Jorge Rodríguez, detingut per suposada corrupció, abanderava fins a aquest dimecres i amb 39 anys un dels fronts renovadors del socialisme valencià i presentava una imatge amable, municipalista i dialogant tant com a alcalde d’Ontinyent (Vall d’Albaida) com com a president de la Diputació de València, on intentava fer oblidar l’etapa del seu predecessor, el popular Alfonso Rus.
El socialista Jorge Rodríguez Gramage, portaveu també de l’Executiva nacional del PSPV que lidera Ximo Puig, és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Miguel Hernández d’Elx i ha cursat també estudis de Medicina, segons figura en la seua biografia oficial.
Va ser portaveu local del PSPV d’Ontinyent des de 2007 i va arribar a l’alcaldia en 2011 amb el suport dels regidors socialistes, de Compromís i d’Esquerra Unida, mentre que en les eleccions locals de 2015 va aconseguir la majoria absoluta, amb un 63% dels vots.
Aquell mateix any, l’anomenat Pacte del Botànic entre el PSPV, Compromís i Podem per a formar govern en la Generalitat va permetre també canviar de signe polític la direcció de la Diputació de València. Aquesta institució provincial havia sigut governada des de 1995 pel PPCV i els seus últims anys va estar protagonitzada per la presidència de Rus, un dels polítics més mediàtics de l’etapa de Francisco Camps al capdavant de la Generalitat i qui finalment va ser detingut en 2016 en el marc del cas Imelsa. Les irregularitats en l’empresa pública Imelsa van portar el govern de Rodríguez a rebatejar-la amb l’actual nom de Divalterra. Les contractacions en aquest ens dependent de la corporació són les que han propiciat l’operació contra la corrupció anomenada Alqueria i que ha suposat, de moment, la detenció de Jorge Rodríguez.
De fet, la detenció de Rodríguez, així com la d’almenys altres dues persones, es produeix en el marc de la investigació per suposades irregularitats en contractes d’alta direcció en Divalterra arran d’una denúncia presentada per Ciutadans per la gestió d’aquesta empresa.
Rodríguez representava l’aposta del PSPV i del seu líder i llavors nou president de la Generalitat, Ximo Puig, per a refrescar la imatge de la Diputació, llastrada no solament pel polèmic Rus i les investigacions judicials entorn del seu mandat, sinó per les constants crítiques dels aleshores partits de l’oposició que els ajuntaments governats pel PP rebien un constant tracte de favor des del Palau de la Diputació.
El 14 de juliol de 2015, l’alcalde d’Ontinyent es convertia en el president de la corporació provincial més jove de la seua història gràcies al suport de Compromís, València en Comú (la marca local de Podem a València) i Esquerra Unida. En la seua presa de possessió, va dir que des de la Diputació s’iniciava un temps de “consens” i de “diàleg” i va destacar la necessitat de “passar pàgina” davant els aleshores encara recents escàndols de corrupció que afectaven aquesta institució, però “sense oblidar per a no tornar a cometre els mateixos errors”.
Va defensar en el seu primer discurs l'”autonomia local”, que considerava hauria de ser “un mandat constitucional”, i es va marcar des del principi l’objectiu d’iniciar un nou temps d'”absoluta cooperació i lleialtat” entre les Administracions, “siguen del color que siguen”, mitjançant la coordinació d’esforços.
Durant els seus quasi tres anys de mandat, pel qual cobra 67.000 euros anuals, Rodríguez ha intentat fer visible una nova forma de fer política provincial, amb un discurs allunyat de polèmiques i amb la màxima del diàleg amb totes les parts implicades en el progrés de València, encara que algunes de les seues decisions han suscitat crítiques entre els partits de l’oposició, el PP i Ciutadans.
Entre aquestes últimes figuren, precisament, la decisió personal de Rodríguez de suspendre en 2016 el contracte d’assessoria jurídica per a Divalterra per un període de sis anys i un import de quasi 600.000 euros, per a “estudiar-ho amb més deteniment” després de les sospites que requeien en el seu aleshores gerent, el socialista Víctor Sahuquillo, qui finalment va deixar el càrrec entre acusacions de dirigir un “garito personal”.
També ha abanderat l’execució de la llei de memòria històrica a la demarcació, sobretot en el cementeri de Paterna, on en aquestos tres anys s’han succeït les excavacions per a intentar trobar en diverses fosses les restes de desenes de represaliats del franquisme.
