L’any 2017, la Generalitat Valenciana feia la primera compra de patrimoni artístic contemporani, una pràctica habitual en altres zones de l’Estat com Madrid, Bilbao i Barcelona, però que el País Valencià, malgrat tindre creadors cotitzats en l’àmbit Estatal i l’internacional, mai no havia invertit en construir les bases patrimonials per al que siga el museu del futur.
Les obres d’autors com Gonçal Peris, Joan de Joanes, Ribalta o Ribera articulen un patrimoni pictòric que en un moment donat va ser adquirit pel Museu de Belles Arts de València. A la pinacoteca s’exposen de manera que els visitants poden contemplar el discurs pictòric d’aquests valencians del Renaixement i el Barroc, entre altres etapes. Són, al remat, pintures que relaten el seu temps passat i que es poden contemplar en el present. És també el cas de l’IVAM, un centre d’art modern on qualsevol pot reviure les creacions artístiques del segle XX, reseguir i reconéixer el temps de Pinazo i de Julio González, entre altres.
Les pinacoteques valencianes mostren el passat artístic, des de l’Edat Mitjana fins al segle XX moment en què el relat es deté, excepte les exposicions temporals que es puguen programar. “Tenim un passat però si no construïm un llegat per al futur no tindrem la història del que hui està passant”, va explicar aquest dimarts el director del Consorci de Museus, José Luís Pérez Pont durant la presentació de l’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana. Primers Moments. Aquestes obres expliquen el present del segle XXI i seran un reflex instantani amb què a través de la pintura, l’escultura, la instal·lació i la fotografia les generacions futures podran contemplar el seu passat. Es tracta de les primeres 33 obres creades per artistes valencians vius amb què l’administració vol anar configurant aquest patrimoni, de fet, aquest dimarts ja es va anunciar que es posava en marxa el segon procés de compra d’art contemporani amb un pressupost inicial de 250.000 euros (en 2017, la tria va disposar de 5120.000 euros).
33 obres del ‘Top Ten’
Les 33 obres d’art contemporani s’exposen al Centre del Carme des del 19 de juny fins al 16 de setembre. Tot i això, el Consorci de Museus traurà les obres en itinerància a Sagunt i Potries, en tant que ambdues poblacions ostenten enguany la Capitalitat Cultural Valenciana, a Alacant i Castelló de la Plana, encara que s’ha deixat la porta oberta a què es puguen dur a altres ciutats. Ara bé, donades les dimensions de la col·lecció, formada per quadres, escultures, instal·lacions i fotografies, les exposicions pel territori s’adaptaran a les dimensions de les sales que les acullen. De fet, la grandària actual és tal que el Centre del Carme ha hagut de destinar quatre sales per a mostrar totes les obres que ocupen 1.000 metres quadrats.
L’exposició està comissariada per Ricard Silvestre, membre de l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València amb la col·laboració de tres historiadors d’art, Aída Antonino, María Ramis i Juan Antonio Herrero. El conjunt de les obres no segueixen cap línia estetica concreta, sinó que defineix allò que interessa l’artista plamada a través del codi que el marca la seua carrera, això, però, ha estat una de les dificultats per a construir un projecte expositiu cohesionat. Això no obstant, Silvestre ha aconseguit aglutinar les peces sota cinc eixos: el temps i la memòria, el plantejament feminista, la tecnologia i la quotidianitat, l’individu i la societat i la cultural de la sostenibilitat.
La sala Refectori acull dos espais, un que aborda el pas del temps i un segon que advoca per plantejar el feminisme, sense necessitat que aquest tinga un tarannà reivindicatiu. En aquest espai monacal s’hi poden veure obres de Joël Mestre, Anna Teresa Ortega, Sebastià Miralles –l’únic dels creadors que ja és mort–, Bleda i Rosa, Mira Bernabeu, Anna Talens, Xavier Arenós, Teresa Lanceta, Maribel Doménech, Teresa Cebrián, Mery Sales, Paloma Navares i Amparo Tormo.
Les friccions entre allò tecnològic i allò quotidià és un dels altres eixos sobre el qual s’engloben les obres de Jorge Julve, Moisés Mañas, Xavier Monsalvatje, Rosana Antolí, Damià Jordà, Amparo Tormo, Olga Diego i Ernesto Casero a la sala Carlos Pérez. Las salas 1 i 2 mostren el binomio entre l’individu i la societat, per una banda, i per una altra, la cultura de la sostenibilitat amb les peces de Tania Blanco, Agustín Serisuelo, Art al Quadrat, Mar Arza, Fermín Jiménez Landa, Pilar Beltran, Xisco Mensua, Aurelio Ayela, Hugo Martínez-Tormo, Jesús Rivera, Àngel Masip, Inma Femenía i Nelo Vinuesa. Això no obstant, el multiestilisme i les diferències entre les disciplines dels artistes valencians obri l’exposició a visitar-la “a la carta”, va explicar el comissari, Ricard Silvestre.
“No és una exposició d’art jove valencià, sinó d’art contemporani valencià”, va incidir Pérez Pont, ja que en aquesta nova col·lecció conflueixen creadors de diferents generacions. Això sí, són treballs que podrien trobar-se en qualsevol museu d’art contemporani, va afegir el director del Centre del Carme. De fet, no es crearà una exposició permanent en cap museu, sinó que les obres, mentre no estiguen exposades s’emmagatzemaran a les instal·lacions de la Generalitat i estaran a disposició dels centres que les sol·liciten i dels propis artistes en el cas que s’organitze algun monogràfic sobre les seues obres a altres espais.
La col·lecció, que segons va manifestar el conseller Vicent Marzà, es vol seguir ampliant amb la selecció de 2018 i en anys futurs, inclou artistes “supertops” i altres “que no són tan coneguts”, però que en conjunt s’ha aconseguit visibilitzar els creadors locals entre els circuits d’art contemporani. De fet, va destacar Pérez Pont que la primera compra de 2017 va tindre un impacte positiu entre els galeristes que van incloure entre les seues col·leccions a creadors valencians pels quals anteriorment no havien mostrat interés.
