Els museus del territori valencià travessen un gran moment si atenem al nombre de visitants que es difonen des dels diferents espais expositius. Les xifres són el principal argument exhibit pels equips directius per a demostrar l’acceptació de les seues programacions i, sobretot, per a reivindicar una nova etapa en què els museus han deixat de ser llocs relacionats exclusivament amb el turisme, les visites escolars i un públic expert per a convertir-se en instal·lacions plenament obertes a la ciutadania.
Així, les activitats que s’organitzen al voltant dels 140 museus que hi ha al País Valencià –59 a la demarcació d’Alacant, 20 al territori de Castelló i 61 a la demarcació de València– i les 121 col·leccions museogràfiques –23 a les comarques alacantines, 33 distribuïdes per les poblacions de Castelló i 65 a la demarcació de València– s’han multiplicat notablement amb l’objectiu d’atraure cada vegada un públic més divers. Un esforç que es redobla cada 18 de maig, Dia Internacional del Museu, una iniciativa auspiciada per l’Internacional Council of Museum (ICOM) amb l’objectiu d’apropar els museus a la societat, donar a conéixer els seus valors i mostrar les seues propostes.
Això no obstant, aquestes iniciatives no tenen en compte una part important de la població a la qual no se li està garantint el dret d’accés a la cultura en igualtat de condicions. Almenys, aquesta és la sensació que tenen els col·lectius que representen les persones amb discapacitat física, intel·lectual o sensorial. “Des del punt de vista d’eliminació de barreres en general no s’ha complit la legislació i pel que fa al cas particular dels espais culturals i dels museus, hi ha moltíssimes mancances d’accés per als col·lectius que representem. L’accessibilitat és un principi rector i un dret humà, tal com recull la Convenció Internacional sobre Drets de les Persones amb discapacitat”, assenyala Luis Vañó, president del Comité de Representants d’Entitats de Persones amb Discapacitat de la Comunitat Valenciana (CERMI CV).
Luis Vañó: “Des del punt de vista de la cultura i en el cas particular dels museus, hi ha moltíssimes mancances d’accés universal per a les persones amb discapacitat”
Vañó assegura que és una qüestió que preocupa, i molt, les persones amb discapacitat física, sensorial o intel·lectual. “Ens sentim discriminats, sobretot perquè pensem que podríem ser molt útils a les administracions a l’hora de planificar i dissenyar els espais públics, però també les programacions”, indica Vañó, alhora que critica que són molt poques les entitats que se’ls han adreçat per a complir amb la llei.
Això no obstant, reconeix que sí que hi ha una predisposició i un canvi molt notable dels actuals governs municipals i autonòmic per a millorar la situació del col·lectiu. “L’Ajuntament de València, per exemple, ha fet una auditoria per a conéixer quines són les necessitats d’accessibiltat als seus edificis públics, i això inclou els espais culturals. Ara cal fer el pas següent: corregir les deficiències”, apunta el president de CERMI CV. En aquest sentit, recorda que el govern espanyol va obrir una via perquè els ajuntaments amb superàvit puguen destinar un 1% d’aquest a actuacions extraordinàries d’accessibilitat. “Seria desitjable que entre aquestes es tingueren en compte les que afecten als espais culturals”, subratlla conscient que en molts casos l’accessibilitat plena no és possible per les condicions de l’espai. “Per a aquests casos existeix el que es denomina ajustos raonables”, recorda.
Audioguies, llengua de signes, braille i lectura fàcil
En aquest sentit, també destaca una de les errades que cometen amb més freqüència les administracions i la societat en general. “Accessibilitat no és solament rampes, ascensors, escales, portes més amples… L’accessibilitat també ha de ser sensorial i intel·lectual, i dissortadament en aquests camps encara està molt menys desenvolupada”, afegeix. Així, Vañó valora les inversions en qüestions com les audioguies, l’ús del braille en alguns espais o algunes activitats amb la llengua de signes. “Però què passa amb les persones amb discapacitat intel·lectual?”, es pregunta. “Per a ells –continua– l’accés encara és molt més restringit”.
