Què passarà amb les persones que vénen amb l’Aquarius i les altres dues embarcacions italianes cap a València és una de les qüestions més discutides aquestos dies. L’asil és un dels drets que assisteixen les persones refugiades, però no tots els immigrants. Encara que dins de l’Aquarius hi haja alguns que sí que reuneixen els requisits per a accedir a eixe estatut, els qui no ho facen podran ser emparats per altres vies de protecció internacional.
El primer que haurà de fer l’estat espanyol dissabte que ve, quan està prevista l’arribada del buc i les dues naus italianes que transporten els 629 immigrants, és autoritzar la seua entrada per raons humanitàries encara que no reunisquen les condicions establides en la Llei d’Estrangeria, explica a Efe la portaveu de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), Paloma Favieres. A continuació, el més “lògic” és que se’ls garantisca l’accés al procediment d’asil, perquè encara que sembla una cosa “òbvia, no a totes les persones que arriben se’ls està garantint”, critica Favieres, que creu “aventurat” assegurar que tots els immigrants del Aquarius tindran estatus de refugiat.
Malgrat que sovint s’intercanvien els termes, són els refugiats els que, a diferència de la resta de migrants, tenen dret d’asil, i han de complir uns requisits que estan perfectament delimitats en la Convenció de Ginebra de 1951, així com en la legislació espanyola i europea. En casos de fluxos migratoris mixtes com el de l’Aquarius, conviuen els migrants econòmics amb els quals fugen de la guerra o de la persecució del seu país, detalla la portaveu de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), María Jesús Vega. Per a arribar a tindre la targeta roja que acredita aquesta condició, els sol·licitants han de demostrar que provenen d’un país en conflicte o que existeixen “temors fundats” de ser perseguit per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o polític o per causes de gènere o orientació sexual.
Una vegada presentada la petició, les Oficines d’Asil i Refugi tenen un mes per a pronunciar-se sobre la seua admissió a tràmit, cada expedient ha de passar per la Comissió Interministerial d’Asil i Refugi abans que Interior prenga la decisió definitiva. Si la decisió és favorable s’obrin tres vies de protecció internacional, indica a Efe José Javier Sánchez, responsable dels programes d’asil i refugi de Creu Roja: la de la concessió d’asil, que és permanent; la protecció subsidiària, revisable cada cinc anys, o l’autorització de residència per raons humanitàries.
En aquest últim supòsit, que no pot perllongar-se més de dotze mesos abans de revisar-ho, entrarien casos de persones malaltes que no poden accedir al tractament en el seu país, per exemple. Si se’ls denegara la petició, la persona, que podrà recórrer davant l’Audiència Nacional, passarà a estar en situació irregular i tindrà 15 dies per a abandonar Espanya.
En 2017, l’estat espanyol va concedir 595 estatuts de refugiat, 4.080 reconeixements de protecció subsidiària i cap per raons humanitàries. Aquestos processos no haurien de durar més de sis mesos, encara que l’estat espanyol acumula més de 40.000 expedients per resoldre. Mentre arriba la resolució, els sol·licitants, que en aquest temps no poden creuar la frontera espanyola, tenen dret a assistència jurídica gratuïta i intèrpret, estan autoritzats a treballar si la seua sol·licitud ha sigut admesa a tràmit i poden beneficiar-se de serveis socials, educatius i sanitaris.
En el cas de l’Aquarius, assenyala Sánchez, “es pensa que tots demanaran l’estatus de refugiat” però, com les dos anteriors, creu que caldrà analitzar “cas per cas”. Una vegada entren en el sistema, poden passar fins a sis mesos en cases d’acolliment i després en habitatges de lloguer proporcionades per les organitzacions fins a 24 mesos, temps en el qual estan immersos en un itinerari d’integració que passa per rebre classes d’idioma i formació per a la seua inclusió sociolaboral.
Amb la protecció internacional ja reconeguda, no podran ser retornats al seu país, tindran autorització de residència i treball, obtindran un document d’identitat i de viatge, podran accedir al reagrupament familiar directe i tindran accés a serveis públics d’ocupació, habitatge, programes d’atenció a víctimes de violència de gènere o d’integració, entre altres.
