L’import de la factura de l’electricitat és un dels maldecaps més comuns provocats per l’economia domèstica. És un problema especialment als mesos d’hivern, amb menys hores de llum solar i amb la necessitat d’encendre la calefacció per a mantindre les llars a la temperatura adient. Any rere any, sobretot durant els més durs de la crisi econòmica, les grans mercantils de l’electricitat han mantingut o fins i tot incrementat el preu de la llum deixant un gran nombre de llars i families en una situació difícil. De fet, només a la ciutat de València una de cada cinc llars són víctimes de la pobresa energètica.
Això no obstant, el mercat ofereix diverses opcions per a deixar de banda les grans empreses elèctriques i optar per negocis de proximitat, més barats i sostenibles i que presten els mateixos serveis o molt pareguts. Una de les alternatives més conegudes és la cooperativa Som Energia, amb seu a Girona. En l’actualitat compta amb 48.845 socis i té signats 77.778 contractes de subministrament elèctric. La seua filosofia se centra a denunciar que el model energètic actual, basat en combustibles fòssils, és insostenible i tracten de combatre’l.
“Som Energia és una comercialitzadora independent i compromesa a impulsar un model 100% renovable. La cooperativa està al servei dels socis i les sòcies de manera eficient, transparent i responsable”, expliquen en la seua pàgina web. La Cooperativa dóna servei a particulars i empreses de Catalunya, Andalusia, Aragó, les illes Balears, el País Basc, Galícia, les illes Canàries, Madrid, Navarra, La Rioja i el País Valencià. Per a formar part de Som Energia cal pagar una quota inicial de 100 euros. Després, cada mes es van pagant les factures, més reduïdes que les d’una empresa convencional, i, a canvi, es rep una energia, segons expliquen, neta i sostenible.
Som energia és l’alternativa ‘més gran’ a les grans empreses elèctriques, però no l’única. Al País Valencià existeixen 16 cooperatives elèctriques que abasteixen pobles i comarques i, a més, generen ocupació de qualitat a les localitats. En concret, hi ha cooperatives al Grau de Castelló (la Plana Alta), Almenara (la Plana Baixa), Algímia d’Alfara (el Camp de Morvedre), Musseros (l’Horta Nord), Meliana (l’Horta Nord), Xera (la Plana d’Utiel-Requena), Sot de Xera (Els Serrans), Vinalesa (l’Horta Nord), Castellar (l’Horta), Alginet (la Ribera), Guadassuar (la Ribera), Biar (l’Alt Vinalopó), Crevillent (l’Alt Vinalopó), Catral (el Baix Segura), Albatera (el Baix Segura) i Callosa de Segura (el Baix Segura).
En novembre de 1987, aquestes cooperatives elèctriques es van unir per a fundar la Federació de Cooperatives Elèctriques de la Comunitat Valenciana. L’objectiu principal de la Federació era, i continua sent, establir una política comuna en les seues relacions externes amb altres actors del sector elèctric i poder fer front a les amenaces i obstacles imposats per les empreses de distribució més grans i amb lobbies més fortes.
Així ho explica en la seua pàgina web Suministros Especiales Alginetenses Coop. V., més coneguda com la cooperativa elèctrica d’Alginet (la Ribera), una de les més grans. Es va fundar l’any 1930 amb l’objectiu de fer la llum més accessible a les classes mitjanes i baixes, “perquè al principi l’electricitat arribava a les cases a què arribava”. Així ho explica Salvador Escutia, president de l’entitat, que celebra que la Cooperativa ha anat creixent al mateix temps que el poble i té ja “quasi 100 anys”. En l’actualitat, la cooperativa d’Alginet compta amb 6.050 abonats i distribueix 45 milions de kilowats (kW) anuals a través dels seus 40 centres de transformació, amb una potència instal·lada de 20.000 kW.
Ocupació de proximitat
De fet, eixa és una de les coses que els distingeix de Som Energia, que ells tenen cables i distribuïdores pròpies i no es limiten només a comprar i vendre energia. Però si hi ha alguna cosa que fa destacar aquestes cooperatives front a les empreses elèctriques són els seus valors. Així ho creu Escutia, que assegura que aquestes 16 cooperatives valencianes “presten el mateix servei o millor” que les grans empreses “però deixant els beneficis econòmics en el poble a què abasteixen”.
En aquest sentit, Escutia destaca que les cooperatives generen ocupació de proximitat, és a dir, donen feina als habitants del poble en el qual operen i als dels voltants i, a més, es tracta d’una feina de qualitat. Els sous dels treballadors de la cooperativa d’Alginet ronden els 1.200 euros “i des de fa molt de temps es paga la mateixa quantitat als homes i a les dones”, explica Escutia, orgullós. En el cas de la cooperativa que ell dirigeix, es dóna feina a 27 persones.
Més enllà dels valors en matèria laboral, aquestes cooperatives també treballen de manera sostenible tractant de produir una energia al més neta possible. És el cas per exemple de la cooperativa de Guadassuar (la Ribera) que ofereix la possibilitat de consumir energia 100% renovable a les llars i a preu al més avantatjós possible. “Som una alternativa real, transparent i amb garanties enfront de les elèctriques convencionals”, explica la cooperativa a la seua web.
Els seus orígens són molt semblants als de la d’Alginet: “Davant la negativa de les grans empreses elèctriques d’arribar als pobles i nuclis rurals a causa de la falta de rendibilitat i les inversions necessàries, sorgeixen les primeres iniciatives privades per a portar l’enllumenat elèctric a Guadassuar”. En la segona dècada del segle XX, l’electricitat “va començar a ser un bé cada vegada més demandat i en 1922 alguns veïns es van plantejar la possibilitat de fundar una cooperativa per a poder distribuir electricitat comprant-la directament als productors”. Així, en 1931 es va fundar la Cooperativa Elèctrica de Guadassuar.
Economia de vaques flaques
“Quan vénen les vaques flaques, ni deslocalitzem l’empresa ni acomiadem treballadors”. Amb aquesta frase, Escutia vol posar de relleu la filosofia cooperativista de solidaritat, que també es trasllada als seus clients. De fet, les cooperatives no augmenten els preus en els mesos de més fred, “com fan altres”, encara que la cooperativa haja de comprar l’electricitat més cara.
Tal com explica Escutia, si cal, es poden permetre “anar uns mesos a pèrdues” perquè l’objectiu dels cooperativistes “no és guanyar diners a tota costa”. Així, en els mesos d’hivern mantenen els preus i utilitzen els fons de reserva de la cooperativa per a fer front a l’increment dels preus.
A més, quan hi ha beneficis, almenys en el cas d’Alginet, es reparteixen amb el poble. En aquest sentit destaca que fan descomptes en els rebuts a jubilats, ja “que molts han passat de viure sols a haver de mantindre fills i nets amb els mateixos ingressos”. També donen un xec a les families amb xiquets escolaritzats perquè paguen part del material escolar “sempre que el compren en comerços del poble”.
