“Ni mitja passa al costat”. Beatriz Gascó no pensa defallir en la recerca dels casos d’adoctrinament que amenacen els alumnes valencians. La desconnexió fa una setmana de la plana web on el PPCV anima a denunciar els qui vulguen aprofitar les aules per a ensinistrar ideològicament els escolars no ha fet minvar l’allau de “denúncies”, segons va explicar aquest divendres la diputada.
“El meu correu trau fum”, assegura Gascó, en aquest cas amb advertències al voltant dels problemes d’algunes famílies que “no poden tindre accés a les vacants dels centres” a l’hora d’escolaritzar els fills. Aquesta nova casuística se suma a les queixes dels professors pels concursos de trasllats i d’ascensos, a més d’una primera tongada on van predominar les suspicàcies per una carta informativa –”d’autobombo la va qualificar el PPCV– enviada pel conseller d’Educació als docents.
La desconnexió “per raons tècniques” de la web anomenada ‘No a l’adoctrinament’ no inquieta Gascó perquè “es tornarà a engegar de forma immediata”. De major gravetat és un altre fet denunciat per la portaveu d’Educació del PPCV: “Nosaltres, malgrat la campanya d’intimidació personal que estic patint, que també està patint el meu partit, no farem ni mitja passa al costat. La campanya continuarà endavant perquè és la nostra obligació.”
Gascó no va concretar d’on prové aquesta “intimidació” ni el grau de coerció que suposa. El seu és un discurs de resistència i d’altruisme “en la defensa de qualsevol que senta que s’estan vulnerant els seus drets”. El PPCV, de fet, no pensa estalviar cap mesura que previnga el més mínim risc per als denunciants. Parteix per això de la premisa que la campanya no és “una cacera de bruixes” i que els qui acudeixen al PPCV és perquè no tenen cap altra instància on se senten protegits.
La raó que fins ara no s’haja destapat cap cas d’adoctrinament a les aules no significa, segons assegura Gascó, que no existisquen. De fet, fins ara, el PPCV ni tan sols ha fet públic algun exemple concret que es puga conceptuar com a manipulació ideològica d’un o de diversos alumnes. “Hem de ser molt cautes. El que no faré és exposar públicament un cas per a deixar en evidència una família. Es tracta d’ajudar-los, no de posar-los contra els mitjans de comunicació i al focus de la notícia”.
Gascó garanteix, tot i això, que si hi ha algun cas que es puga fer públic perquè “es pot preservar l’anonimat de la persona que ha denunciat”, els mitjans de comunicació seran “els primers a saber-ho”. El PPCV, doncs, garanteix la protecció dels testimonis mentre, sense aportar cap dada concreta, projecta la sensació que el sistema educatiu públic valencià és un espai d’arbitrarietat, coacció, manipulació i por.
