Fa 25 anys es va crear la unitat de la Policia Nacional adscrita al País Valencià, la coneguda com la policia de la Generalitat. Va ser en febrer de 1993 quan 245 agents s’hi van incorporar. Des d’aquells anys fins a hui, la plantilla ha anat creixent, tot i que en els darrers anys les recents jubilacions de nombrosos agents l’han minvada. Actualment n’hi ha 400 en actiu. Alhora, el cos ha guanyat algunes competències i un cert desplegament dins del territori.
Aquest dilluns, durant la celebració del 25é aniversari a la Ciutat de les Arts i les Ciències, el ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, va anunciar que en breu es publicarà al BOE el nou conveni firmat entre la Generalitat i el govern espanyol per a seguir incorporant policies nacionals al territori valencià. El nou conveni serà per als propers quatre anys i podrà ser renovat per a un mateix període. Ximo Puig va posar xifra a aquest conveni i espera que s’arribe als 600 policies.
Aquesta policia de la Generalitat, però, no té les característiques que tenen altres cossos de seguretat d’àmbit autonòmic com els Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza. A Catalunya i al País Basc, les policies autonòmiques són integrals i substitutòries, és a dir, fan les funcions que en altres territoris pertoquen a la Policia Nacional. Així ho van mostrar els Mossos d’Esquadra durant els atemptats terroristes que van tindre lloc a Cambrils i Barcelona l’estiu passat. Així mateix, altres comunitats autònomes com ara Canàries (Cos General de la Policia Canària) i Navarra (Policia Foral de Navarra) també han creat cossos policials complementaris, però no integrals. Són autònoms però no fan totes les tasques.
Policia autonòmica al País Valencià?
Amb el nou compromís entre el Consell i el Ministeri d’Interior, hi ha un cert avanç pel que fa a la creació d’una policia pròpia. Així està plasmat en la Llei sobre Coordinació dels Policies Locals aprovada el passat mes de novembre a les Corts. Aquesta norma recull la creació de la Policia Autonòmica nodrida per la Policia Local, un model de seguretat que busca aglutinar els dos cossos.
Menys agents, menys seguretat
El cap del Consell, Ximo Puig, va assegurar que el nou conveni permetrà pal·liar els problemes amb què conviuen els diferents cossos policials al País Valencià. Les dades proporcionades pel president de la Generalitat revelen que des de l’any 2011 fins a 2017, el nombre d’agents del cos nacional de policia s’ha reduït en 1.318. Així, el territori valencià és la segona autonomia d’Espanya amb menys agents per habitant.
Cal recordar que la mitjana del conjunt estatal és de 3,6 agents per cada 1.000 habitants mentre que la mitjana al País Valencià és de 2,7 agents.
L’Estatut mai aplicat
La necessitat de desenvolupar un cos autonòmic propi ja es va posar damunt de la taula temps enrere. Francisco Camps ho va plantejar l’any 2006 i ho va pactar amb el socialista Ignasi Pla durant la reforma de l’Estatut d’Autonomia.
Dotze anys després, l’article està sense desenvolupar. Ni Camps, ni Fabra, ni el Botànic s’han plantejat la creació d’un cos autonòmic. De fet, quan la qüestió va ressorgir durant el mandat d’Alberto Fabra, el PPCV i, en concret, el conseller de governació Serafín Castellano van deixar palés que ni el seu govern ni el seu partit tenien cap intenció de crear una policia autonòmica i independent. A les dificultats polítiques s’afegeixen les estretors econòmiques, una de les raons adduïdes pel Botànic per a assajar la fórmula de la coordinació entre policies locals com a punt de partida d’un futur cos valencià de policia.
