L’Associació de Promotors Musicals i l’Agència Valenciana de Turisme han presentat aquest dimarts un estudi que destaca el valor afegit de l’activitat musical i la seua capacitat en la dinamització de l’economia i l’ocupació. Es tracta de la primera anàlisi científica desenvolupada per experts en la matèria que identifica els avantatges i les debilitats del País Valencià en aquest àmbit. Així, el document destaca personalitats i esdeveniments que són molt coneguts a l’estranger, capaços d’atraure l’interés del visitant, però, a nivell empresarial i professional, la investigació assenyala que cal més estructura per a implementar el sector.
“Anàlisi del posicionament turístic de l’activitat musical en la Comunitat Valenciana” és un estudi impulsat entre l’Associació de Promotors de la Comunitat Valenciana (MusicaProCV) i l’Agència Valenciana de Turisme, amb el qual es pretén ressaltar la producció d’esdeveniments musicals com a pol d’atracció turística. Això no obstant, la investigació para esment en la filosofia per a advocar amb fermesa per un turisme cultural musical, però, no dóna cap dada quantitativa pel que fa a nombre de turistes reals i potencials, treballadors o objectius que es puguen mesurar amb xifres. L’anàlisi redunda en els motius per a redoblar esforços en convertir la música valenciana en un motor turístic.
L’acte de presentació ha comptat amb les intervencions de Francesc Colomer, secretari autonòmic de Turisme; Luis Óscar Garcia, president de MusicaProCV, i José María Nácher, director científic de l’informe i professor titular d’Economia Aplicada de la Universitat de València (UV). Els tres intervinents han coincidit a assenyalar les virtuts de la música com a element dinamitzador de l’activitat turística al territori valencià.
Colomer ha recordat el compromís de l’administració amb el turisme musical, expressió de la nostra hospitalitat, cultura i capacitats creatives. Per la seua part, Luis Óscar García ha explicat que la música en directe ja és des de fa temps un sector estratègic als Estats Units i en molts països d’Europa i que al País Valencià existeixen factors que, a mitjà termini, ens permetran igualar-nos al nivell d’eixos llocs que fan de la música un element de creixement social i econòmic. En aquest escenari, també ha subratllat la importància de la professionalització i la cooperació entre agents locals per a consolidar el mercat valencià i el repte que suposa l’estructuració de la indústria musical. Per últim, José María Nácher ha enumerat els avantatges i hàndicaps del territori valencià en aquest àmbit. Eixes capacitats i dificultats competitives es troben en l’esmentat document, cridat a exercir de guia en la presa de decisions de tots els actors implicats.
El turisme musical
Així, els dos segells creats per l’AVT –mediterranew fest i mediterranew musix– canalitzen experiències de qualitat, amb responsabilitats ètiques i professionals, creadores d’ocupació i que fomenten un nou model productiu. D’altra banda, el text identifica tres segments diferenciats als quals dirigir-se. En primer lloc un turisme professional musical format pel sector educatiu i la indústria, que fa una important despesa econòmica i amb capacitats per a crear marca musical; en segon terme, un turisme cultural musical, del qual formen part els intèrprets i les audiències que tenen interessos creatius i culturals i, també, amb ganes de conèixer el destí i la seua població i en últim lloc, un turisme d’oci musical, centrat bàsicament en l’experiència musica in situ.
Nácher ha explicat que seria desitjable atraure els dos primers segments turístics –el turista professional de la música i el turista mogut pel consum musical, sobretot pel major impacte econòmic que resta– això no obstant, l’expert no ha definit en aquest estudi ni en les respostes a la premsa quines línies clares s’han de seguir per a aconseguir l’objectiu de revertir o equilibrar el nombre de turistes atrets pels macrocertàmens i, posem per cas, festivals d’altres músiques que no siguen discjòqueis o pop. Actualment, els esdeveniments musicals que atrauen turistes en massa, com ha recordat el mateix investigador, són el macrofestivals que arrosseguen molt de públic a consumir durant uns dies eixos esdeveniments sense preocupar-se per la qualitat de la música ni per l’oferta cultural fora del recinte del festival. Bàsicament és un turista d’oci, ja que el principal posicionament mediàtic com a territori de turisme cultural va donat pels macrofestivals com el FIB, Rototom, Arenal, Medusa i Low, segons ha explicat Nácher.
Avantatges i debilitats
L’informe també analitza les fortaleses i debilitats del País Valencià en aquest terreny. Així, s’estableix una guia per a orientar les polítiques públiques i la necessària col·laboració amb el sector privat. Pel que fa als punts forts, el text ressalta l’important patrimoni musical valencià i destacada noms com el compositor Joaquín Rodrigo o manifestacions com el Misteri d’Elx i l’alta densitat d’intèrprets com a fites recognoscibles en l’exterior. Aquest fet troba la seua plasmació en la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), una entitat que desenvolupa una gran quantitat de concerts i activitats educatives. També es mencionen altres iniciatives com el Palau de la Música de València, el Palau de les Arts o el Berklee College of Music.
Per últim, el document recull el posicionament del País Valencià com a terra de festivals aprofitant el seu atractiu turístic. El treball subratlla la necessitat d’enfortir el teixit productiu turístic-musical propi. Aquest dèficit professional i empresarial en l’àmbit musical s’observa en quasi tot el territori espanyol.
Tanmateix, s’han de destacar projectes de col·laboració sectorial com MusicaProCV i el treball de la patronal Hosbec de Benidorm com a bons exemples de la connexió de l’activitat turística i la música. De la mateixa manera, projectes com La Fira Valenciana de la Música Trovam! – Pro Weekend estan exercint una importància vital en l’impuls d’estratègies de vertebració del sector i la consolidació de la indústria musical i la seua vinculació amb altres sectors productius.
Línies d’acció futures
L’estudi conclou amb unes línies d’acció futures que han estat plantejades per a seguir treballant de manera conjunta en la consolidació dels objectius. Entre les activitats reflectides destaquen l’elaboració d’un catàleg que incloga el conjunt d’agents professionals de la música en directe (públics i privats) a nivell de tot el territori valencià; el desenvolupament d’estratègies que permeten alinear les accions de les diferents administracions amb la indústria musical per a optimitzar recursos i canalitzar les accions de manera conjunta; potenciar la professionalització i l’ocupació estable en el sector, i també millorar la normativa legal i la inseguretat jurídica amb la que es troben els promotors en l’organització de concerts. Així mateix, es preveu que la indústria musical establisca aliances amb altres sectors productius, com el de l’hostaleria o la restauració, per a desenvolupar accions que permeten millorar la qualitat en l’oferta turística valenciana. En eixe sentit, La Fira Trovam! exerceix un paper important com a lloc de trobada professional per aprofundir en aquests aspectes i posar en marxa aquestes accions.
