Un equip de recerca de la Universitat de València ha publicat aquest dijous en la revista PLoS ONE un estudi que per primera vegada demostra que el risc de violència de parella contra la dona i el maltractament infantil tenen una distribució geogràfica comuna. El treball, realitzat a València amb tècniques d’estadística espacial molt concretes, conclou també que els veïnats en què es dóna aquestos tipus de violència tenen les mateixes característiques socioeconòmiques i que només en el 10,5% de les àrees no coincideixen els dos riscos.
“Cap estudi fins ara havia analitzat si la concurrència de la violència de gènere i el maltractament infantil –considerats per l’OMS importants problemes de salut pública i una violació dels drets humans– també es dóna espacialment, és a dir, si se superposen en les mateixes àrees i si les característiques d’aquestes àrees de les ciutats que expliquen el risc dels dos tipus de violència són les mateixes”, ha destacat Enrique Gracia, catedràtic de Psicologia Social de la Universitat de València i primer signant de l’article.
La franja litoral de la ciutat i l’Eixample, en el punt de mira
Per primera vegada s’ha analitzat la relació entre la violència de parella contra la dona i el maltractament infantil en àrees geogràfiques molt reduïdes com són els 552 sectors censals de València, àrees d’entre 630 i 2.845 habitants. Així, aquestes tècniques avançades d’estadística espacial s’han combinat amb mapes de malalties per a il·lustrar la distribució del risc d’aquestos dos problemes socials en els veïnats de la ciutat i el seu grau de superposició.
La recerca explica que la superposició del maltractament infantil i la violència masclista es produeix no només en l’àmbit individual –per exemple, haver sigut víctima de maltractaments en la infància i perpetrador de violència contra la parella com a adult– o familiar –llars on tenen lloc maltractaments tant contra els menors com contra la dona–, sinó que la concurrència també es produeix en l’àmbit del veïnat.
L’estudi realitzat per Enrique Gracia, Marisol Lila i Miriam Marco, del Departament de Psicologia Social, i per Antonio López-Quílez, del Departament d’Estadística i Recerca Operativa de la Universitat de València, també destaca que les àrees amb menor nivell econòmic i educatiu, amb majors índexs de criminalitat, amb major immigració i amb major inestabilitat residencial són aquelles on hi ha major risc d’aquestos dos tipus de violència i on aquestos riscos se superposen.
“Els nostres resultats suggereixen que certes característiques dels veïnats contribueixen a crear un entorn social tòxic que incrementa el risc de la violència en les relacions íntimes, independentment que eixa violència s’exercisca contra els menors o contra la parella”, apunta Enrique Gracia, qui, a més, constata “importants desigualtats espacials en la distribució del risc d’aquestos tipus de violència”. Així, l’article mostra que les àrees amb alt risc de superposició de la violència estan situades sobretot en la franja litoral de València, i limítrofes a l’Eixample cap al sud, nord i oest.
Segons s’indica en un comunicat de la Universitat de València, la demostració d’aquesta superposició és particularment rellevant, perquè assenyala que aquestos dos tipus de violència en l’àmbit familiar són problemes interconnectats, i la prevenció i la intervenció enfront d’ells ha de tindre en compte l’anàlisi comunitària en el disseny i planificació de mesures integradores que reduïsquen els dos tipus de violència amb una mateixa agenda d’intervenció social. “En aquest sentit, el nostre estudi proporciona una important eina per al monitoratge epidemiològic d’aquestos dos problemes socials, mitjançant la detecció de variacions en el risc, així com en l’avaluació de l’efectivitat de les iniciatives per a la reducció d’aquest risc”, apunta Gracia.
Dades de la Policia i dels serveis socials
L’estudi va utilitzar com a indicador dels veïnats 552 sectors censals –l’àrea administrativa més xicoteta disponible–, durant l’any 2013. L’equip investigador de la Universitat va utilitzar ordres de protecció per casos de violència de gènere dictades entre els anys 2011 i 2012 (1.450) proporcionades per la Policia Local de València. També, es van utilitzar casos de desprotecció infantil (588) ocorreguts en el mateix període, facilitats per la Secció del Menor dels serveis socials de l’Ajuntament de València. Aquestes variables es van combinar utilitzant tècniques avançades d’estadística espacial i mapes de malaltia.
Per la seua banda, els indicadors socioeconòmics utilitzats per a l’anàlisi de cada veïnat són l’estatus econòmic, el nivell d’educació, el grau d’intervenció policial, la concentració de població immigrant i la inestabilitat residencial, amb dades aportades per l’Oficina d’Estadística de l’Ajuntament de València i la Policia Local. L’estudi ha sigut realitzat amb fons del Ministeri d’Economia i Competitivitat i de l’Institut de la Dona.
