de l’espectre ideològic ja l’ocupa Mut amb el seu pas pel PPCV i Ciutadans. Aquest darrer partit desperta les simpaties d’altres membres de l’entitat. Seguidor confés és un dels vocals, Carlos Gracia Calandín, el compte de Twitter del qual està farcit de repiulades al compte oficial del partit que lidera Albert Rivera.
Entre les files de Societat Civil Valenciana, una il·lustre: Carmen De Rosa Torner, presidenta de l’Ateneu Mercantil de València i una figura destacada del món faller de la ciutat. Pel que fa a les seues vinculacions ideològiques, De Rosa és una persona estretament vinculada amb el Partit Popular. De fet, l’actual president de la gestoria del PP de València, Luis Santamaria, li va encarregar, junt amb altres persones, la redacció del document base del partit per a les eleccions municipals de 2019.
Les vinculacions de De Rosa amb el PP són també familiars. El seu germà Fernando va ser conseller de Justícia del govern de Francisco Camps entre 2007 i 2008 –període en què Fernando Mut va ser expulsat del partit– i posteriorment vicepresident del Consell General del Poder Judicial, a proposta del PP. L’altre germà, Alberto De Rosa, s’ha decantat pel món dels negocis. Actualment ocupa el càrrec de conseller delegat de l’empresa Ribera Salud, antiga gestora de l’Hospital d’Alzira. Ells dos, per ara, no són membres oficials de Societat Civil Valenciana.
La junta directiva de Societat Civil Valenciana la completen els vicepresidents Susana Espada Saenz, funcionària a l’Ajuntament de Gilet; José García Roig, advocat de Gandia; el degà del Col·legi d’Arquitectes de València, Luis Sendra Mengual; el secretari Eduardo Goig Alique, advocat de professió, i els vocals Gonzalo Bou, advocat; Julio Antonio García Esteve, dirigent de l’associació Defensa del Castellano; l’empresari Melchor Senent Lehur; la candidata a rectora de la Universitat de València, María Antonia García Benau; María Teresa Caturla Puebla, experta en protocol que ha treballat com a assessora a l’Ajuntament d’Alacant; Ramón López Martín, vicerector de Polítiques de Formació i Qualitat Educativa de la Facultat de Filosofia de la Universitat de València; Carlos Pastor Antón, catedràtic i candidat a rector de la Universitat Miguel Hernández d’Elx; María José Gratacós, i Susana Sorribes, membre del cos d’inspectors de la Conselleria d’Educació.
Vincles amb Societat Civil Catalana
Encara que van reconéixer que hi ha bona relació amb Societat Civil Catalana (SCC), l’homòloga valenciana va insistir en la seua independència respecte l’entitat que presideix José Rosiñol. No obstant això, Mut va explicar que existeixen “espais similars” a Balears, Canàries, Andalusia, Navarra i Catalunya, encara que ha remarcat que no depenen “de ningú” i els “problemes” que han d’afrontar són els que pateixen els valencians.
Mut va deslligar el naixement de Societat Civil Valenciana d’un possible “germen” d’independentisme al País Valencià. Mut va apuntar que hi ha “germen de tot en tots els llocs” i va destacar que l’existència de SCC ha propiciat que a Catalunya “una part de la societat que estava callada haja eixit al carrer”. Tanmateix, va assegurar que “el cas de la Comunitat Valenciana és diferent”.
