Els 630 immigrants de l’Aquarius assistits aquest diumenge al port de València han signat la petició d’asil i quasi la meitat d’ells ha manifestat la seua intenció de traslladar-se a França després de conéixer que aquest país s’ha oferit a acollir-los, tal com va anunciar el president de la república francesa, Emmanuel Macron, aquest divendres. Segons ha afirmat la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, la meitat de les persones que rescatades per la flotilla de l’Aquarius han expressat la seua voluntat de demanar asil al país gal.
Segons ha informat a EFE Ester Sanchis, membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de València (ICAV), entitat que ha oferit 70 advocats del torn d’ofici especialitzats en Estrangeria per a atendre els migrants al port, aquesta petició d’asil els permet acollir-se al permís de 45 dies d’entrada extraordinària per raons humanitàries en territori estatal.
“Ahir van fer la petició d’asil, que ara s’ha de formalitzar, i després hauran de passar una entrevista especial amb la Policia Nacional”, ha explicat Sanchis.
L’advocada també ha assegurat que en signar aquesta petició d’asil “ja no poden ser expulsats” i tampoc poden ser derivats a un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE).
La Comissaria d’Estrangeria de la Policia va informar també aquest diumenge que una vegada finalitze el termini de permís del qual disposen, la seua situació es regularitzarà a través de la Llei d’Estrangeria.
Una pregunta que genera “confusió”
La Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) ha destacat aquest dilluns la “confusió” que es va generar entre els migrants i refugiats de l’Aquarius quan se’ls va donar l’opció de sol·licitar asil a Espanya o a França després de desembarcar al port de València. A més, l’organisme ha recalcat que aquesta és “la primera vegada en la història” que s’ofereix aquesta possibilitat a persones que arriben a Espanya.
Així ho ha assegurat durant la presentació de l’informe anual CEAR sobre les persones refugiades a Espanya i Europa la coordinadora dels Serveis Jurídics de CEAR, Paloma Favieres. Al seu judici, “no hauria d’haver-se formulat aquesta qüestió” a la qual, segons ha dit, molts migrants “no sabien què contestar”.
Des de CEAR defensen la necessitat que primer es deixe “arribar i descansar” els migrants i, després d’això, oferir-los la informació sobre el procediment. Per això, critiquen que se’ls donara a triar el país d’asil sense explicar-los les repercussions.
