L’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d’Alacant (UA) fa anys que estudia el terme de la Mariola. Des de 2013, a partir d’un projecte de l’aleshores Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat –conegut com a Mineco–, investiguen el moment final de l’època ibèrica en eixa zona. De fet, quan Diari La Veu contacta amb Ignasi Grau, un dels investigadors de l’INAPH, aquest està fent treball de camp en un dels poblats principals, “entre Alfafara (el Comtat) i Bocairent (la Vall d’Albaida)”. Però, com diu Grau, “cal estudiar la comarca antiga, no només un poble”.
A l’interés del grup d’investigació se li va sumar el de l’Ajuntament de Banyeres de Mariola, a través del Museu Arqueològic de la localitat, que volia que es fera un reconeixement del seu territori. Fruit de la convergència de totes aquestes voluntats es va subscriure un conveni entre l’INAPH i el consistori, que va permetre que entre el 2 i el 13 d’abril es duguera a terme una investigació amb estudiants del grau d’Història i del màster d’Arqueologia Professional i Gestió Integral del Patrimoni de la UA, estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat de Jaén i investigadors del CSIC.
Alqueries, cases de camp i viles romanes
Els investigadors van identificar les petjades arqueològiques d’un sistema de poblament romà primerenc a la capçalera del riu Vinalopó. Així, en aquesta primera fase es van constatar evidències d’una xarxa d’alqueries, cases de camp i viles romanes que formaven un complex sistema de poblament rural caracteritzat per diversos tipus d’assentaments.
Grau explica que, a partir del coneixement previ d’altres arqueòlegs, es va fer un reconeixement del terme centrat en el trànsit de l’època ibèrica a la romana. “Del 400 aC al 400 dC”, especifica l’investigador. Des de la UA expliquen que es tracta d’un entorn d’unes grans possibilitats agrícoles pràcticament despoblat fins a aquell moment a causa de la inestabilitat del període final del món ibèric, que obligava les poblacions a residir en poblats fortificats sobre les muntanyes, “com el Cabeçó de la Mariola, on també treballa l’equip de l’INAPH”. L’ocupació de la vall es va produir en el segle I aC, després d’una sèrie d’esdeveniments bèl·lics i de la pacificació d’aquestes terres.
No destruir les evidències
La primera fase de l’actuació arqueològica va emprar tècniques i mètodes “no invasius per a no destruir les evidències”, explica Grau. Per exemple, es va aplicar la teledetecció o la prospecció mitjançant geolocalització de les restes materials detectades sobre el terreny. Grau explica que on hi ha hagut un poblat “queden empremtes en la superfície. bé en forma d’estructures visibles, bé per restes de ceràmiques”.
L’investigador exposa que, igual que hui en dia hi ha poblats, masos o cases de camp, cada classe d’assentament romà també deixa un tipus d’evidència segons la seua mida, la superfície o el tipus de construcció. “Ara sabem on vivia la gent i com s’organitzava”, afegeix.
Després d’aquesta primera fase “d’escaneig” de la superfície, vindrà la segona, la de fer “una mena de radiografia”, conta Grau, que avança que serà en tardor, “quan el terreny presenta les condicions més adients”. Arribat eixe moment, per a continuar l’estudi d’aquestos poblats, es passarà un georadar per a detectar les restes que puga haver-hi al subsòl en aquells espais amb una major concentració de restes superficials. “Aleshores, ja es podrà avaluar si es desenterren o no”, conclou l’investigador.
