L’Audiència Nacional jutja des de demà dimecres els exdirectors generals de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) Roberto López Abad i María Dolores Amorós per presumpta estafa en la venda de preferents, delicte pel qual els afectats demanen per a tots dos fins a deu anys de presó.
La secció quarta de la sala penal serà l’encarregada de celebrar les vistes, en les quals només exerciran l’acusació les plataformes representades per l’associació de consumidors Adicae i l’advocat Diego de Ramón, després que la Fiscalia Anticorrupció no presentara escrit contra els exdirectius.
Les plataformes d’afectats sol·liciten per a tots dos deu anys de presó per estafa agreujada en concurs amb publicitat enganyosa. En el cas d’Adicae, demana una multa de 36.500 euros així com la inhabilitació dels exdirectius per a no exercir cap càrrec, ocupació o professió dins del sector bancari. Respecte a la responsabilitat civil, reclama que els acusats indemnitzen de forma conjunta i solidària en les quantitats que la sala determine una vegada s’execute la sentència.
Diego de Ramón, per la seua part, fixa la indemnització en 11 milions d’euros, una quantia de la qual va discrepar la jutge Carmen Lamela el gener passat en decretar l’obertura del judici oral, ja que “no han pogut ser concretats fins al moment els perjudicis als perjudicats”.
No obstant això, les dues acusacions apunten a l’asseguradora Caser com a responsable civil directa en tant que demanen que la Fundació CAM i el Banc Sabadell, que va adquirir l’entitat a preu de saldo en desembre de 2011, responguen en qualitat de subsidiaris.
En juny de 2016 la secció tercera de la sala penal va ratificar el processament de López Abad i Amorós les defenses dels quals van al·legar que no va existir falsificació de la informació facilitada en el moment de la contractació per part dels clients.
En concret, els exdirectors generals reiteraven que les dades oferides al públic van ser correctes i veraces i apel·laven tant a la inexistència de perjudici per als inversors com a la diligència en la comercialització, un procés en què “es van observar totes les exigències que establia la legislació i les possibles deficiències”.
A més, carregaven contra la resta d’entitats que van vendre aquestos productes “en igualtat de condicions”, un argument rebutjat aleshores pel tribunal, que va destacar que “l’absència de procediments penals contra ells” no determina que aquestos fets no es puguen perseguir.
Al marge del present procediment, el passat octubre l’Audiència Nacional va condemnar López Abad i Amorós, juntament amb altres dos antics membres de la cúpula de l’entitat, a tres anys de presó per “distorsionar” els estats comptables entre 2010 i la seua intervenció en 2011, la qual cosa va “vulnerar” la imatge de la CAM en moments de greu crisi.
