La despesa social del Consell va superar per primera vegada en 2016 la mitjana del conjunt de les autonomies

Un estudi de la Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques certifica que la Generalitat ha incrementat els recursos per a benestar social malgrat l'infrafinançament
/ València
10 juliol 2018 01:00h
Soler lamenta que l\'infrafinançament provoque reduir la despesa en tot allò que no siguen serveis socials bàsics.

El Consell ha augmentat la despesa en sanitat, educació i benestar social amb l'objectiu de millorar la vida dels ciutadans i garantir un nivell de qualitat en els serveis públics fonamentals homologable a la resta d'autonomies, tal com certifica un estudi de la Fundació BBVA i de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE). L'informe acredita el gir social de l'actual Consell, ja que en 2016, el seu primer any complet de gestió, va elevar la despesa en sanitat, educació i protecció social per a situar el territori valencià, per primera vegada, per damunt en la despesa mitjana autonòmica per habitant ajustat en aquestes àrees. 

Segons el treball, elaborat amb les dades oficials del Ministeri d'Hisenda i de la Intervenció General de la Investigació de l'Estat (IGAE), en 2016 el País Valencià va destinar 2.537 euros per habitant ajustat per a atendre la cobertura d'estat del benestar, enfront dels 2.464 euros de mitjana autonòmica. Una dada que evidencia que "per al Consell de l'Acord del Botànic, malgrat l'infrafinançament que pateix la Comunitat, l'atenció sanitària, l'educació dels xiquets i joves i la protecció a majors i dependents (les persones) són l'epicentre de l'acció política", ha destacat el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler. 

L'augment de les inversions socials han permés invertir la tendència de l'etapa anterior, quan els serveis públics fonamentals no van ser una prioritat per als anteriors governs, ha explicat el Consell en un comunicat. L'estudi reflecteix que durant la fase expansiva (2003-2009), les autonomies van augmentar la despesa real per habitant en serveis públics fonamentals en un 31,6%, encara que recalca que no totes es van comportar igual. El País Valencià, amb una pujada del 20,7%, onze punts menys que la mitjana, va ser la segona on menys va augmentar aquesta despesa, de manera que superava només Canàries (20,1%) i es trobava lluny de Múrcia (46,0%) i de Castella-la Manxa (43,3%).

Al mateix temps, la intensitat dels ajustos no va ser la mateixa en totes les autonomies després d'esclatar la crisi (2009-2013). En eixe període, la valenciana va ser la segona on més es va retallar aquesta despesa, un 18,1%, només superada per Castella-la Manxa, amb un descens del 26,6%, i lluny de les reduccions de Cantàbria (-2,3%) o el País Basc (-8,3%). La mitjana de reducció va ser del 14,7%. En resum, el territori valencià va ser el segon on menys va créixer aquesta inversió en la fase expansiva i la segona on més es va retallar quan va arribar la crisi.

"Entre 2003 i 2013 la Comunitat Valenciana va ampliar la bretxa respecte a la mitjana de les autonomies en el que a serveis públics fonamentals es refereix. Per a l'anterior executiu mai no van ser una prioritat", ha assenyalat el conseller d'Hisenda, qui ha indicat que "això explica la situació d'urgència social que vam heretar en juny de 2015". 

En els últims anys, les autonomies, i significativament la valenciana, han recuperat la inversió en sanitat, educació i protecció social, encara que només Cantàbria i el País Basc han aconseguit els nivells de 2009. Per aquest motiu, en 2016, per primera vegada, el País Valencià supera la mitjana autonòmica en aquestos serveis en termes de població ajustada. 

La quarta que menys gasta en total 

Aquest fet és més significatiu si es té en compte que, segons les dades oficials de la IGAE i del Ministeri d'Hisenda analitzats per l'IVIE, en el conjunt de la despesa –és a dir, serveis públics fonamentals i la resta de funcions–, el País Valencià continua estant per davall de la mitjana. En concret, la valenciana, amb 3.130 euros, és la quarta autonomia que menys gasta per capita, només per davant de Castella-la Manxa (3.083 euros), Andalusia (3.037) i Madrid (3.021), la qual cosa suposa un 8,7% per davall de la mitjana.

L'explicació és que, per a assegurar un nivell de qualitat mínim homologable a la resta de territoris en sanitat, educació i protecció social, el Consell ha de realitzar un major esforç en aquestes funcions a costa de la resta de serveis (que inclouen des de l'impuls als sectors productius, les infraestructures, la cultura o el medi ambient), que es veuen llastrats.

"Davant l'absència d'un finançament just i suficient, la urgència per atendre les necessitats socials bàsiques dels ciutadans suposa que es penalitze de forma inadmissible la resta de funcions, de manera que a tot el que no són serveis públics fonamentals es destina una inversió per habitant molt inferior a la mitjana estatal i encara així es generen dèficits", ha recalcat Soler.

L'informe del BBVA-IVIE subratlla que el sector públic exerceix un paper fonamental per a garantir la igualtat d'oportunitats entre els ciutadans d'un territori i millorar els nivells de benestar de la societat. A Espanya, la despesa pública en els serveis públics fonamentals que componen l'estat del benestar (sanitat, educació i protecció social) es reparteixen entre les diferents administracions públiques: les comunitats autònomes i la Seguretat Social concentren el 90% del total de la despesa pública i les administracions locals i l'estatal absorbeixen la resta.

next