La precarietat laboral té cara de dona. Aquesta és una afirmació compartida per sindicats, institucions i administracions, que reconeixen que les males condicions de treball, que també afecten els homes, tenen molta més incidència en les treballadores. De fet, tant els representants dels treballadors com els organismes de govern s’han conscienciat d’aquesta situació i han començat a desenvolupar programes per a tractar de millorar la seua situació en el món laboral.
Un dels col·lectius més precaritzats és el de les ‘kellys’ o cambreres de pis. Es tracta de les treballadores que s’encarreguen d’endreçar les habitacions dels hotels. Són dones que treballen moltes hores, realitzant una feina de caràcter físic i repetitiu que els causa lesions i, a més, per un sou baix. Davant la situació que vivien, aquestes dones es van unir per a lluitar per unes condicions laborals dignes i van servir d’exemple a altres col·lectius, com ara les aparadores d’Elx.
Ja fa quasi dos anys que les cambreres de pis es van unir i van fer públiques certes dades, per exemple, el seu sou. Elles denunciaven que cobraven aproximadament dos euros per cada habitació que netejaven i en jornades de 8 hores podien arribar a endreçar-ne més de 20. També han donat a conéixer els problemes de salut que tenen, sobretot en les articulacions i en l’esquena, causats pel desenvolupament de les seues tasques. Principalment, netegen l’habitació del client, a la qual cosa dediquen aproximadament el 80% del seu temps.
Així s’extrau d’un informe elaborat per l’Invassat que desgrana la situació laboral de les cambreres de pis al País Valencià a través d’entrevistes realitzades amb les principals interessades i amb els hotelers. El secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, i el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, van presentar dilluns l’informe i van concloure que, encara que queda “molt a millorar”, la situació de les ‘kellys’ “és millor del que es pensava”. En aquest sentit han apuntat la dada positiva que fins al 85% dels hotels del País Valencià tenen contractades com a personal propi les cambreres de pis. Aquesta dada la posen en dubte les ‘kellys’. Yolanda García, una de les seues portaveus, considera que aquest percentatge no representa la realitat del sector “i menys a Alacant, on en la majoria dels hotels aquest treball està externalitzat”.
Riscos ergonòmics i psicosocials
Una de les dades més preocupants que mostra l’estudi són els problemes de salut que presenten les cambreres de pis. Segons les dades que l’Invassat ha extret dels qüestionaris, el 66% de les ‘kellys’ presenta problemes en la zona lumbar de l’esquena, el 56% en els muscles i els braços i el 52% en el coll. També pateixen altres afectacions, com ara dolor en els avantbraços, monyiques i mans (48%); en les cames i peus (45%); genolls (33%), i malucs, natges i cuixes (31%). Segons les mateixes dades, el 57% de les ‘kellys’ comencen a patir problemes en l’esquena durant els dos primers anys de treball.
Els problemes de salut es generen perquè, tal com destaca l’informe, “pràcticament en la totalitat de les tasques desenvolupades per les cambreres de pis s’identifiquen postures forçades com a factor de risc ergonòmic”. A més, segons el text elaborat per l’Invassat, “la meitat dels hotels no realitzen les avaluacions ergonòmiques específiques de cada factor de risc segons els criteris de l’Invassat-Ergo”. D’altra banda, l’informe denuncia que els hotels que realitzen les avaluacions les fan correctament excepte quan es tracta d’avaluar les postures forçades com a factor de risc ergonòmic. En aquest cas, “només 1 de cada 3 hotels apliquen bé les metodologies d’avaluació”.
Arran de les entrevistes personals a les cambreres de pis, l’informe conclou que en el 80% dels hotels visitats hi ha una percepció de falta d’autonomia temporal, és a dir, que el ritme de treball s’imposa per la tasca sense capacitat per a gestionar el temps. Un 57% percep insatisfacció amb el contingut del treball, per monòton i repetitiu. Enfront d’aquestes dades, només un de cada quatre hotels disposa d’avaluació de factors psicosocials.
L’estudi d’Invassat inclou una guia de bones pràctiques a nivell tècnic, organitzatiu i individual. Quant a les recomanacions tècniques, aconsellen que els hotels disposen de llits elevables amb rodes en almenys dues potes davanteres; de pals telescòpics per a pals de fregar o mopes; de cinturons portaobjectes, o de graneres aspiradores en lloc d’aspiradores convencionals, entre d’altres.
