Per primera vegada en la historia, el valencianisme polític pot ser decisiu en la política espanyola. Els quatre vots del grup de Compromís són clau perquè la moció presentada per Pedro Sánchez puga assolir l’objectiu de desnonar Mariano Rajoy de La Moncloa. L’escenari polític espanyol pot canviar de manera dràstica en els propers dies i el ‘sí’ de Joan Baldoví, Marta Sorlí, Ignasi Candela i Enric Bataller a la censura contra l’actual president espanyol podrien tindre molt a veure.
Les contundents conclusions que recull la sentència del cas Gürtel han desacreditat el Partit Popular. Un any i mig després de l’abstenció de la majoria dels socialistes que van fer possible l’arribada de Rajoy a La Moncloa tot ha canviat. Ara, aquestos han marcat un punt d’inflexió amb la presentació de la moció de censura. Aquesta iniciativa ha mostrat dos aspectes: la unanimitat de tots els grups polítics de voler fer fora de les institucions els populars i, en conseqüència, la corrupció, i l’oportunitat que partits minoritaris puguen determinar el rumb de la política.
Compromís ha mostrat el suport incondicional i sense cap exigència a la proposta del PSOE. Així, els quatre vots favorables de Compromís són clau per a donar oxigen a la proposta dels socialistes en un moment de màxima tensió política. Però la influència dels nacionalistes no ha sigut sempre així. De fet, la primera vegada que van desembarcar al Congrés, ara fa sis anys, únicament van obtindre un escó: el de Joan Baldoví.
L’estratègia que va fer servir Baldoví per a trencar la barrera de la invisibilitat va ser aprofitar els seus minuts d’intervenció a la tribuna del Congrés per a reivindicar les necessitats dels valencians d’una manera cridanera. Així, pancartes, samarretes amb frases eloqüents, xiulets i, fins i tot, bitllets de 50 euros van ser els principals complements per a donar més força al seu discurs, així com per a fer-se notar entre els gegants de la política espanyola.
Un pacte a la valenciana fallit
Compromís, tot i la seua limitada força parlamentària, sempre ha volgut deixar el seu segell en qüestions transcendentals. Així ho va mostrar en abril de 2016, quan va intentar extrapolar el Pacte del Botànic a l’àmbit estatal sota el nom del ‘Pacto del Prado’ per a fer possible un govern d’esquerres i evitar la convocatòria de les segones eleccions. Però el resultat no va ser satisfactori i aquesta voluntat tan sols va servir per a posar de relleu les grans discrepàncies entre els socialistes i els membres de Podem.
La implicació de la formació morada en aquesta ocasió també ha variat de manera significativa. Fa dos anys Pablo Iglesias exigia la vicepresidència i altres ministeris. Ara, en canvi, només ha mostrat la seua voluntat de formar part d’un hipotètic nou govern presidit per Pedro Sánchez. A més, també ha advertit que, en el cas que la moció de censura dels socialistes no eixira endavant, el seu grup en presentaria una segona.
Uns PGE allunyats de la realitat valenciana
En matèria econòmica, els nacionalistes valencians fins al moment no han fet mai el pas de negociar els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) amb el govern de Rajoy. És cert que els diputats de Compromís mai han abandonat el discurs del “finançament just” i han denunciat en nombroses ocasions les baixes inversions que rep el País Valencià. Però les seues actuacions no han anat més enllà. No obstant això, la formació política sí que s’ha plantejat tímidament internament canviar la seua postura i aconseguir uns beneficis per als valencians, com tradicionalment han fet els nacionalistes catalans i els bascos.
