Les imatges i informacions sobre els darrers esdeveniments violents ocorreguts a Palestina a mans de l’exèrcit i dels colons israelians han donat la volta al món. Els aldarulls i protestes que van començar pel trasllat de l’ambaixada dels Estats Units de Tel Aviv a Jerusalem van acabar amb 110 palestins morts i 5.500 ferits, entre els quals hi ha menors d’edat. Tanmateix, situacions de violència com aquesta es donen freqüentment als territoris ocupats. Un dels més sonats ha sigut el cas d’Ahed Tamimi, la jove palestina de 17 anys que porta 5 mesos detinguda a l’espera de judici per pegar una bufetada a un soldat israelià.
El moviment de Boicot, Desinversions i Sancions a l’estat d’Israel (BDS) del País Valencià porta des que va començar la legislatura treballant amb l’Ajuntament per a adherir-lo al moviment i convertir la ciutat de València en un Espai Lliure d’Apartheid Israelià (ELAI). Les negociacions i les converses es van gelar fins que, “arran de les noticies de les últimes setmanes i tota la repercussió mediàtica que ha tingut, es va considerar que era el moment de posar sobre la taula una moció que donara suport al poble palestí i visibilitzar la massacre que fa l’estat d’Israel tots els dies”, explica la regidora de migració i cooperació de l’Ajuntament de València, Neus Fábregas.
“En els últims mesos hem viscut un repunt de la inestabilitat i la vulneració dels drets humans del poble palestí, que fa més fràgil encara la situació d’aquest poble que des de fa 70 anys ha viscut sota el colonialisme i l’apartheid i que hui celebra el Nakbah, dia de dol nacional per l’expulsió o fugida de gran part de la població palestina de les seues llars com a conseqüència del naixement de l’Estat d’Israel i, en 1948, en el cas de Cisjordània i la Franja de Gaza, també sota ocupació militar des de 1967”. Així comença la moció que Fábregas va presentar, finalment, dijous al ple de l’Ajuntament. “El poble palestí constitueix el major grup de població que més temps roman en l’exili. Actualment es comptabilitzen més de 5 milions de persones amb estatut de refugiat que viuen al Líban, Síria, Jordània i més de dos milions a Gaza i Cisjordània. D’aquestes últimes, 1,4 milions viuen en algun dels 58 campaments, gestionats per l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA)”, continua el text, que té com a objectiu principal condemnar les agressions d’Israel al poble palestí així com fomentar el suport i la col·laboració del consistori amb Palestina.
Segons explica la regidora, el que s’ha aprovat és iniciar el procés per a convertir València en ESLAI. Això comportarà treballar en la visibilització del conflicte palestí, engegar línies de cooperació i oposar-se a qualsevol fet que ocórrega ala ciutat i que vaja en contra dels Drets Humans, en general, i dels palestins, en particular. S’insta també l’Estat d’Israel a assumir la seua responsabilitat per les accions violentes que duu a terme cap als palestins. També es demana al govern espanyol que adopte un paper actiu en la resolució del conflicte i que es repense la seua participació en el festival d’Eurovisión de 2019, que se celebrarà a Israel, previsiblement a Jerusalem, considerada territori neutre i capital tant d’Israel com dels Territoris Palestins.
El text també insta el govern de la Generalitat a declarar el territori del País Valencià àrea o espai de solidaritat i suport al dret de lliure determinació del poble palestí, de conformitat amb les disposicions del dret internacional i especialment de la Carta de les Nacions Unides i les resolucions de l’Assemblea General i del Consell de Seguretat. També, d’acord a aquestes disposicions, es declara València ciutat de solidaritat i de suport al dret de lliure determinació del poble palestí i espai lliure de crims de guerra, inclòs el crim de l’apartheid. “Des de València en comú tenim molt clar el tema del municipalisme i l’internacionalisme i com des de les ciutats hem de posicionar-nos en favor dels drets humans”, assenyala Fábregas.
Contractació municipal i amenaces
Dos punts de la moció han suscitat les queixes i, fins i tot, les amenaces del grup sionista Acción y Comunicación Sobre Oriente Medio (Acom), a les quals el consistori preveu denunciar. En concret, els punts polèmics són els que reconeixen “el dret a les activitats legals i pacífiques dels activistes dels drets humans palestins, israelians i d’altres països protegits per la llibertat d’expressió i reunió, com el dret a promoure campanyes de boicot, desinversió i sancions (BDS) com a acció política d’acord amb la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea”. En aquest sentit, segons ha explicat la regidora, “Acom diu que fer boicot es anar en contra dels jueus, però aquesta campanya no és contra els jueus, aquesta campanya és contra un estat assassí que està fent una massacre des de fa 70 anys”.
