En octubre de 2016 el Teatre Escalante ubicat al carrer de Landerer de València tancava temporalment després d’haver caigut una part del sostre. Els estudis tècnics posteriors determinaven que la vida útil de l’edifici havia acabat i el Centre d’Art de la Diputació de València havia d’abandonar la seua seu després de 31 anys. En octubre començarà la tercera temporada itinerant, una situació “frustrant” que ha obligat l’equip que lidera el director artístic Josep Policarpo i la diputada de Teatres, Rosa Pérez, a “multiplicar per vint” els esforços per a dur endavant les propostes anuals, uns espectacles que malgrat tot han rebut el suport del públic independentment que aquest haguera de viatjar per la ciutat a la recerca de l’activitat del teatre de la Diputació de València.
L’Escalante sumarà tres anys d’exili. Cada cert temps, depenent de la programació de l’espai que l’ha acollit, ha traslladat la seua activitat a diferents sales públiques i privades de la ciutat. L’Escola de Teatre, un dels seus bucs insígnia, es va establir durant el curs 2017-2018 en la Societat Coral el Micalet i en els propers dies està previst que es publique la licitació per a reubicar el centre formatiu per un període de tres anys. Això no obstant, per a la diputada de Teatres, Rosa Pérez, i per al director artístic del centre, Josep Policarpo, que el Teatre Escalante tinga una seu fixa per al seu vessant escènic és quasi una lluita personal.
Emigrar amb la casa a les espatlles ha suposat un sobreesforç per a tothom, va explicar Policarpo, però, també ha permés desenvolupar propostes escèniques a sales, com ara la Martín i Soler del Palau de les Arts, amb una infraestructura i tecnologia adient per a espectacles amb tarannà multimèdia. Anar d’un lloc a un altre ha tingut coses positives. De fet, una de les grans opcions per a la propera temporada, Anna i la màquina del temps de Dacsa produccions, no seria possible de no ser que s’estrenara a la sala baixa del coliseu operístic que ofereix el material per a abordar l’exigència tècnica de l’obra.
En aquesta legislatura no serà possible inaugurar la desitjada seu pròpia, va reconéixer Pérez Garijo, però, en la diputada està el convenciment de deixar “blindat” un lloc propi sí o sí abans dels comicis de la primavera de 2019. En principi, un dels magatzems de la Marina de València seria el lloc més agradós i la mateixa diputada va afirmar que Josep Policarpo ja l’havia visitat. Tanmateix, que l’Escalante es trasllade fins a la Marina passa perquè Patrimoni, l’àrea que presideix el socialista José Ruíz, done el vistiplau. Ruíz, però, ja va assegurar a Diari La Veu aquest dimecres que desconeixia la proposta provinent per la líder d’Esquerra Unida, ja que el responsable de Patrimoni havia estat convalescent durant un temps.
Pérez ha emfatitzat cada vegada que se li ha preguntat per l’absència de seu estable que el projecte Escalante, és a dir, la programació escènica dedicada al públic infantil i juvenil, es mantindrà amb total garantia. La Diputació ha seguit programant les temporades, però, la corporació ja va advertir que no acceptaria pagar els 6,2 milions d’euros en què va ser xifrada la compra i rehabilitació de l’antic teatre del carrer de Landerer. Per això, l’única opció passava per buscar altres alternatives. Primer va ser l’Espai Moma, que va ser descartat perquè no tenia llicència d’activitat. Dimecres va aparéixer l’opció d’un magatzem de la Marina.
Després que Patrimoni anunciara que no invertiria més de sis milions en un edifici que era propietat d’una associació catòlica, els actors van demanar al diputat Ruíz que tinguera altura de mires i que fera l’esforç, ja que es tractava d’una construcció emblemàtica a la qual el públic estava acostumat a acudir i associar a un determinat tipus d’espectacle escènic. Aleshores, també va entrar en joc la portaveu de Cultura de Podem al Congrés, Rosana Pastor, qui es va reunir amb Ximo Puig perquè la Generalitat comprara l’edifici. La possibilitat que el govern valencià adquirisca el teatre va ser descartada aquest dimecres pel conseller Vicent Marzà qui, en canvi, va anunciar que la Conselleria de Cultura adquiria la Institució Alfons el Magnànim, un ens depenent de la Diputació de València, per a estendre’l a tot el territori.
Realment ha afectat als espectadors la itinerància del Teatre Escalante durant aquestos anys? No ho ha fet i, és més, ha coincidit durant les dues temporades ja acabades que el Centre d’Art ha canviat d’espai amb un augment dels espectadors, segons les dades que ofereix el mateix teatre al seu portal de transparència.
En 2015, l’última temporada que va tindre lloc a la seu de Landerer, l’Escalante va oferir 174 funcions que van veure 28.723 espectadors. Les dos produccions pròpies d’aquella temporada –Cyrano de Bergerac i L’aneguet lleig– van acumular quasi el 66% dels espectadors d’aquell 2015, amb 7.644 la primera i 11.319 la segona. La recaptació (100.730 euros) també va suposar més del 68,5%, ja que la producció d’Horta Teatre i el mateix centre va suposar uns ingressos de 28.416 euros, mentre que la producció d’Albena Teatre i l’Escalante va recaptar 40.574 euros.
L’any següent, en 2016, va començar l’èxode de l’Escalante per les sales de la ciutat i es van programar 160 funcions. Es van perdre 14 passes, però, aquella temporada van créixer els espectadors, dels 28.723 de 2015 es va passar als 29.862. De nou, les produccions pròpies –El Geperut de Notre Dame i Les aventures de T. Sawyer– acumulen el 70% dels espectadors, amb 11.520 el primer i 9.295 el segon. També, aquella temporada les produccions pròpies acumulen els majors recaptes ja que l’obra de Bambalina va recaptar 42.877 euros i la de la Teta Calva va arribar a 32.471 euros, és a dir, el 69% de la recaptació total (108.874 euros).
Però, en 2017, l’augment d’espectadors va ser més significatiu amb 162 funcions, ja que dels 29.862 de 2016 es va passar a 32.729. Els recaptes i els assistents van tornar a estar encapçalats per les produccions pròpies, inclús per algunes que es van reposar. Així, entre les produccions amb xifres més altes es troben L’aneguet lleig, que va ser vista per 7.124 persones i va recaptar 24.343 euros; Els viatgers del temps, que van veure 5.663 espectadors amb un recapte de 19.652 euros; Les aventures de T. Sawyer –en la temporada 2018-2019 es reposarà també–, que va rebre 2.787 espectadors i un recapte de 10.177 euros, i L’home invisible, que va atraure 7.850 persones i va fer un recapte de 27.521 euros. Només l’espectacle Moby Dick va arribar a 2.285 espectadors i un recapte de 8.269 euros. Per tant, de nou el recapte de les produccions pròpies va representar el 71,7% del total (113.952 euros) i pel que fa a espectadors va suposar el 71,5% de tots els qui van rodar per la ciutat en busca de l’espectacle programat per l’Escalante.
El públic, segons les dades del propi centre, està disposat a canviar d’ubicació per a veure produccions pròpies. Per tant, la compra d’una nova seu per a l’Escalante per part de la Diputació de València amb el buidatge de competències de les corporacions sobrevolant l’espectre polític –el cas Magnànim n’és un exemple– apunta a hores d’ara a una lluita de sigles a través d’un colp d’efecte.
