El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, ha citat a declarar de nou l’expresident de la Generalitat Francisco Camps per a contestar a les repreguntes declarades pertinents en relació amb la gestació dels València Summit, organitzats en 2004, 2005 i 2006 per l’Institut Nóos, i pels quals aquesta entitat va percebre al voltant de 3,6 milions d’euros públics, la destinació dels quals s’investiga en el marc d’aquesta causa.
Així consta en una interlocutòria amb data d’ahir 10 de març, en què el magistrat acorda lliurar un exhort al jutjat degà de València en el qual sol·licita que, d’acord amb els plecs de repreguntes, ja declarades pertinents, es prenga declaració com a testimoni a l’excap del Consell, una diligència per a la qual no ha indicat data, i que tindrà lloc en el despatx oficial que té en la seu del Consell Jurídic Consultiu, on és conseller, i en la qual hauran d’observar-se les cauteles que es van decidir per a la seua primera declaració.
El jutge va acordar que la primera compareixença com a testimoni fóra per escrit, en presència de secretària judicial per no ser “influenciat per terceres persones” i “inexcusablement” en un despatx de caràcter oficial, la qual cosa va tenir lloc el passat 1 de febrer. Després d’aquesta declaració, el jutge va estimar “pertinents” els plecs de repreguntes que, en aquesta ocasió, li plantejaran per part de la defensa d’Iñaki Urdangarin, i l’acusació popular exercida pels regidors del PSPV de l’Ajuntament de València.
72 preguntes
Camps va contestar en el seu despatx oficial del Consell Jurídic Consultiu, a València, 64 preguntes plantejades pel Ministeri Fiscal i huit de Manos Limpias. En aquestes, va negar que haguera mantingut una reunió al Palau de la Zarzuela amb el Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, per a parlar de la celebració dels València Summit, i que s’haguera reunit amb ell o amb el seu soci en la ciutat o qualsevol altre lloc a propòsit del projecte.
La majoria de les seues respostes van ser negacions o “ho desconec” a les qüestions, mentre que les més llargues van fer referència a la celebració dels Jocs Europeus, esdeveniment que va atribuir a una decisió “política” del Consell i al Parlament valencià.
Així mateix, va assegurar que en totes les Administracions a què ha pertangut ha deixat “llibertat absoluta” als serveis jurídics i als funcionaris per a elaborar els procediments “corresponents en cada circumstància, limitant el meu paper a l’estrictament assignat en cada responsabilitat política”.
