La base logística que coordinarà l’arribada i l’acollida de les 629 persones refugiades i migrants que està previst que arriben dissabte a València s’ubicarà a l’antiga seu de la Copa de l’Amèrica, concretament a la que va ser la base de l’Alinghi durant la competició. Així s’ha acordat en la comissió mixta d’atenció i acollida a persones refugiades i desplaçades, que s’ha reunit aquest dimarts a la vesprada.
D’aquesta manera, les instal·lacions creades expressament per a la Copa de l’Amèrica passaran d’acollir els tripulants de vaixells de competició a donar un primer refugi a les persones que naveguen a bord de l’Aquarius i de dos vaixells italians de reforç.
Oltra: “En els propers dies al port de València atracarà un vaixell i no serà l’espai de grans esdeveniments on els companys del senyor Hernando atracaven els valencians”.
L’antiga base de l’Alinghi, que té una superfície de 1.700 metres quadrats, ha sigut oferida pel Consorci Valencia 2007 i ja ha sigut netejada, revisada i condicionada per a l’arribada d’aquestes persones, que desembarcaran a la Marina del Port de València.
La reunió de la comissió mixta, presidida per la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, s’ha produït per a establir un primer operatiu per a la recepció d’aquestes persones, que implicarà, entre altres qüestions, el reforç dels serveis sanitaris o de l’Administració de Justícia per a agilitzar la seua atenció.
La comissió també ha abordat les necessitats dels primers dies i els recursos que es disposen i s’ha establit el full de ruta per a l’acollida, que començarà amb l’arribada de les persones migrants al Port de València.
Una primera acollida d’urgència
En aquest dispositiu inicial, és a dir, el que oferirà la primera assistència a les persones nouvingudes, estaran implicades especialment les àrees de Sanitat, Educació –per la part del multilingüisme–, Inclusió Social i Justícia. També tindran un paper important la delegació del govern espanyol, els cossos i forces de seguretat de l’Estat, el col·legi d’advocats i la Creu Roja, que serà qui organitze el dispositiu de primer alberg o de primera acollida. A més, els Centres Dona 24 Hores tenen la missió de detectar i cribrar les dones que hagen pogut ser víctimes d’agressions sexuals o de tràfic de blanques.
En la segona fase ja s’implicaran altres tipus d’organismes, com ara la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i els municipis –tant valencians com d’arreu de l’estat espanyol– que s’han oferit a acollir. També serà important la presència d’Educació per a reforçar determinats serveis que puguen estar associats a MENA (menors estrangers no acompanyats) com, per exemple, “reforçar l’aula d’alfabetització perquè els xiquets puguen aprendre les nostres llengües”, ha concretat la vicepresidenta i consellera, Mónica Oltra. Economia Sostenible i els altres departaments que estan en la comissió mixta també entraran en aquesta segona fase, que es començarà a dissenyar en una reunió que se celebrarà la setmana vinent, segons ha avançat Oltra.
La vicepresidenta ha exposat que per part de la Creu Roja treballaran directament 70 persones, a qui se sumarà el personal dels departaments implicats de la Generalitat. No obstant això, ha manifestat que “ara mateix és difícil calcular quantes entitats i persones estaran implicades, perquè l’oferiment és massiu”. Per exemple, hi ha empreses de transport que s’han oferit a traslladar els migrants des del vaixell fins a la base, “perquè no siga això una processó ni una exhibició”, tal com ha descrit Oltra. “Demà es podrà concretar qui participa en cada fase i de quina manera”, ha assegurat.
Protecció contra les expulsions
Al marge dels motius d’asil o refugi que expose cada persona, s’aplicarà el criteri d’excepcionalitat i emergència per a tothom que arribe en l’Aquarius o en un dels altres dos vaixells. “Això permet donar un estatus de refugiat, de persona que és acollida precisament per la situació d’emergència o excepcionalitat que comporta la vinguda”, ha explicat Oltra. “Després ja s’estudiarà cada cas, que dependrà de la situació personal, de la seua procedència, de si porten o no passaport…”, ha afegit. Per exemple, a bord dels vaixells hi ha set dones embarassades, de les quals es desconeix en quin moment de la gestació estan.
Les dones embarassades, juntament amb aquelles persones que requerisquen una major atenció sanitària, seran desplaçades a un centre hospitalari, mentre que a la resta se’ls donarà atenció específica en funció de si són persones menors d’edat no acompanyades, famílies que viatgen amb menors o persones adultes, tal com ha precisat Oltra.
Intèrprets personals
Creu Roja, que té experiència en aquest tipus d’emergències humanitàries, serà l’encarregada de preparar el dispositiu de primer acolliment on, a més de personal sanitari, participaran professionals de la psicologia amb especialització que aplicaran un protocol d’atenció tant per a tractar els problemes de salut mental que puguen tindre les persones menors d’edat com per a les persones adultes, com a conseqüència de la situació viscuda.
La comissió també ha sigut informada que s’ampliaran els horaris als centres sanitaris i es duplicarà el personal per part de la Fiscalia i de l’Administració de Justícia per a poder agilitar els tràmits d’identificació. El Tribunal Superior de Justícia valencià també autoritzarà un major nombre de jutjats de guàrdia per al cap de setmana, per si són necessaris.
Per la seua banda, el Col·legi Oficial d’Advocats de la Comunitat Valenciana tindrà actius els professionals que formen part de la secció de migracions per a atendre qualsevol consulta o necessitat d’atenció legal que puga sorgir. El dispositiu també inclou intèrprets que ajudaran a les persones acollides en tots els tràmits. Així, cada migrant tindrà assignat un sol intèrpret, a fi que el nouvingut no haja de repetir el relat dels seus patiments en múltiples ocasions.
Les ciutats refugi compliran la seua missió
La Vicepresidència ja va impulsar en 2015 una xarxa de ciutats valencianes acollidores de persones refugiades, migrants i sol·licitants d’asil, amb un registre de les famílies acollidores, i va crear la Xarxa de municipis acollidors o de Ciutats-Refugi coordinada pel Consell, que compta amb un total de 133 municipis, dels quals 39 són de la demarcació d’Alacant, 24 de Castelló i 70 de València.
Molts d’aquestos municipis han reiterat els seus oferiments, així com les ciutats de més de 100.000 habitants que ja llavors van oferir les seues infraestructures i logística.
