No ha adquirit la mateixa notorietat que l’infrafinançament, però també és una de les qüestions que s’ha sumat a la llista d’assignatures pendents que una part de la societat porta reclamant des de fa uns anys: recuperar el dret civil valencià. En l’actualitat, l’Estat impedeix que la Generalitat tinga la capacitat de legislar les relacions patrimonials o personals entre individus com recollia l’antic dret civil valencià. Aquesta carència és la que s’ha proposat resoldre l’Associació de Juristes Valencians i que ha aconseguit sumar el suport d’entitats, col·lectius i partits polítics. Entre aquestos últims, de tot l’espectre polític a excepció de Ciutadans.
L’Associació de Juristes Valencians va celebrar aquest divendres un acte en què va explicar la proposició de llei impulsada pel col·lectiu, una iniciativa que persegueix reformar la Constitució de manera que el text reconega al País Valencià la competència de legislar en matèria de dret civil. Segons va explicar el president de l’entitat, José Ramón Chirivella, s’espera que les Corts aproven la proposició de llei en les pròximes setmanes i amb el suport de tots els grups. De moment, però, Ciutadans s’ha despenjat de l’acord. “No entenem per què Ciutadans no ens dóna una resposta, i més, quan el seu màxim líder, Albert Rivera, és català, territori on tenen reconeguda aquesta competència”, va afegir Chirivella.
Si no hi ha cap imprevist, aquesta moció començarà a tramitar-se al Congrés dels Diputats entre els mesos de setembre i octubre. Les possibilitats que aquesta proposició de llei isca finalment endavant són elevades, segons va assenyalar el dirigent de l’Associació de Juristes Valencians. Es tractaria d’un fet inèdit, atés que seria la primera proposició de llei de modificació de la Carta Magna espanyola aprovada.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és “que la competència en dret civil de la Generalitat no quede reduïda als continguts del dret foral que estaven vigents en l’entrada en vigor de la Constitució, que és pràcticament res”, sinó que s’estenga “a les competències que regulava el nostre antic dret històric”, defensa Chirivella.
Una voluntat ofegada per l’alt tribunal
La idea de recuperar aquesta competència –que autonomies com les illes Balears, Galícia i Catalunya tenen reconeguda– ja es va intentar l’any 2006 quan es va reformar l’Estatut, on el principal canvi era aquest. Arran d’aquesta reforma, van nàixer normatives com la Llei de Règim Econòmic Matrimonial, la llei de custòdia compartida i la d’unions de fet. Tanmateix, un total de cinc recursos d’inconstitucionalitat a aquestes legislacions –dos del govern socialista de Zapatero i tres de l’executiu de Rajoy– van tombar tota la producció de dret civil que s’havia fet al territori valencià.
El Tribunal Constitucional (TC) no va anul·lar aquestes lleis pel seu contingut, sinó perquè considera que el País Valencià no té capacitat per a legislar en aquesta àrea jurídica.
Els beneficis d’aquesta reforma
Les raons d’aquesta iniciativa van més enllà d’acomplir una reivindicació històrica. Així, tal com van explicar els membres de l’entitat, el dret civil permet regular qüestions bàsiques que afecten el dia a dia de la ciutadania, amb la qual cosa, si aquestes es regulen des de les institucions valencianes es podran atendre “d’una manera més propera” les necessitats de la societat valenciana.
Consens “històric”
Un dels aspectes que més s’ha posat en valor és el “gran consens històric” que s’ha aconseguit entorn d’aquesta qüestió. Ciutadans, ajuntaments, partits polítics, sindicats i representants de diferents organismes han donat el vistiplau a aquesta reforma de la Constitució, que segons els juristes valencians permetrà “recuperar” una competència que vora 15 milions de persones d’altres territoris de l’Estat sí que tenen.
