Professors del grup de recerca en Pedagogies Culturals CREARI de la Universitat de València (UV) i del Laboratori Creacions Intermèdia del Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de València (UPV) s’uniran per a crear la unitat mixta d’investigació EFIMERE, especialitzada en recerca i docència sobre les Falles i, en concret, sobre art contemporani i educació, “els nostres dos eixos”. Així ho va anunciar aquest dimecres al matí el professor Ricard Ramon, de la UV, en la presentació dels programes conjunts en docència i investigació entre ambdues institucions acadèmiques. EFIMERE naix de les sinergies creades entre membres d’ambdós grups, que ja han dut a terme projectes conjunts, com ara l’organització del II Seminari Permanent de Recerca sobre Falles i Art i Educació EDUCAFALLES.
El projecte de creació de la futura unitat se suma a l’oferta docent de les universitats en la mateixa matèria. Concretament, al Diploma d’Especialització en Falles, Tematitzacions i Creativitat, un conjunt d’estudis de postgrau que imparteixen les dues institucions i que es compon de la suma de dos títols: el d’Expert Universitari en Falles i Creativitat de la UV, que el curs vinent arriba a la tercera edició, i el d’Expert Universitari en Disseny de Monument Efímer i Tematitzacions de la UPV, amb la segona edició. Així, és el segon any que l’alumnat pot fer els dos títols de 15 crèdits i obtindre el diploma complet, de 30. També hi ha l’opció de cursar només un dels dos títols, en funció dels interessos particulars.
En la primera edició es van matricular una vintena d’alumnes amb formació en belles arts, gestió cultural, turisme, periodisme, història de l’art o arquitectura, entre d’altres. Tot i això, Ramon va destacar que “no hi ha un perfil únic, específic”. L’objectiu de la docència és professionalitzar les diferents tasques al voltant de les Falles. “S’ha fet un salt qualitatiu en l’univers de les Falles”, va descriure el vicerector de Cultura i Esport de la UV, Antonio Ariño.
Algunes matèries que s’estudien en el títol de la UV són la dimensió sociohistòrica de les falles; la falla com a artefacte tecnològic; les Falles com a espai de creativitat; Falles i educació, i Falles, urbanisme i medi ambient. En el títol de la UPV, l’alumnat cursa les assignatures d’Estructures combustibles i espai públic, Innovació en materials combustibles i sostenibilitat, Sàtira social i noves narratives en el monument faller i Falles experimentals, entre d’altres.
Col·laboració entre l’acadèmia i les entitats cíviques i culturals
“La paraula potser és normalització –va afegir Ariño–. Ara és normal investigar les festes, quan abans pareixien fenòmens residuals i perifèrics”. El vicerector de Cultura de la UV també va exposar que, per a ell, “vivim en la societat de l’aprenentatge, més que en la del coneixement” i va explicar que aquest aprenentatge pot ser informal, “estant 33 anys en una comissió”, o formal, “amb l’especialització que adquireixen algunes persones”. D’aquesta manera es va referir, per exemple, a la gent de la falla Arrancapins. Pep Romero, el seu coordinador, va afirmar que “sabem molt d’innovació i experimentació després de tants anys fent una falla de manera autodidàctica”. A més, es va mostrar “molt content” de poder col·laborar amb la universitat.
Precisament un dels projectes de producció artística de la UV i la UPV en col·laboració amb entitats culturals i ciutadanes és la de la realització col·lectiva de la falla Arrancapins, “una falla combativa i profundament creativa en els seus plantejaments i que respon perfectament a l’esperit que regeix entre els integrants de la futura unitat mixta EFIMERE”. Romero va destacar la importància d’una titulació sobre l’entorn faller perquè, “com a gent de progrés que som, estem obligats a enriquir la festa des del cadafal i des del llibret”.
En la presentació també van intervindre Sebas Marín, com a representant de la Federació de Falles I+E, i Ángel Vicente Martínez, vicepresident primer de la falla de la Universitat Politècnica de València, que des de l’any 2000 planta monuments I+E, és a dir, innovadors i experimentals. Martínez també va coincidir a destacar el “prestigi” que dóna una titulació als artistes que opten per aquesta via.
Dues exposicions sobre les falles I+E
Durant 2019, la UPV acollirà dues exposicions dedicades a la història de les Falles I+E. D’una banda, al Rectorat n’hi haurà una sobre la història d’aquestos monuments des dels seus inicis. D’altra banda, a la Sala Renau de la Facultat de Belles Arts n’hi haurà una sobre la relació de la facultat amb la falla de la UPV. Ho va avançar Pepe Romero, professor d’aquesta universitat i coordinador amb Ricard Ramon de la matèria ‘fallera’.
El vicerector d’Alumnat, Cultura i Esport de la UPV, José Luis Cueto, va destacar “la implicació de les universitats públiques que investiguen què passa en el seu entorn” i la necessitat d’abordar el fenomen de les falles des de l’acadèmia, però “de la mà dels protagonistes, sense oblidar la innovació ni d’on venim”.
Una nova dimensió patrimonial, artística i científica
Maria Pilar Luna, com a directora del Museu de l’Artista Faller, i Gil Manuel Hernàndez, director del Museu Faller de València i codirector del postgrau de la UV, també van participar en la presentació dels programes. Luna va assenyalar que “difícilment es pot avançar en un àmbit tècnic i artístic sense tindre en compte els artistes i la universitat, mentre que Hernández va remarcar que “aquest acte era impensable fa 10 anys”. “Hem entrat en una nova dimensió patrimonial, artística i científica de les Falles”, va afegir.
Tots dos van destacar el paper dels museus en el diploma d’especialització, ja que s’han impartit sessions en les seues instal·lacions i, també, hi ha hagut alumnat fent pràctiques en ells.
