Investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) han desenvolupat una llengua electrònica capaç de discriminar entre la mel pura i les mels adulterades amb xarops alimentaris d’una manera “senzilla, ràpida i barata”.
Segons les proves realitzades fins al moment, amb aquesta llengua es podria saber en poc més d’una hora si una mostra està adulterada, mentre que amb els mètodes d’anàlisi tradicionals utilitzats actualment el procés pot allargar-se diversos dies, segons han explicat a EFE fonts d’aquesta universitat.
La mel és un dels productes més susceptibles de manipular i, des de fa anys, la Comissió Europea fomenta el desenvolupament de mètodes analítics ràpids que ajuden a diferenciar un producte pur d’un altre adulterat.
Segons expliquen els investigadors de la UPV, la mel és habitualment adulterada amb xarops o melasses de sucres, com ara xarop d’arròs o sucre de canya, la qual cosa causa “notables pèrdues per al sector apícola”. “A més, aquest frau comporta l’incompliment de la normativa comunitària i una important deterioració de la confiança del consumidor”, apunta Lara Nebot, investigadora de l’Institut d’Enginyeria dels Aliments per al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de València.
Així, la llengua electrònica desenvolupada pels investigadors de la UPV permet obtindre una solució ràpida, fàcil i econòmica respecte als equips que s’utilitzen actualment per a detectar aquestos fraus. Gràcies a la combinació de la tècnica amb l’anàlisi estadística de les dades, aquesta llengua és capaç de detectar “símptomes de frau”, és a dir, pot diferenciar una mel pura d’una adulterada amb xarops alimentaris així com determinar el nivell d’adulteració aproximat.
“El nostre treball ofereix una tècnica analítica nova que permet donar a conéixer de forma ràpida i fiable l’autenticitat de la mel. Donem una solució a una important problemàtica en el sector apícola, que és l’autenticitat de la mel”, assegura Juan Soto, investigador de l’Institut de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic de la Universitat Politècnica de València.
En opinió d’aquest investigador, la llengua electrònica que han ideat, i en la qual porten treballant més de dos anys, permetrà “lluitar contra la competència deslleial i garantir al consumidor la qualitat del producte”, ja que gràcies a ella es pot advertir un possible frau en les mels que es comercialitzen al mercat.
“Davant la sospita que una mel puga estar adulterada, el nostre sistema detecta aquestos símptomes de manera fiable. L’últim pas consistiria a realitzar una anàlisi més precisa aplicant, per a això, tècniques de ressonància magnètica, entre d’altres”, assegura Juan Soto. L’investigador de la Politècnica explica que la llengua electrònica fa un garbellat de les mostres i que aquelles en les quals es detecten símptomes de frau s’haurien de confirmar amb altres tècniques identificatives.
Segons Soto, aquesta tècnica permet en qüestió de quinze o vint minuts saber si una mel és estàndard –de romer, de timó, de flor del taronger o de diverses flors– o si és “rara”, la qual cosa pot ser perquè és una barreja de diferents tipus de mels o perquè és una mel adulterada. Ha explicat que a l’estat espanyol hi ha controls de qualitat “forts” sobre la mel però que si s’adquireix mel de tercers països, com per exemple d’Àsia, solen presentar “adulteracions elevades” fins al punt que algunes “quasi són xarops” i, en ocasions, hi ha expenedors que les barregen amb la mel espanyola.
