Llogar una vivenda sencera o una habitació per a compartir pis és una opció que cada vegada trien més joves per a poder independitzar-se. Per a triar on llogar una vivenda, se sol tindre en compte, en primer lloc, el preu, però també altres aspectes com la proximitat a la feina o el lloc d’estudis, la disponibilitat del transport públic i l’oferta de supermercats, restauració i oci. Tradicionalment, els barris que envolten el campus de Blasco Ibáñez de la Universitat de València i la Universitat Politècnica havien sigut els preferits pels estudiants per a viure durant l’any acadèmic. Barris com Benimaclet o el Cabanyal eren atractius per als joves, que trobaven vivendes assequibles, proximitat al campus i gran oferta d’oci.
No obstant això, aquestos barris, que havien sigut un paradís per a l’estudiantat, ja estan patint ‘l’infern’ d’una bombolla de preus del lloguer de la qual no han pogut escapar. I és que el barri de Benimaclet lidera el creixement interanual dels preus de lloguer a la ciutat de València. Segons un estudi de Fotocasa, el preu del metre quadrat a la zona s’ha incrementat un 23,3%. Actualment, es paga 8,17 euros per metre quadrat a la zona preferida pels estudiants. Així, un pis de 70 metres quadrats costa de mitjana 572 euros al mes, quan l’any passat la mitjana rondava els 456 euros. Aquest increment està portant els estudiants a plantejar-se la possibilitat de mudar-se a la perifèria de la ciutat, com, per exemple, a la zona d’Orriols, on el metre quadrat es paga a 6,47 euros mensuals.
Una altre de les zones preferides dels universitaris per a viure eren els poblats marítims, especialment la zona del Cabanyal i l’avinguda Serradora. Aquest districte també està deixant de ser una opció assequible per a molts joves, ja que és el segon lloc on més han pujat els preus en un any, també segons Fotocasa. El preu del metre quadrat als barris marítims s’ha incrementat un 16,1% fins a arribar als 8,03 euros. En aquest cas, un pis de 70 metres quadrats pot costar 562 euros mensuals. Malgrat que Benimaclet i els poblats marítims lideren l’increment de preus, la bombolla ha arribat a tots els districtes: Algirós, Patraix, el Pla del Real, Benicalap, Camins al Grau, Extramurs. l’Eixample, l’Olivereta, Campanar, Quatre Carrers, La Saïdia, Rascanya, Jesús i Ciutat Vella.
Malgrat que ha sigut el districte on menys ha pujat el preu, Ciutat Vella és la segona zona on els lloguers són més cars de tota la ciutat de València. L’increment interanual, que ha sigut del 7%, ha comportat que el metre quadrat es llogue a 9,45 euros. En aquest sentit, llogar una vivenda de 70 metres quadrats pot costar al mes 661,5 euros. El districte més car és l’Eixample, on l’increment del 12% del preu del metre quadrat ha fet pujar el lloguer fins al 9,95 euros per metre quadrat. Així, viure de lloguer en un pis de 70 metres a eixe districtre cèntric pot costar 696,5 euros.
En l’altra cara de la moneda, els districtes de Rascanya i Jesús, amb preus mensuals de 6,47 i 6,58 euros el metre quadrat, respectivament, són els llocs més barats per a viure a València. Així, un pis de 70 metres quadrats costa una mitjana de 452,9 euros a Rascanya i 460 euros a la zona de Jesús.
Segons l’estudi de Fotocasa, València lidera el creixement interanual dels preus al País Valencià. Així, en el mes de maig es registra un increment interanual del 12,6% en el lloguer i d’un 10,3% en els preus de l’habitatge de segona mà. De mitjana, en tot el territori valencià el preu del lloguer s’ha encarit en maig de mitjana un 7,3% respecte a l’any passat i és la tercera autonomia que més l’ha incrementat durant el mes de maig. D’aquesta manera, el preu mitjà se situa en 6,52 €/m2 al mes. Malgrat l’increment, el preu mitjà de l’habitatge en lloguer es troba un 19,6% per baix del preu més alt que han tingut els lloguers, en juny de 2007, quan el preu es va situar a 8,11 €/m2 al mes.
Vivenda de segona mà
Amb la pujada del preu del lloguer, la compra de vivenda comença a ser una opció. No obstant això, en la majoria de districtes de la ciutat, la vivenda de segona mà s’ha encarit notablement. Els districte més car és l’Eixample, on el metre quadrat es paga a 3.152 euros. Aquest és el segon districte on més han pujat els preus i el rànking l’encapçala, una vegada més, Benimaclet, que sembla ser el barri de moda.
En el districte preferit pels estudiants, el metre quadrat es paga a 1.843 euros, un 17% més car del que costava fa un any. Al segon districte més car, Ciutat Vella, el preu del metre quadrat ha pujat un 10,7%, fins a arribar als 2.867 euros. D’altra banda, en altres parts de la ciutat, més perifèriques, els preus de la vivenda de segona han baixat. És el cas de Rascanya i Benimàmet, on s’han reduït un 2,4% i un 5,1% respectivament.
De mitjana, en el mes de maig, a la ciutat de València el preu d’ha incrementat un 10,3% respecte a l’any passat. Així, el preu mitjà de l’habitatge de segona mà se situa en 1.890 €/mes i és el segon municipi més car per a comprar un habitatge, just després d’Alboraia, amb un preu de 2.030 euros per metre quadrat. Al conjunt del País Valencià, el preu de l’habitatge de segona mà s’ha incrementat un 2,6% respecte de l’any passat, de manera que el preu per metre quadrat se situa en 1.334 euros. El preu de l’habitatge de segona mà està actualment un 45,1% per baix del màxim a què s’ha arribat alguna vegada, concretament en en abril de 2007, quan el preu es va situar en 2.430 euros per metre quadrat.
