Acabar amb els privilegis que tenen les entitats religioses amb fins lucratius ha sigut una batalla que poques ciutats de l’Estat han pogut guanyar. L’acord amb la Santa Seu de 1979 junt amb l’aprovació de la llei de mecenatge l’any 2002 sota el mandat de José Maria Aznar els ha permés estar exemptes de pagar impostos que altres organismes amb les mateixes característiques sí que han hagut d’assumir. Ara, 49 anys després, la ciutat de València ha tallat d’arrel aquesta posició de privilegi en què es trobaven els edificis de domini religiós.
Aquest dimecres el regidor d’Hisenda, Ramón Vilar, va anunciar una mesura que el govern de la Nau fa dos anys ja va mostrar la voluntat de dur-la endavant. Així, a partir d’ara qualsevol organisme religiós amb funcions lucratives haurà de pagar l’Impost de Béns Immobles (IBI), el de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) i el d’Activitats Econòmiques (IAE). El responsable de l’àrea d’Hisenda va explicar a aquest mitjà que el nou pas permetrà recaptar cada any dos milions d’euros però que, a més, el seu repte és que el pagament es remunte als quatre anys anteriors de manera que la quantitat ascendiria a 6 milions d’euros.
El regidor socialista va explicar que els principals organismes que es veuran afectats per aquesta nova normativa seran les universitats i els centres mèdics de propietat de l’Església Catòlica. Així mateix, va avançar que el consistori té damunt de la taula 1.800 rebuts que analitzarà en els propers dies per a determinar quines entitats hauran d’estar-ne al corrent.
L’objectiu d’aquesta mesura és equilibrar el mercat i recuperar la “lliure competència” entre totes les companyies privades que busquen el seu benefici econòmic amb independència de qui en siga el propietari. Vilar també va matisar que la norma no afecta els edificis religiosos on es practica el culte o on es desenvolupen activitats sense ànim de lucre.
Una mesura avalada per dues sentències
L’alcalde de València, Joan Ribó, ja va anunciar l’any 2016 que el consistori es trobava realitzant estudis jurídics per a engegar aquesta mesura. Però, sense la modificació de la llei de mecenatge aquest objectiu no podia tirar endavant. Dues sentències han permés fer realitat aquesta proposta: una del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, referida a “un forn que no pagava impostos perquè pertanyia a l’arquebisbat de Palma”, i una altra del Tribunal de Justícia de la Unió Europea relativa a un cas de la ciutat madrilenya de Getafe que demanava cobrar l’ICIO a l’Església. Així doncs, aquestes dues decisions judicials han servit a Vilar com a font de legitimitat per a poder aplicar aquesta normativa.
Reaccions tímides del sector catòlic
Les primeres reaccions del sector catòlic van provindre del bisbe auxiliar, Arturo Ros, qui es va mostrar prudent a l’hora de pronunciar-s’hi i va deixar entreveure de manera tímida la seua disconformitat: “Cal veure el que se’ns demana i conforme el que se’ns demane, farem”.
Ros no va precisar el nombre exacte de dependències que no tenen finalitat de culte. “La diversitat és tan gran que seria impossible saber exactament quantes en són. Els que tenim controlats com a llocs nostres tots tenen una destinació molt definida, sempre per a acollir la gent i atendre-la en les diverses activitats que fem permanentment”, va explicar el representant de l’Arquebisbat de València.
Per part del govern valencià, la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, va reiterar que la iniciativa de l’Ajuntament de València va adreçada a “aquells béns que puguen tindre un rendiment econòmic i no als béns de culte”.
L’Estat estudia moure fitxa
El compromís del nou govern socialista en desmarcar-se dels actes i símbols religiosos ja es va fer palés durant la presa de possessió del president Pedro Sánchez, on per primera vegada en la història de la democràcia no hi havia ni Bíblia i ni crucifix. Tanmateix, l’executiu estatal vol anar més enllà i també es troba estudiant adaptar el Concordat del Vaticà amb la Constitució de manera que l’Església tinga el mateix tractament fiscal que la resta d’institucions lucratives, segons va avançar aquest dijous el diari lainformación.com.
