L’Ajuntament d’Alacant, junt amb les altres organitzacions civils de memòria històrica, han celebrat aquest divendres el 80 aniversari de la que va ser “la pitjor massacre” de la Guerra Civil, que es va cobrar la vida de més de 300 persones a conseqüència del bombardeig de l’aviació italiana feixista al mercat central de la ciutat.
Tal dia com hui fa huitanta anys, una esquadrilla de nou avions italians, sota les ordres del règim feixista de Benito Mussolini, va despegar des de Palma cap a Alacant amb la finalitat de bombardejar indiscriminadament la ciutat. Noranta bombes van ser les que van caure sobre civils i noranta les xiulades que van escoltar per última vegada les més de 300 víctimes d’aquest atac.
L’acte s’ha presentat amb la idea d’aconseguir que tots els ciutadans recorden el que va ser “el pitjor acte bèl·lic, l’assassinat més cruel que es va cometre durant la Guerra Civil”, segons ha declarat l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, del PP, en la seua intervenció abans que començaren els actes de commemoració. “Hui Alacant plora amb el record de totes elles, víctimes innocents que van morir però que hui continuen estant ací presents”, ha afegit l’alcalde.
La cònsol d’Itàlia a Barcelona, Gaia Danese, ha posat l’accent en l'”horror i el dolor” provocats en la població civil aquell 25 de maig de 1938. L’homenatge ha començat al compàs dels tambors de la marxa de Xiquets per la pau i la justícia per part dels escolars del col·legi públic San Roque.
Tot just després de reviure la por de les sirenes, el rugir del motor dels avions, la xiulada que anuncia destrucció i el devastador so de la mort d’innocents civils, els alumnes del conservatori de dansa d’Alacant han posat cara a aquestes emocions amb el llenguatge de la dansa contemporània. Després de l’actuació, un estudiant del conservatori superior Óscar Esplá, Javier Córdoba, ha representat amb el seu violoncel l’obra Triava-Alacant, de la tragèdia a l’esperança, del compositor alacantí Miguel Brotons.
L’homenatge ha conclòs amb una ofrena de flors mentre ha sonat de fons la cançó de Txus Amat 25 de maig, alhora que s’ha descobert una maqueta a escala que mostra com va quedar la plaça després del fatídic desastre causat pel bombardeig.
