Els més sols; així és com l’ONG Save the Children es refereix als menors estrangers no acompanyats (MENA). Segons l’ordenament espanyol, un menor no acompanyat és un “estranger menor de díhuit anys que arriba al territori espanyol sense vindre acompanyat d’un adult responsable d’ell, ja siga legalment o segons el costum, de manera que s’aprecia risc de desprotecció del menor”. Però l’organització vol anar més enllà del concepte legal i para atenció en la realitat i les experiències viscudes per aquestos xiquets i joves que, per diverses raons, han hagut d’emprendre sols el seu viatge cap a l’estat espanyol. Per a Save the Children, la diversitat de maneres en què es recorre el trajecte migratori també té conseqüències directes sobre les experiències a què s’enfronten en els països que creuen i en els d’acollida. A més, consideren que tot açò és molt important a l’hora d’oferir respostes i solucions duradores, sostenibles i beneficioses per als menors estrangers no acompanyats.
A fi d’analitzar els errors en el sistema d’acollida, protecció i integració dels menors migrants no acompanyats, Save the Children va publicar aquest dilluns l’informe ‘Els més sols’. El document recull una anàlisi de les polítiques públiques i els testimonis de 65 joves que han passat pel sistema de protecció per a menors migrants sols a Andalusia, Catalunya, Euskadi, Madrid i el País Valencià, així com a Ceuta i Melilla.
El triple de menors tutelats en 4 anys
El nombre de menors estrangers tutelats per la Generalitat quasi s’ha triplicat en 4 anys. Així, si en 2014 eren 108 els menors tutelats, en 2017 n’eren 296. El creixement es va produir especialment entre l’any 2016 i el 2017, ja que en 2015 va baixar a 105 menors i en 2016 n’eren 169. Per tant, les xifres encara estaven lluny dels vora 300 xiquets i joves tutelats per l’administració valenciana.
Segons aquestes dades, el País Valencià és la cinquena autonomia en nombre de menors tutelats, amb un 4,61% del total estatal. Per davant s’hi troben Andalusia (34,44%), Catalunya (12,55%), Euskadi (10,84%) i Madrid (7,45%), a més de la ciutat autònoma de Melilla (14,3%). Atenenint-nos al període analitzat, és a dir, a l’interval 2014-2017, aquesta és la primera ocasió que el País Valencià entra en la llista de les cinc autonomies amb més menors tutelats per l’administració.
Estar en família
Save the Children també informa que només 4 de cada 100 migrants tutelats al País Valencià es troben en règim d’acolliment familiar. La resta estan acollits en centres de proteccions de menors. Per a l’organització, “aquesta dada contrasta amb la del total de xiquets tutelats a la nostra comunitat, on el 74% viu amb famílies”.
El director de Save the Children al País Valencià, Rodrigo Hernández, remarca que “els xiquets i les xiquetes han d’estar en família, ja que és fonamental per a garantir el seu ple desenvolupament i la seua inclusió en la societat d’acollida”. “És la nostra obligació com a societat oferir als xiquets les millors condicions per a garantir que la seua vida siga digna i plena”, afegeix, “si no, haurem fracassat”.
Després de la publicació d’aquest informe, fonts de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives van destacar el paper del Projecte Migratori per a tractar la situació dels menors estrangers no acompanyats amb una mirada “inclusiva i respectuosa”. També van remarcar que a les residències i llars on es duen a terme programes del Projecte Migratori es realitzen funcions d’acolliment i convivència; allotjament i manutenció; atenció social i educativa, i una atenció integral pel que fa a la dimensió personal, relacional, formativa i laboral de les persones menors d’edat acollides.
Segons les mateixes fonts, l’any passat es va presentar el nou model d’atenció a la Infància i l’Adolescència, que preveu un reforç del 61% dels equips d’atenció als centres d’acolliment residencial amb l’objectiu de donar una atenció més especialitzada i individualitzada als menors tutelats per la Generalitat.
Des de la Conselleria també posen l’atenció en la campanya ‘Millor en família. Acollir és créixer’, que es va posar en marxa en 2016 i que ha permés que hi haja fins a 2.970 famílies acollidores.
Les xiquetes, víctimes múltiples: migrants, menors i dones
L’informe de Save the Children dedica un apartat especial a les xiquetes tutelades. Si bé en 2014 representaven un 23% dels menors estrangers no tutelats, en 2017 van baixar fins al 10%. Així, atenent a les xifres globals, d’un total de 5.380 menors tutelats a l’estat espanyol, 538 són xiquetes. I, d’aquestes, 46 es troben al País Valencià. Només Andalusia, amb 137 xiquetes (un 25,4% del total), i Madrid, amb unes 83 xiquetes (15,4%), se situen per davant.
L’organització exposa que “la condició de migrants, menors i dones implica el risc de patir maltractaments o discriminació respecte als xiquets”. “Així, les xiquetes i adolescents es veuen molt més exposades a convertir-se en víctimes d’explotació i de tràfic d’éssers humans en els països d’origen i de destinació”, afegeix Save the Children. Aquestes xarxes criminals s’encarreguen de mantindre en condicions de clandestinitat i invisibilitat social les xiquetes i joves. “Per tant, són menors que romanen fora del circuit de protecció i que difícilment són detectades per les administracions que han d’encarregar-se de la seua protecció”, alerten des de l’ONG.
D’on vénen aquestos menors?
Per països de procedència, el Marroc és el principal país d’origen dels menors migrants tutelats al País Valencià, amb un 35,4% d’aquest país. El segueixen Algèria (15,2%), Romania (4,2%), l’Índia (2%), Nigèria (1,4%), Guinea (0,9%) i la Costa d’Ivori (0,7%). Torrevella és un dels huit principals punts d’arribada d’aquestos menors a l’estat espanyol.
Mesures urgents
Per a Save the Children, el col·lectiu de MENA és un dels més vulnerables i invisibilitzats. Per això, afirmen que “l’Estat i les comunitats autònomes, com a responsables d’aquestos menors, han de prendre les mesures necessàries per a protegir-los i donar-los el futur que busquen”. L’organització exigeix de manera urgent algunes mesures, com ara la reforma del registre de menors estrangers no acompanyats que incloga tots els que arriben a l’estat espanyol, independentment dels dubtes sobre la seua edat.
També proposen la creació de la figura d’un assessor independent i voluntari que intervinga des del primer contacte del menor amb les autoritats, la concessió automàtica de l’autorització per a treballar quan els menors arriben als 16 anys i la realització de campanyes de sensibilització sobre els MENA per a evitar la discriminació i l’exclusió en la societat d’acolliment.
L’ONG dedicada a la infància també demana que es fomente de manera decidida l’acolliment familiar per als MENA com a forma prioritària d’atenció i que es garantisca que les famílies compten amb tots els recursos necessaris per a realitzar aquest acolliment de manera òptima.
Es busquen famílies
Save the Children també va llançar aquest dilluns la campanya #SeBuscanFamilias, un concurs adreçat a adults i menors d’entre 14 i 17 anys que podran posar-se en la pell dels menors migrants. Les persones guanyadores –una parella d’un adult i un adolescent– recorreran amb Omar la mateixa ruta que va fer ell fa anys des del Senegal fins al territori espanyol.
Qui vulga registrar-se, ha de fer-ho abans del 10 de juny al web de l’ONG. “La millor manera de conéixer la realitat és acostar-se a ella.” “Nosaltres proposem realitzar un viatge que ens ajude a canviar consciències”, conclou Save the Children.
