El mes fatídic del PPCV: de l'eufòria per la "reconquesta" d'Alacant a la depressió per la pèrdua d'Espanya

El 5 de maig els populars van celebrar amb Rajoy el nomenament de l'alcalde Barcala i el 5 de juny han dit adéu al seu líder dels darrers 14 anys
/ València
6 juny 2018 01:00h
Isabel Bonig no té el compromís de Rajoy de recórrer contra la Llei de Plurilingüisme.

De l'eufòria a la tristesa. De la recuperació de l'alcaldia d'Alacant a la pèrdua de la presidència d'Espanya. Així ha canviat la situació per al Partit Popular en tan sols un mes. Trenta dies negres –des del 5 de maig fins al 5 de juny– en què el discurs de la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, de l'inici de "la reconquesta" dels populars al País Valencià, ha quedat caducat i sense força.

Si bé fer fora el socialista Gabriel Echávarri de l'Ajuntament d'Alacant gràcies al vot de la trànsfuga de Podem, Nerea Belmonte, va donar ales a Bonig per a enfortir-se de cara a les pròximes eleccions valencianes, la detenció i posterior empresonament de l'expresident Eduardo Zaplana per un presumpte delicte de blanqueig de capitals va suposar un revés que els populars no van veure vindre. A més, l'entrada a Picassent de Zaplana va coincidir amb la de l'exconsellera de Turisme, Milagrosa Martínez, a Villena, condemnada a nou anys de presó pel cas Fitur.

Després d'aquestos esdeveniments, el PPCV quedava desacreditat. Llevat d'Alberto Fabra, la resta d'expresidents de la Generalitat de la formació estan implicats en casos de corrupció. Isabel Bonig ha optat les darreres setmanes per la idea que tots són iguals davant de la corrupció arran de les investigacions pel presumpte finançament il·legal del PSPV i Compromís.

L'adéu de Rajoy 

Mentre el passat 24 de maig les reixes es tancaven darrere de dos membres rellevants del PP valencià, es feia pública la sentència del cas Gürtel, un abans i un després en la història de la democràcia espanyola. El PP es va convertir així en el primer partit polític d'abast estatal condemnat per corrupció.

Des d'aquell dia fins a aquest dimarts s'ha forjat la fi de la carrera política de Mariano Rajoy. Les contundents conclusions de la sentència judicial van ser el trampolí perquè el PSOE es poguera postular com a alternativa de govern enfront de la corrupció generalitzada del PP.

La postura dels diferents partits polítics al voltant de la moció de censura va revelar-se com una radiografia dels seus interessos particulars. Alhora, aquesta iniciativa parlamentària va permetre que formacions minoritàries com Compromís assoliren el paper més rellevant de la seua trajectòria en la política espanyola. De fet, els seus quatre vots van permetre l'arribada de Sánchez a la Moncloa.

Una nova estratègia

Amb el comiat de Rajoy –anunciat aquest dimarts–, els populars valencians han canviat el seu rol a les Corts. Si abans acusaven el Botànic de caure en el victimisme pel finançament autonòmic, ara apunten a convertir-se en els adalils d'aquesta reivindicació. Així ho va plasmar Bonig aquest dimarts durant la intervenció a la sessió de control al parlament. Aquest gir en el discurs va semblar que sorprenia Puig. El cap del consell, fins i tot, li va preguntar: "Ara també vindrà a les manifestacions, senyora Bonig?". Per si de cas el PPCV s'anima a manifestar-se pel finançament, Ximo Puig va advertir: "No canviarem les nostres exigències pel canvi de color polític al govern espanyol".

Tot i el gir que ha fet la situació política els darrers dies, la presidenta del PPCV va insistir en la qüestió educativa, un dels aspectes més sensibles del Botànic. Amb el nou executiu socialista a Espanya, el govern de Ximo Puig té l'esperança que la Llei de Plurilingüisme es puga aplicar amb total normalitat. Davant aquest possible escenari, Bonig s'ha avançat i ha enviat una carta a Sánchez per a explicar-li que dues sentències judicials han indicat que la normativa vigent és "il·legal" perquè, segons apunta, conté aspectes del ja derogat decret de plurilingüisme.

Sobre aquest assumpte, Puig li va recordar que el govern de Rajoy va interposar recursos a la majoria de les lleis valencianes, però no a la norma educativa impulsada pel conseller Vicent Marzà. "No va interposar cap recurs perquè la van considerar constitucional", va indicar el cap del Consell.

next