El Palau de les Arts va presentar aquest divendres la seua programació per a la temporada 2018-2019 i, per coses de l’atzar –o no–, quasi a la mateixa hora, al Congrés, Pedro Sánchez treia endavant una moció de censura que feia fora Mariano Rajoy i que obri la porta a un nou govern espanyol que, tot i que està per definir-se, recau sobre ell la feina de guarir el tracte dispensat per l’anterior executiu cap al coliseu d’òpera valencià.
Més enllà que el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport puga acabar en mans d’un valencià –això sembla secundari– des de la Conselleria s’està preparant un “memoràndum de greuges” perpetrat pel govern de Mariano Rajoy cap al sector cultural valencià. El departament que dirigeix Vicent Marzà està elaborant un “dossier” que recollirà el tracte del Ministeri de Cultura amb els contenidors culturals, museus, auditoris, artistes i projectes amb segell valencià durant els últims sis anys. Les Arts, els diners que li aporta l’Estat i el desinterés dels diversos ministres per posar en peu al coliseu, representa el cas més extrem del llistat d’afronts que Cultura vol traslladar a la taula de la persona que agafe les regnes del ministeri.
L’anunci el va fer el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, aquest divendres, durant la presentació de la propera temporada, una programació que serà de “transició” mentre arriba un nou director artístic aquest estiu –a més va estar ideada per l’exintendent Davide Livermore en bona mesura–, però alhora de “continuïtat”, perquè el coliseu segueix fent el que ja es feia abans, va apuntar Girona, és a dir, programar i oferir una temporada d’òpera i concerts simfònics i de música de cambra.
El secretari autonòmic de Cultura no va ocultar que la caiguda de Rajoy i el seu govern obri una porta al teatre d’òpera, si més no, una oportunitat per a fer arribar les queixes sobre el finançament dels equipaments culturals del govern de Rajoy, amb l’esperança que Pedro Sánchez siga considerat amb les necessitats d’un teatre que ofereix igual o més òperes que altres coliseus espanyols que fins ara han rebut millor tracte en els Pressupostos Generals de l’Estat.
Els PGE per a 2018 no canviaran –tal com va anunciar Sánchez– i, per tant, Les Arts continuarà rebent els 600.000 euros assignats per a aquest any, però, el Patronat, com va incidir el conseller Marzà durant la presentació de l’òrgan i van tornar a insistir Albert Girona i Susana Lloret aquest divendres, segueix mantenint dues cadires lliures per als representants del Ministeri de Cultura, uns seients que, mentre va estar al capdavant Íñigo Méndez de Vigo va rebutjar i que ara, amb un executiu espanyol més accessible, poden ser ocupades perquè a Madrid coneguen l’activitat operística que es desenvolupa al teatre valencià.
Imatge contemporània, temporada conservadora
Susana Lloret, que es va estrenar com a presidenta del Patronat de la Fundació del Palau de les Arts presentant la programació junt amb el secretari autonòmic de Cultura i la secretària artística de Les Arts, Liviana Caporales, va destacar la imatge corporativa elaborada per a definir la temporada, un disseny creat i treballat per primera vegada pel personal artístic del coliseu valencià.
El disseny gràfic –un concepte introduït per Livermore– trenca amb el barroquisme d’edicions anteriors. La iconografia vinculada al coliseu d’òpera, reforçada amb el lema escollit –’Les emocions a flor de pell’– marca un punt d’inflexió en la imatge amb què Les Arts vol relacionar-se amb el públic. Una mena de branding contemporani –amb una alta càrrega fotogràfica que relliga amb el discurs expositiu desenvolupat per Bombas Gens– que grinyola amb una programació que es fonamenta amb títols clàssics com Turandot, Rigoletto i Lucia di Lammermoor.
Per a la 2018-2019 s’ha trencat la ratxa de Brittens consecutius –s’havien fet tres títols del britànic a València–, després de recollir bons resultats de crítica amb Peter Grimes en febrer de 2018. L’òpera contemporània haurà d’esperar fins que no es coneguen aquest estiu les idees que vulga implementar el nou director artístic del coliseu. El pressupost actual té els seus límits i encara prové principalment de les arques públiques valencianes. Per això, Lloret va insistir que el Patronat té per endavant la feina de capgirar allò que els filàntrops valencians reben per enrolar-se en la salut econòmica del coliseu. Mecenes locals “hi ha”, va emfatitzar la presidenta del Patronat, però, de moment, la també responsable de Bombas Gens no va avançar en quins termes es treballa per a millorar el report que poden rebre els inversos privats.
