Pensar en Astèrix i Obèlix és recordar un llogaret de la Gàl·lia romanitzada inútilment assetjada per un exèrcit amb Juli Cèsar al capdavant. La coneguda sèrie francesa de còmics creada per René Goscinny i Albert Uderzo explica com l’any 50 aC un indret invencible es va oposar a l’atac romà gràcies a una poció màgica preparada pel druida Panoramix, la qual proporcionava momentàniament una força sobrehumana a qui la bevia, bé, excepte al pobre d’Obèlix, que com va caure distretament en la marmita quan era menut se la va beure tota. Des de llavors, els efectes són permanents i mai no li la van deixar tornar a tastar més, perquè ja era desmesuradament fort. Ara bé, deixant de banda els records d’infantesa que aquesta publicació desperta, què us sembla si ens traslladem de l’any 50 aC a 2018 i de la Gàl·lia a Benlloc? Encara millor, i si ho fem directament al Feslloch?
Res no feia presagiar als organitzadors d’aquest festival de música que, dotze anys després, seguirien celebrant cada mes de juliol un esdeveniment musical que altera la quotidianitat d’una fins aleshores poc coneguda localitat de la comarca de la Plana Alta. Escola Valenciana, Reviscola, l’Ajuntament de Benlloc i, fins aquest any, l’Associació Cultural Pitxurrull han estat darrere d’un projecte engrescador que va nàixer amb dos objectius: d’una banda, convertir-se en un referent del panorama musical i, d’altra, esdevenir alhora la cloenda anual de La Gira d’Escola Valenciana, el festival itinerant de música en valencià que acompanya les Trobades d’Escoles d’Ensenyament en Valencià des de 2006.
Poc temps després, el Feslloch va aconseguir fer un pas qualitatiu amb una programació que va créixer de dos a tres dies, una ampliació de l’oferta de concerts i activitats i una millora substancial dels serveis i les instal·lacions. En aquest últim punt s’ha de valorar especialment l’entusiasme i la coordinació de Xavi Ginés, agent de desenvolupament local de Benlloc. Tots aquestos aspectes el van consolidar, així com una fita imprescindible de l’agenda musical de l’estiu. Malgrat això, l’arribada de l’anomenat Govern del canvi i la major consciència dels programadors a l’hora d’incloure músics valencians en els seus cartells ha multiplicat considerablement l’agenda musical en la nostra llengua. Aquesta ha estat, és clar, una bona notícia pel que fa a l’impuls de la música en valencià en el circuit professional, que acaba també amb una etiqueta que resulta una mica incòmoda per a alguns músics. Malauradament, aquest augment en l’oferta dificulta la supervivència de festivals més menuts i econòmicament més modestos, que han de competir amb un temptador calendari atapeït de concerts, com ara el Feslloch.
Arran d’aquesta situació i de l’admirable consolidació d’aquest últim, Voro Golfe, coordinador de La Gira d’Escola Valenciana, assegura que “el Feslloch es va pensar com un festival autosostenible que havia de promocionar el treball dels músics i les formacions que fan del valencià la llengua principal de les seues creacions, tot oferint uns serveis i unes condicions tècniques apropiades que respectaren i apreciaren el poble de Benlloc. Si tot plegat funcionava, el propòsit inicial s’hauria complit: garantir, any rere any, la continuïtat de l’esdeveniment”. Potser per tot això, Golfe també afirma, sense pretensions, que “el Feslloch és la Gàl·lia de la música en valencià”. I, sí, certament, ho és, i sense cap poció màgica, o potser sí?
El Feslloch és una mena de miracle extraordinari esdevingut en aquest poble d’interior ubicat en una comarca amb una densitat de població molt baixa i amb poca tradició de grups en valencià. La pervivència d’un festival amb personalitat pròpia i, fins fa uns anys, sense suport econòmic institucional i en un moment en què la música en valencià era una espècie de símbol, ha estat possible, per tant, gràcies a l’exigència ara i adés d’una programació al més eclèctica possible, amb una preocupació acusada per la democratització del valencià en la música i la presència de dones i de caps de cartell potents i, alhora, d’estils diferents. A més, cal afegir-hi la cura especial de les infraestructures, com ara la pinada de la zona d’acampada gratuïta i els espais nous adaptats per a ampliar-la; la piscina; l’auditori, i les cases de lloguer, que cal ser espavilat i reservar-les d’any en any. Tots aquestos serveis són també una senya d’identitat del festival, juntament amb els cremaets, el pa de fogassa i les moques. Perquè, sí, també n’hi ha. I moltes.
És veritat, tot és millorable, però s’ha de reconéixer que el Feslloch té un nivell d’excel·lència que no es pot equiparar al d’altres festivals amb més recursos i enguany ho ha tornat a demostrar amb l’anunci d’un programa que inclou les actuacions d’Els Catarres; Xavi Sarrià i el cor de la fera; El Diluvi; Maria Arnal i Marcel Bagés; Auxili; Gem, i Vicent Torrent i Manuel Miralles acompanyats per la Banda de Música de Benlloc i per altres músics de pobles propers, entre d’altres, juntament amb Sva-Ters i Egalité, que s’acomiadaran dels escenaris. Aquesta proposta musical es completa amb les activitats habituals, com, per exemple, el Trivial, i amb d’altres de noves, com són la retransmissió en directe del programa Territori sonor, que presenta Amàlia Garrigós en À Punt Ràdio, i la projecció del documental Cant al ras, la nit del poble, amb la presència dels directors, Rosa Roig i Josep Pitarch. Finalment, la promesa de la zona de moreres, enllestida enguany, és també una de les novetats amb què es vol sorprendre els assistents.
Així, a hores d’ara, amb vora dos mil cinc-cents abonaments anticipats venuts, Benlloc es prepara impacient per a acollir una nova edició d’un Feslloch, que, amb una arriscada política de baixada de preus que el referma com un dels esdeveniments econòmicament més accessibles, mai rebaixa, però, el seu compromís amb el públic. És per tot açò que, de segur, qui el tasta, repeteix, bé siga jove o un poc més gran. I, qui no hi pot tornar, sempre portarà al cor un festival que, malgrat obstacles i entrebancs, és i serà únic en la seua espècie. Sí, el Feslloch s’arrela amb força en cadascun dels que hi assistim i aquesta ha de ser, en essència, la seua vertadera fórmula màgica.