El següent punt polèmic és un que fa referència a la contractació municipal. En concret, l’article 6 insta a “prioritzar acords, convenis o contractacions amb empreses que respecten els Drets Humans i que no obtinguen beneficis de violacions de dret internacional o Drets Humans”. Segons han explicat tant la regidora com Jorge Ramos Tolosa, portaveu del BDS-PV, aquest punt no obliga a trencar cap contracte ni suposa un seguiment explícit de les empreses. A més, segons Ramos la nova llei de contractació pública permet fomentar la contractació de mercantils amb aquestes característiques.
Al respecte d’aquest punt, “Acom fa una carta molt tremendista però en la moció no es parla de restringir cap contractació; de fet, fins on sabem, l’ajuntament no té cap contractació amb cap empresa israelí”, ha apuntat la regidora, que ha confirmat que tant ella com altres membres del govern local han estat rebent “amenaces” i “recomanacions” per part d’Acom des de dimecres per la vesprada per a tractar que la moció no isca endavant. Aquestes amenaces van calar en part de l’executiva local i es va decidir esmenar el text per a incloure la necessitat de tindre un informe del servei jurídic municipal abans de declarar València una ciutat lliure de crims de guerra, entre ells el d’apartheid.
Fábregas assegura que per a Acom aquesta moció és racista i antisemita, però assegura que això no és així. “La moció vol dir que l’ajuntament ha de veure amb qui te relacions, però no vol dir que els jueus no puguen vindre a la ciutat ni molt menys, però el que no anem és a treballar amb l’ambaixada d’Israel o amb el govern israelià mentre seguisquen matant gent”, ha insistit la regidora.
Denúncies a la Diputació de València
L’Ajuntament de València, però, no és la primera entitat que s’ha adherit al BDS. La Diputació de València ho va fer en 2016 però, al contrari que en el cas del consistori, sí que inclou aspectes concrets de contractació a empreses que no respecten els Drets Humans.
El punt 4 estableix que “tenint en compte que l’article 82 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic faculta els òrgans de contractació o els òrgans auxiliars a ‘reclamar de l’empresari aclariments sobre els certificats i documents presentats (…) o requerir-lo per a la presentació d’altres complementaris’, la Diputació de València estudiarà la viabilitat d’incorporar, en els plecs de condicions de tots els contractes administratius (…) criteris de selecció que establisquen l’obligatorietat per part dels licitadors que opten a l’adjudicació d’aquests contractes, de presentar una declaració, (…) de no estar involucrat, directament o indirecta, en accions o omissions que signifiquen una violació dels drets humans ni del Dret Internacional Humanitari, ni activitats d’espoli, esgotament, explotació, amenaça o destrucció dels recursos naturals (incloses les terres i aigües) i/o patrimoni del poble palestí anteriorment referit. Amb aquest fi, els licitadors presentaran una declaració jurada el model de la qual estarà inclòs en els plecs de condicions i acompanyarà la documentació administrativa de l’oferta del licitador. (…)”.
Aquesta moció, que va ser aprovada per unanimitat, no havia generat cap problema fins que dijous, el mateix dia que l’Ajuntament va aprovar la moció, Acom va cursar una denúncia cap a la Diputació. “No conec la denúncia detalladament però la millor eina al nostre abast per a parar l’apartheid d’Israel i treballar pels drets dels palestins són les iniciatives polítiques com les aprovades en la Diputació, per unanimitat, i l’Ajuntament de València”, ha explicat el diputat de València en Comú Roberto Jaramillo. Malgrat les amenaces i la denúncia, el grup de Jaramillo no es planteja, per ara, retirar la moció.
Segons explica Ramos, les mocions, tant de l’Ajuntament com de la Diputació, “són declaracions d’intencions” i no obliguen legalment a complir el que es diu. Finalment, aplicar-ho o no “depén molt de cada entitat i de la seua sensibilització amb el conflicte”. L’activista del BDS assegura que València és un referent mundial en solidaritat amb Palestina, ja que segons explica la Diputació de València és l’entiat adherida al BDS que representa més gent. El País Valencià també compta, segons Ramos, amb la primera facultat, la de geografia i història de la Universitat de València, adherida a aquest moviment.
Localitats del País Valencià amb el BDS
Abans que València, altres ciutats i pobles del País Valencià estan adherits o ho han estat al BDS. És el cas de Onda, Bunyol, Catarroja, Tavernes de la Valldigna, Muro d’Alcoi, Benlloch, Villena, Pedreguer i Xeraco. Segons explica Ramos, alguns d’aquestos municipis han rebut denuncies d’Acom i altres entitats sionistes que en algunes ocasions han obligat els ajuntaments a retirar les mocions.
“El lobby sionista amenaça i assetja els ajuntaments adherits”, assegura Ramos, que afirma que, de més de 80 denúncies que s’han interposat contra consistoris propalestins, “només han prosperat 33”.