Pel que fa a l’organització, recomanen que es repartisca el treball per punts o per pes; que s’implante un sistema de fregat en pla amb mopa; que un mosso d’habitacions repartisca el material i realitze tasques de suport; que es treballe en parelles; que no se sobrecarreguen els carros de repartiment de roba; que es prohibisca l’accés a zones altes pujant al mobiliari, i que es fomente que es realitzen exercicis d’escalfament i d’estirament. A nivell personal, ha aconsellat evitar inclinacions i girs d’esquena, alternar els braços, evitar torsions forçades de monyica o evitar postures incorrectes d’extremitat superior.
“Calen estudis ergonòmics hotel per hotel”
“El que presenta l’estudi són recomanacions que segurament es quedaran en res”. Aquesta és l’opinió de la portaveu de les ‘kellys’, que assegura que “tots els estudis són benvinguts” però que després es queden en res. En aquest sentit, ha explicat que “està molt bé” que es recomane fer exercicis d’escalfament abans de treballar, però “no valen per a res si s’han de netejar 27 habitacions en sis hores”. En aquest sentit apunta que cada vegada es fan menys contractes de 8 hores a les cambreres de pis. Al respecte, denuncia que en estiu els hotels amplien la capacitat de moltes de les habitacions “que passen a tindre fins a quatre llits” i, per tant, compliquen la tasca de neteja. No obstant això, en la majoria dels hotels “ni es negocia el nombre d’habitacions per cambrera ni es redueix la càrrega de treball”, lamenta Yolanda García.
Critica que la càrrega de treball que ha d’assumir una ‘kelly’ l’estableix l’hotel i elles s’han de comprometre a complir-la. “Si et diuen que has de netejar 26 habitacions en sis hores és problema teu com ho fas”, lamenta García, que assegura que de vegades se’ls estableix un número d’habitacions “que és inassumible”. Per això demanen que, “a més de fer estudis”, es prenguen mesures de seguiment i s’obligue els hotels a reduir la càrrega de treball per cambrera de pis. També demanen sancions als hotels que no treballen en prevenció de riscos.
En aquest sentit, García considera necessari que es realitzen estudis de riscos ergonòmics “hotel per hotel” i que les mesures s’apliquen. Lamenta que “sempre” són les ‘kellys’ les qui acaben presentant denúncies a la Inspecció de Treball perquè en molts dels hotels no hi ha comités de Salut Laboral o estan inactius. També assegura que és important tindre en compte que no és el mateix una habitació d’un hotel de 5 estreles que la d’un de 3 i que aquestes diferències també s’han de valorar.
Preocupació per l’alta temporalitat
Per la seua banda, la secció de Serveis de CCOO PV també ha revisat l’estudi i ha lamentat que es constate “una càrrega de treball excessiva de 24 habitacions dobles per ‘kelly’, sense comptar els llits supletoris de mitjana autonòmica. Així mateix, el percentatge del temps invertit en la jornada en temporada alta supera el 80%, de la qual cosa s’infereixen uns ritmes de treball molt elevats.
El sindicat ha manifestat una gran preocupació per les elevadíssimes taxes de temporalitat en el sector i el previsible impacte en la salut de les persones que treballen com a cambreres de pis. Per a CCOO, “la dignificació de la professió passa per atendre la major zona fosca en la indústria més important del País Valencià: l’economia submergida”.
Metodologia de l’estudi
D’altra banda, García assegura que els hotels que formaven part de l’estudi “estaven avisats” i que van ser els hotelers els qui van triar quines cambreres i quines habitacions formarien part de l’enquesta. La portaveu no vol entrar a valorar “si això està bé o malament” però considera que es podria haver fet d’una altra manera.
El secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, i el de l’Agència Valenciana del Turisme, Francesc Colomer, van destacar que l’informe és “el primer document científic sobre la realitat de les cambreres de pis” que inclou una sèrie de recomanacions que es traslladaran tant a les Corts com als sindicats i les empreses.
Aquest estudi ha recopilat la informació facilitada pels hotels en una mostra d’un total de 192 centres de treball i per les cambreres de pis, unes dades que s’han completat amb l’anàlisi tècnica de l’equip de l’Invassat. El resultat és una “constatació de les realitats” d’aquestes empleades i una sèrie de recomanacions de bones pràctiques a nivell tècnic, organitzatiu i individual o personal.
