L’impost sobre la Renda de les Persones Físiques, que està en plena campanya, és un dels més importants en matèria de recaptació de tot l’estat espanyol. Segons les dades del Col·legi d’Economistes, amb la declaració de la renda l’estat espanyol aconsegueix el 39% dels seus ingressos totals. No obstant això, en la recaptació de l’IRPF va la meitat per a l’Estat i l’altra per a les arques autonòmiques. Els tipus impositius estatals són fixos, però les autonomies poden pujar o baixar aquest tipus perquè les rendes més altes tributen més o menys.
Així, es creen dues escales: l’estatal, que marca un tipus impositiu màxim del 45% per a rendes de més de 60.000 euros, i l’autonòmica, que pot marcar un percentatge major o menor. En el cas del País Valencià, per a enguany s’han incrementat els tipus de gravamen de manera que –per darrere de Cantàbria i els territoris forals– és el territori on es paguen els tipus més alts d’IRPF.
Al País Valencià, a partir de 65.000 euros de base liquidable, es paga el 47% d’IRPF i a partir de 80.000 euros es paga el 47,5%. Quan s’arriba als 120.000 euros es paga el 48%. En l’extrem oposat està Madrid, on el tipus màxim és el 43,5%. Així ho van explicar dimarts el degà del col·legi d’economistes de València, Juan José Enríquez i els copresidents de la Comissió Fiscal del COEV, Vicente Casanova i Pablo Azcona, durant la presentació de l’estudi Declaració de Renda i Patrimoni 2017, elaborat pel Registre d’Economistes Assessors Fiscals (RAEF). És a dir, les rendes més altes paguen més impostos al País Valencià que a altres zones de l’Estat, fet que per a Casanova suposa “una discriminació molt clara”.
“És un fet indiscutible que un individu que resideix a la Comunitat Valenciana paga més impostos que un de Madrid”, ha asseverat Casanova. El mateix succeeix amb l’impost sobre Patrimoni, ha agregat, ja que el País Valencià és la quarta autonomia, per darrere d’Aragó, Catalunya i Extremadura, que té el mínim exempt més baix (600.000 euros), de manera que “es comença a tributar abans”. Així, “hi ha més declarants de Patrimoni a la Comunitat i els que hi ha, paguen més”. També va lamentar que “la Comunitat Valenciana té l’impost de patrimoni més alt, solament superada per Extremadura i les illes Balears”. A l’altre extrem està Madrid, on hi ha una bonificació del 100%. En aquest sentit, els economistes han apuntat que no tenen clar si la pujada de l’IRPF a les rendes més altes es deu a una qüestió ideològica del Consell o a una conseqüència directa de l’infrafinançament.
Conseqüències dels tipus impositius alts
Segons van explicar els economistes, la diferència de tributació de les rendes més altes al País Valencià té conseqüències negatives per a l’economia. Van assenyalar que les empreses que van marxar de Catalunya “miren més cap a Madrid”, pels seus beneficis fiscals, fet que ha provocat que algunes mercantils no hagen optat per traslladar la seu social a València. En la mateixa línia, van apuntar que el País Valencià ha perdut un important volum de capital estranger, ja que, per la mateixa raó, grans fortunes que volien instal·lar-se al territori valencià opten per assentar la residència habitual a Madrid o altres llocs amb més beneficis fiscals.
Sense aplicar cap tipus de deducció, una persona amb una base imponible de 60.000 euros al País Valencià només paga 659,96 euros més que a Madrid. En el cas d’una base imponible de 80.000, el contribuent pagaria a Madrid 1.309,96 menys i, finalment, en el cas d’una base imponible de 120.000 euros la diferència seria de 2909,96. Des de la Conselleria d’Hisenda, consideren que aquestes xifres no són decisives per a rendes altes i, a més, consideren que és correcte que qui més té aporte més.
Des de la Conselleria d’Hisenda assenyalen que aquestes afirmacions “estan fetes sense cap rigor”. Apunten que el que paguen de més les empreses és una quantitat mínima que no és decisiva per a triar entre Madrid o València. Així, des del departament de Vicent Soler asseguren que si les empreses opten per Madrid és perquè “allí està tot”. Segons han explicat, la preferència per Madrid respon a factors d’economies de centralitat, a les sinergies que poden trobar per la condició de Madrid com a capital de l’estat espanyol, a tots els avantatges que rep Madrid com a capital, entre altres coses. “La tributació de la renda, donat aquest nivell de diferències que veiem, és absolutament residual”, asseguren.
A més, han destacat que amb els canvis en l’IRPF introduïts per a la renda del 2017 no es van modificar les condicions favorables de què gaudeix l’empresa familiar, model majoritari al País Valencià i a l’estat espanyol. En aquest sentit, fonts de la Conselleria han apuntat que aquestes empreses estan exemptes de declarar a Hisenda el 91% del valor de la mercantil. A més, han recordat que s’ha augmentat l’abast dels beneficis perquè s’incloga dins de l’empresa familiar també els nebots. És per tot això que des de la Conselleria apunten que aquestes són “opinions de barra de bar” que no estan basades en cap anàlisi ni cap estudi rigorós.
Augments de declaracions i plans de pensions privats
El document presentat dimarts pel COEV revela que en 2017 amb l’IRPF es van recaptar 77.038 milions d’euros, un 6,38% més que en 2016, “la qual cosa posa de manifest la realitat de la recuperació econòmica i de la creació d’ocupació”, ha subratllat Casanova.
Quant als beneficis fiscals, ha assenyalat que el major segueix sent el de la deducció per vivenda habitual, que ascendeix a 1.177 milions d’euros i que suposa el “principal incentiu espanyol, encara que cada any va gradualment decreixent”. El País Valencià és el territori que permet més tipus de desgravacions, com ara l’IVA cultural i la instal·lació de plaques solars.
La recuperació de l’ocupació està estretament lligada a les pensions i al seu futur. En aquest sentit, els economistes van suggerir la necessitat d’incentivar els plans privats. En aquest sentit, van instar a augmentar la reducció per aportacions a sistemes de previsió social, que arriben als 783 milions d’euros.
“La meua opinió és que s’haurien de fomentar els sistemes de previsió social personals per a complementar les pensions públiques futures perquè amb una l’esperança de vida cada vegada major i la baixa natalitat les pensions futures es reduiran, per la qual cosa convé potenciar les aportacions als sistemes de previsió social individuals, privats”, va destacar Casanova.
