La secció tercera de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació presentat per la Plataforma d’Afectats del Banc de València contra la sentència de l’Audiència Nacional amb data del 16 de maig de 2016, en la qual es donava el vistiplau a la resolució de la comissió rectora del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob) per la qual es va acordar la venda de Banc de València a CaixaBank per un euro.
Segons es recull en la sentència, el tribunal ha conclòs que, basant-se en la complexitat i urgència de la reestructuració d’aquesta entitat bancària, “es van complir les garanties essencials del procediment” pel que fa a la valoració de la mateixa i l’adopció de les mesures d’execució necessàries pels organismes competents en base a dades econòmiques i d’impacte elaborats prèviament per un grup d’experts independents.
D’aquesta manera, la sentència rebutja que la venda de Banc de València es produïra abans de l’aprovació dels informes de valoració per la comissió del Frob, com sostenen els recurrents. La llei referida a la reestructuració i resolució d’entitats de crèdit exigeix que el banc en qüestió siga valorat econòmicament amb els seus corresponents actius i passius.
En suma, tal com consta en els antecedents de la resolució administrativa i de la sentència, la situació financera deficitària de Banc de València havia sigut valorada econòmicament mitjançant informes previs emesos per tres experts independents designats pel Frob, que van obtindre un valor negatiu d’aquesta entitat. “La venda d’accions es va produir el mateix dia de l’aprovació del pla de resolució, de manera que en el moment de l’aprovació del mateix existien informes previs valorant a aquesta entitat emesos per experts independents”, assenyala el document.
La institució judicial apunta també que no ha d’oblidar-se que existia un límit de temps per a la recapitalització i reestructuració dels diferents grups de bancs controlats pel Frob, ja que l’aportació de capital públic només podia ser aprovada una vegada els plans de reestructuració individual hagueren sigut autoritzats per la comissió i plans que havien de ser presentats en una data que permetera aprovar-los a la fi de novembre de 2012.
D’igual forma, la sala rebutja l’incompliment de l’article que exigeix la prèvia aprovació pels ministres d’Hisenda i Economia d’una memòria econòmica anterior a la decisió de l’adopció dels instruments de suport financer. Sobre aquesta qüestió, assegura que aquest text va ser aprovat el 19 de desembre de 2012 abans que s’adoptaren les mesures previstes en el pla.
El Frob va adjudicar Banc de València a CaixaBank per un euro a finals de 2012, després d’un desemborsament per part de l’organisme dependent del Banc d’Espanya de 4.500 milions d’euros en un augment de capital. Els accionistes van haver de suportar les pèrdues, entre altres, pels sanejaments al risc immobiliari exigits en la normativa de resolució.
L’operació va comptar amb un protocol de mesures de suport financer que es va instrumentar en un esquema de protecció d’actius mitjançant el qual el Frob va assumir, durant un termini de 10 anys, el 72,5% de les pèrdues que van experimentar les carteres de pimes i autònoms i de riscos contigents (avals) de Banc de València, una vegada aplicades les provisions ja existents en dites actives.
La compravenda es va executar amb posterioritat a la transmissió d’actius de Banc de València al ‘banc dolent’ (Sareb) i a l’exercici d’accions de gestió d’instruments híbrids i deute subordinat emesos per l’entitat valenciana.
Amb anterioritat, al novembre de 2011, el Banc d’Espanya va decidir intervindre Banc de València davant la seua delicada situació financera i la seua posició de liquiditat. De fet, el supervisor va destinar un total de 3.000 milions de diners públics, repartit entre 1.000 milions per a enfortir el seu capital i altres 2.000 milions facilitats a través d’una línia de crèdit per a assegurar la seua liquiditat.
