El Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella buscarà recuperar el caràcter residencial i els comerços tradicionals en aquest districte davant la proliferació d’apartaments turístics. Amb aquesta iniciativa, l’objectiu serà “preservar la identitat del cor de la ciutat” enfront de la “turistificació” que s’està produint.
Així ho ha manifestat aquest dimecres el regidor de Desenvolupament Urbà i Habitatge de l’Ajuntament de València, Vicent Sarrià, en una roda de premsa celebrada per a la presentació del document per a l’aprovació provisional del Pla Especial de Protecció (PEP) de Ciutat Vella. L’edil ha exposat les grans línies i objectius d’aquest Pla, que té una vigència de 20 anys i que preveu una inversió pública de 34 milions d’euros repartits en 12 anualitats.
Aquest document se sotmetrà a aprovació en la Comissió d’Urbanisme de la setmana vinent i en el pròxim ple de l’Ajuntament. Després de la seua aprovació preliminar, serà sotmés a un període d’exposició pública de 60 dies. El PEP de Ciutat Vella té com a fi “la preservació del caràcter residencial” del districte per a evitar la “proliferació” de nous apartaments turístics, a més de la “recuperació de la seua identitat com a enclavament emblemàtic” de la ciutat, la reorganització del seu equilibri dotacional i, en definitiva, la “millora de la qualitat de vida i urbana” dels seus residents. Així, unifica criteris urbanístics per a “protegir i revitalitzar el cor de València” perquè aquest districte “ha anat perdent població en els últims anys”. “Ciutat Vella no pot ser un decorat”, ha assenyalat.
Aquesta recuperació preveu una nova regulació del règim d’usos, la reordenació de les àrees degradades, el manteniment de l’equilibri de les dotacions públiques i la millora de la qualitat urbana a través de la recuperació d’espais per al vianant i la millora de la qualitat i l’estètica del paisatge urbà.
El fenomen de la “turistificació”, ha explicat Sarrià, ha tingut especial incidència en el Carme, Velluters i Seu Xerea, al mateix temps que ha recordat que el mes de febrer passat es va procedir a la suspensió cautelar de les llicències d’apartaments turístics. Ara, aquesta nova regulació impedirà nous canvis d’ús de residencial a terciari hoteler, a excepció de determinats edificis singulars i cases senyorials que “difícilment poden destinar-se a ús residencial”, ha valorat. Únicament en el barri de Sant Francesc i vies adjacents podrà predominar l’ús terciari dels habitatges, encara que s’estableix l’obligació que els edificis dedicats a ús turístic hauran de guardar una distància mínima de 150 metres entre ells.
A més, s’estableix una nova figura que sí que permetrà el “lloguer ocasional” a Ciutat Vella, de manera que els veïns empadronats en un habitatge podran llogar-la amb caràcter vacacional per un màxim de 60 dies a l’any.
A més, s’ha fet una especial incidència en la recuperació del caràcter monumental i paisatgístic en dos sentits: recuperar espai públic i determinats àmbits emblemàtics, i augmentar considerablement el catàleg de béns protegits del Centre Històric en més de 400 edificis. També s’incrementa el catàleg de Béns de Rellevància Local.
El PEP de Ciutat Vella ha sigut elaborat per un equip multidisciplinari coordinat des de la Regidoria d’Urbanisme i ha comptat amb un “ampli procés de participació ciutadana”, ja que s’han organitzat tallers en els quals s’han recollit propostes dels ciutadans.
A més de mantindre i augmentar el teixit i la població residencial, la nova regulació del règim d’usos preveu fomentar el comerç tradicional i fer compatible l’ús terciari en edificis singulars i poc aptes per a ús residencial “i, així, fomentar la rehabilitació d’edificis actualment sense ús”, ha apuntat l’edil.
Respecte als comerços històrics, sovint substituïts per establiments hostalers, s’estableix, com a forma de protegir-los, que la distància entre nous bars i restaurants haurà de ser de 65 metres en l’àrea que inclou aquest tipus d’establiments tradicionals.
