Ricardo Costa va destrossar la versió de Francisco Camps al voltant del finançament del PPCV. El número 2 del partit va identificar l’expresident de la Generalitat com la persona que ho decidia tot. Costa, doncs, es limitava a complir les ordres. Belén Reyero va dir una cosa semblant en la seua declaració com a investigada en la primera de les peces al voltant de les presumptes irregularitats en l’organització dels grans premis de Fórmula 1 a València.
Francisco Camps donava les ordres i ella obeïa. Belén Reyero s’encarregava de l’àrdua missió de donar aparença legal als desitjos de l’aleshores cap del Consell. La col·laboració de Ricardo Costa amb la justícia li ha servit perquè la Fiscalia rebaixe la petició de pena de presó, tot i que les seues revelacions arriben després que la possible responsabilitat de Camps en el finançament del PPCV ja hauria prescrit. En el cas de Reyero, una predisposició semblant pot valdre-li substanciosos avantatges, atés que, en principi, els presumptes fets delictius estan vigents i Francisco Camps ha de respondre sobre la seua participació aquest divendres.
Una vegada ha admés la seua participació en la “formalització” dels contractes que van servir per a vestir el sant dels grans premis d’automobilisme, Reyero s’ha convertit en malson per a l’expresident. Les proves de la presumpta autoria de Camps ja estaven en mans del jutjat. L’encarregada dels grans esdeveniments a la Societat de Projectes Temàtics (SPTCV) ha tancat el cercle.
La importància de Reyero arriba molt més enllà del clàssic comptable que trasllada a xifres una determinada activitat més o menys criminal. Tampoc fa el paper de “gola profunda” que condueix els investigadors en la direcció adient. L’advocada va viure molts dels moments concrets que van conduir al compliment del somni de Camps de veure els bòlids rodar per València. Va dissenyar la bastida contractual que va fixar el cànon que hauria de cobrar Bernie Ecclestone i la cessió a una empresa privada –Valmor– de la potestat per a encarregar-se d’organitzar i explotar els grans premis.
Totes les decisions les adjudica Reyero a Camps. Ja ho deia als correus electrònics interceptats pels investigadors. Ara tanca el cercle i ratifica en seu judicial el que va expressar de manera informal a amics i familiars. En 2009 ja sabia que les curses costarien una milionada i que l’elasticitat dels procediments administratius no donava per a tanta improvisació.
La investigació ja té indicis contundents que la corda es va trencar ben aviat i que per davall no hi havia cap xarxa legal d’emergència. La instrucció del sumari avança i el focus es projecta cada vegada més en el personatge que fins ara ha superat tots els entrebancs judicials que afecten tants dels seus subordinats, alguns en presó o en camí d’entrar-hi. La pistola trau fum i porta les empremptes de qui la va disparar.