Les Arts va presentar per a 2018-2019 sis òperes i un ballet, és a dir, menys títols que en anys anteriors, quan s’ha arribat a representar fins a set òperes més dos títols semiescenificats. També hi haurà menys factura pròpia amb una producció (Turandot) i dos coproduccions: La flauta màgica, de Mozart, un títol que ja es va veure en 2013 a València, i la sarsuela La malquerida, de Manuel Penella –un dels autors valencians més representats a Les Arts–.
Com a novetats inèdites al coliseu, per a aquesta temporada de transició, resta I masnadieri, de Verdi –dels quals Mirella Devia interpretarà aquest dissabte algunes àrees en un concert líric–, i Iolanta, de Txaikovski, que no s’havia posat en escena. El verisme i el bel cant canalitzen una temporada que en el vessant líric és conservador i que advoca, a priori, per consolidar el públic habitual i del perfil majoritari als auditoris. Això no obstant, per a pal·liar el descens d’òperes s’han augmentant fins a sis representacions els títols més tradicionals: Turandot, La flauta màgica i Lucia di Lammermoor i el ballet El llac dels cignes.
“Mantindre el Cor”
El Cor de la Generalitat, que ha amenaçat en la recta final d’aquesta temporada amb diverses vagues, és un dels mascarons de proa del coliseu operístic, va manifestar Albert Girona. “L’objectiu és mantindre la plantilla i el director”, va assegurar el secretari autonòmic. És més, “si potser, l’augmentarem”, va apuntar.
Girona va reconéixer que s’han reunit amb els representants de la formació coral per tal de solucionar les reclamacions dels sindicats, que demanen que es consoliden com a funcionaris totes les places que, després que s’aprovara la Relació de Llocs de Treball de l’Institut Valencià de Cultura, havien quedat recollides amb altra figura laboral.
El fet que es detectaren alguns casos on els membres del Cor no recollien els requisits acadèmics per a ocupar el rang laboral que ostenta l’agrupació i la convocatòria de proves per a consolidar els llocs del Cor van provocar la reacció d’alguns sindicats que demanen la conversió en funcionaris de tots els treballadors.
Homenatges i valencians
La temporada retrà quatre homenatges, dos d’ells en un mateix concert: al 100 aniversari del naixement de Matilde Salvador i al centenari de la mort de Claude Debussy. Dins de les propostes simfòniques, Christopher Franklin –el director que s’ha fet càrrec habitualment de les òperes més contemporànies a les Arts– homenatjarà (en 2019) Leonard Bernstein, ja que en 2018 es commemora el 100 aniversari del seu naixement. Dins del cicle de cambra, també es retrà homenatge a Joaquín Rodrigo en el 20é aniversari de la seua mort.
A banda de les veus valencianes que participen en els concerts lírics, torna al coliseu el director d’Alcoi Jordi Bernàcer i debuta Pablo Rus Broseta.
Durant la temporada passaran per les Arts dos dels directors que, segons informava Las Provincias, millor valoració rebien per part dels músics de l’orquestra resident. Henrik Nánási es farà càrrec de Iolanta, mentre que el valencià Gustavo Gimeno s’haurà de conformar amb un concert simfònic amb la Novena de Mahler.
El director d’escena valencià i extreballador de l’equip artístic del coliseu Emilio López es farà càrrec de la posada en escena de La malquerida, de Penella.
Ramón Tebar, fins ara principal director convidat i titular de l’Orquestra de València, es posarà al capdavant de la formació resident per a oferir el concert commemoratiu dels 600 anys de la Generalitat i, per tant, no disposarà de cap òpera com en anteriors temporades.
Roberto Abbado, que complirà el seu compromís laboral –li resta un any de contracte–, es farà càrrec de tres òperes i un concert simfònica, mentre que Plácido Domingo, actual director de la Comissió de Mecenatge de les Arts, només cantarà un recital i dirigirà dos concerts durant la temporada.
Les Arts oferirà un concert especial, gràcies a la col·laboració amb l’Agència Valenciana de Turisme, amb l’actuació del pianista Lang Lang.
