La crisi va colpejar durament les famílies i una de les conseqüències principals de la recessió econòmica va ser la polarització de la societat, que va comportar la reducció de les classes mitjanes i la migració d’aquestes persones cap a estatus econòmics més baixos. Algunes, però, també van veure incrementat el seu patrimoni durant la crisi. De fet, des de 2007, els grups socials amb persones més pobres han crescut en un 17,4% encara que també han augmentat un 11,4% els grups amb majors ingressos. Per la seua banda, la classe mitjana i la classe mitjana baixa han experimentat descensos del 20,1% i del 3,1%, respectivament.
No obstant això, la recuperació econòmica al País Valencià ha sigut més ràpida que en altres parts de l’Estat i en els últims anys s’han recuperat els nivells de renda per capita previs a la crisi i s’han reduït els nivells de desocupació. Així s’extrau de les conclusions de l’estudi ‘Oportunitats d’ocupació i renda a Espanya’ elaborat per la Fundació Ramón Areces i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), que analitza la pèrdua de condicions laborals i de renda durant la crisi i els primers anys de recuperació econòmica (2007-2016), que s’ha presentat aquest dijous a València.
Les diferències de renda, però, persisteixen i el poder adquisitiu dels valencians varia molt depenent de la comarca o de la ciutat on viuen. De fet, entre la ciutat de més de 20.000 habitants amb la renda mitjana per llar més alta del País Valencià i la més baixa hi ha una diferència de més de 14.000 euros. Encara que es tendeix a pensar que les capitals alberguen els ciutadans més rics, el cert és que a Bétera viuen les persones amb la renda mitjana anual més alta de tot el País Valencià. En aquest municipi de la comarca del Camp de Túria, les famílies disposen d’una renda mitjana de 35.289 euros.
En l’altra cara de la moneda es situa Elda (Vinalopó Mitjà) on les famílies disposen aproximadament d’una renda de 20.473 euros anuals. L’activitat econòmica d’aquest municipi es concentra fonamentalment en el sector del calçat. La poca diversificació econòmica del municipi el fa especialment vulnerable als canvis econòmics i el calçat, molt pròsper a partir dels anys 60 ha entrat en crisi a causa de la competència d’altres països, com la Xina. Bétera també lidera el rànquing de renda per capita, segons les dades fetes públiques per l’Institut Nacional d’Estadística. Mentre que els habitants de Bétera disposen d’una renda mitjana de 12.859 euros, els habitants de Petrer (Vinalopó Mitjà) tenen la més baixa de tot el País Valencià amb una mitjana de 7.832 euros. L’economia d’aquesta ciutat és ben semblant a la de la seua veïna Elda.
Després de Bétera, la segona ciutat amb la renda per capita més alta de tot el País Valencià és Alboraia. En aquest municipi de l’àrea metropolitana de València la renda per habitant és de 12.421 euros, mentre que la renda mitjana de la qual disposen les llars és de 32.116 euros. En tercer lloc se situa València. A la capital, els ciutadans disposen d’una renda mitjana d’11.858 euros. Les llars valencianes també ocupen la tercera posició després d’Alboraia respecte a la renda. Concretament, la renda de les famílies valencianes ascendeix a 29.987 euros.
Sagunt, la capital de comarca amb la renda més alta
Si s’analitza la renda de les capitals de comarca de més de 20.000 habitants, les dades de l’INE mostren que Castelló de la Plana i Alacant, també capitals de demarcació, tenen les rendes més altes. Així, en el cas de Castelló, la renda per família és de 27.750 euros i per habitant és de 10.913. Pel que fa a Alacant, la renda anual mitjana de les llars és de 26.296 i per capita, de 10.231 euros.
Després de les capitals de demarcació, Sagunt (Camp de Morvedre) és la capital de comarca amb la renda més alta. Els saguntins disposen a l’any d’aproximadament 10.690 euros, mentre que les llars disposen d’uns 26.195 euros de mitjana. L’economia saguntina es basa principalment en la indústria siderúrgica i en l’exportació d’agres. Dins del sòl conreat prevalen cultius de secà com la garrofera, les oliveres i algunes vinyes i ametles, mentre que els cultius de regadiu es caracteritzen pel taronger i altres arbres fruiters. Un dels motors econòmics actuals de la ciutat és el polígon industrial Parc Sagunt, on s’han establert importants empreses.
Després de Sagunt es troben Alzira i Xàtiva. La renda de les llars de la capital de la Ribera Alta arriba a 25.346 euros, mentre que la de la Costera es queda en 24.952. En canvi, la capital de la Ribera Baixa supera en renda per habitant. En aquest cas, els habitants de Xàtiva disposen a l’any d’uns 9.671 euros, mentre que els d’Alzira disposen de 9.617. Més arrere queden la resta de capitals, que per ordre de més renda a menys [xifres al document adjunt], serien: Sueca (Ribera Baixa), Borriana (Plana Baixa), Llíria (Camp de Túria), Ontinyent (Vall d’Albaida), Vinaròs (Baix Maestrat), Requena (Plana d’Utiel-Requena), Gandia (La Safor), Alcoi (Alcoià), Dénia (Marina Alta), La Vila Joiosa (Marina Baixa), Elx (Baix Vinalopó), Villena (Alt Vinalopó) i Oriola (Baix Segura).
