Els clubs de futbol són un dels elements més distintius de les ciutats. De fet, arriben a ser, fins i tot, la imatge que les urbs projecten a l’exterior. Els darrers anys, alguns clubs valencians han travessat certes dificultats econòmiques. Concretament des del 2010, quan van posar en risc la seua continuïtat. És el cas del València Club de Futbol, l’Hèrcules Club de Futbol i l’Elx Club de Futbol. Per a garantir la supervivència d’aquestos tres equips històrics, l’Institut Valencià de Finances (IVF), conegut com el banc de la Generalitat –governada en aquell moment pel PPCV– els va concedir diversos avals per a garantir-los l’obtenció de préstecs que impediren la seua desaparició.
La major injecció de diners se la va emportar el València CF. L’IVF va avalar la Fundació del club en 2013 perquè obtinguera un préstec de Bancaixa per valor de 72 milions d’euros per a poder comprar accions del club. Per la seua banda, el banc públic va avalar amb 6,1 milions d’euros l’Hèrcules perquè l’extinta Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) els donara un préstec en 2012 per a pagar primes als jugadors i per a Hisenda, creditora preferent del club en eixe moment. L’Elx, per la seua banda, va ser avalat en 2012 per l’IVF per a aconseguir un préstec de 9 milions d’euros destinat a cobrir despeses corrents del club.
Segons expliquen des de l’IVF, el València CF ja va tornar a la banca pública els diners de l’aval. Això no va passar amb l’Hèrcules, motiu pel qual la generalitat és ara propietària de l’estadi del club, el Rico Pérez. Tampoc no els ha tornat l’Elx, que es troba en una situació econòmica complicada.
La concessió d’aquestos avals va despertar les sospites de la Comissió Europea, que considerava que, gràcies als avals de l’IVF, els clubs van obtindre préstecs en condicions més favorables a les del mercat i que es van beneficiar d’un avantatge econòmic enfront d’altres equips. Després de les investigacions pertinents, en juliol de 2016 l’autoritat europea va determinar que el València CF, l’Hèrcules CF i l’Elx CF havien d’abonar la diferència entre els interessos derivats del préstec obtingut i els que s’haurien generat si el préstec s’haguera donat en condicions de mercat.
Així, aquesta diferència es va xifrar en 20,4 milions per al club de Mestalla, 6,1 per al club alacantí i 4,1 milions d’euros en el cas del conjunt il·licità. En novembre de 2016, però, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar, a petició dels clubs, la suspensió cautelar de la decisió de la Comissió Europea fins que es resolguera el fons de la qüestió.
Ja el 22 de març de 2018, el Tribunal de la Unió Europea va desestimar les mesures cautelars demanades pels clubs i va instar l’IVF a reclamar els diners. L’abonament s’havia de fer efectiu abans del 20 de maig. No obstant això, l’IVF va decidir concedir un període d’al·legacions que allargava el període de retorn fins al 19 de juny i suspendre cautelarment els pagaments. Així doncs, els clubs van presentar les seues al·legacions a la justícia europea, que es va pronunciar al respecte aquest dimarts, excepte en el cas de l’Hèrcules, que ho farà els propers dies.
Pel que fa al València CF, la Comissió Europea ha desestimat les al·legacions i ha instat una vegada més l’IVF a recuperar els diners. Les successives suspensions de pagament han implicat que la quantitat demanada inicialment als clubs genere interessos i, ara, el València CF haurà de pagar 23,7 milions d’euros abans del 5 de juliol. En el cas de l’Hèrcules, el deute del qual ascendeix ara a 6,8 milions, Europa encara no ha fet públic si accepta o no les al·legacions i suspén una vegada més el pagament.
En canvi, en el cas de l’Elx, el Tribunal General de la Unió Europea (TUE) els ha concedit la suspensió cautelar del pagament. Fonts d’Hisenda expliquen que en aquest cas s’han acceptat les al·legacions perquè l’Elx va presentar com a garantia de pagament una finca que el Tribunal no havia pres en consideració. A més, s’ha tingut en compte també la situació financera del club, que es troba actualment en concurs de creditors. El Tribunal ha estimat que el pagament immediat suposaria la liquidació del club i la seua desaparició.
l’IVF, amb els clubs
L’IVF i el Consell en general s’han posicionat des del primer moment del costat dels clubs, malgrat que el pagament d’aquestos deutes dels clubs suposa per a la Generalitat la recuperació de diners públics. Sense comptar els avals inicials, la Generalitat recuperaria per a les arques públiques més de 34 milions d’euros.
El director del banc públic de la Generalitat, Manuel Illueca, sosté que els clubs de futbol “són víctimes d’una mala gestió” del passat i que l’IVF es posiciona al costat d’ells per tal de solucionar els problemes, perquè considera que la situació “és injusta”. Considera que els aficionats dels clubs i la ciutadania en general han entés la posició del Consell al respecte. En aquest sentit, Illueca ha manifestat que la decisió de la Comissió Europea “és arbitrària” perquè el fet de cobrar els avals més cars és una “qüestió subjectiva” que el Consell no comparteix. Això no vol dir, segons Illueca, que l’IVF no pretenga complir el requeriment europeu.