“L’accés a la cultura de les persones amb discapacitat intel·lectual no s’està desenvolupant, tot i tindre una llei que els reconeix aquest dret. I un clar exemple són els museus. Ens agradaria que a la Comunitat Valenciana hi haguera programes com el que està desenvolupant el Ministeri de Cultura junt amb altres autonomies on s’han adaptat els museus, s’han elaborat audioguies o s’instal·len pictogrames al costat dels quadres o les peces de les col·leccions perquè s’entenguen, s’ofereix una explicació en lectura fàcil o es dissenyen rutes accessibles”, reivindica Vicen Castillo, gerent de Plena Inclusió Comunitat Valenciana.
Vicent Castillo: “Ens agradaria que la Comunitat Valenciana seguira l’exemple d’altres autonomies on s’han adaptat els museus, s’han elaborat audioguies, s’instal·len pictogrames al costat dels quadres o peces perquè s’entenguen, s’ofereix una explicació en lectura fàcil o es dissenyen rutes accessibles”
Castillo es refereix a la iniciativa Museo Accesible, que segons recull la pàgina web del departament dirigit per Íñigo Méndez de Vigo “elimina les barreres físiques, sensorials i intel·lectuals per a garantir una òptima accessibilitat, tant a les seues instal·lacions com als seus continguts”. En la mateixa informació el Ministeri detalla que, a l’estat espanyol, quasi quatre milions de persones pateixen algun tipus de discapacitat. “És un grup molt heterogeni que requereix solucions molt diverses (…). Tots els ciutadans tenen dret a la cultura i els museus tenen el deure de proporcionar-los aquest accés. I alhora han d’ajudar a conscienciar la població de la realitat de les persones amb problemes d’accessibilitat amb l’objectiu de contribuir a la seua integració.
Vañó també apunta a un altre tipus de barrera a què han de fer front les persones amb discapacitat i que no sempre es contempla des de les administracions: l’econòmica. “Som especialment vulnerables en aquesta qüestió, ja que generalment els ingressos són inferiors als de la resta de la ciutadania”, assenyala el president de CERMI CV. És per això que reclama mesures com la recentment aprovada pel govern de Castella-la Manxa. L’ordre reguladora dels preus públics dels museus, arxius i biblioteques gestionats per la Junta de Comunidades estableix que les persones amb algun grau reconegut de discapacitat igual o superior al 65% i les persones que l’acompanyen en el moment de la visita poden accedir per primera vegada de forma gratuïta des del passat 9 de maig.
Segons les xifres de CERMI CV, al País València, existeixen 400.00 persones amb discapacitat. “Estem parlant d’un nombre molt important de ciutadania. I el que volem és que es promoga el coneixement i la participació real del nostre col·lectiu com a espectadors, creadors o professionals de la cultura”. En aquest sentit, també demana que s’avance en la investigació i la promoció de les tecnologies per a l’accessibilitat cultural. “Els mateixos museus, amb l’ajuda dels col·lectius de persones amb discapacitat, han de procurar que s’investigue i promoure la col·laboració institucional. I una cosa molt important, s’ha de treballar més la formació del personal en accessibilitat i discapacitat”, expressa.
El suport de les noves tecnologies
En el mateix sentit s’expressa a través de les xarxes la museòloga i consultora María Soledad Gómez Vílchez, qui fa anys que denuncia aquesta discriminació. “Durant molt de temps l’accessibilitat ha sigut un dels reptes pendents dels museus. Per aquest motiu moltes institucions s’han esforçat per buscar mitjans per a atendre la diversitat i incloure les minories. L’accessibilitat física és una qüestió plenament assumida per les institucions museístiques i que és té sempre present en els edificis de nova planta, que es tracten d’adequar, en la mesura de les seues possibilitats, fins i tot els BIC i els edificis històrics. Però més enllà d’aquesta accessibilitat física existeix una accessibilitat intel·lectual, i en aquest camp les noves tecnologies són un gran suport”, pot llegir-se en el seu projecte MediaMusea, on apunta algunes de dificultats que troben aquestos ciutadans de ple dret.
Seria convenient que els museus tingueren també capacitat per a poder atendre qualsevol visitant individual, amb qualsevol tipus de discapacitat i en qualsevol moment
“Una persona amb discapacitat intel·lectual pot necessitar models més senzills i didàctics per a entendre adequadament el discurs d’un museu; una persona amb discapacitat auditiva pot no oir les explicacions dels guies o l’àudio d’una projecció; una persona amb discapacitat visual potser no llig bé els cartells o fins i tot pot ser que no veja bé la peça, i s’han de buscar solucions a aquest tipus de casos. Molts museus realitzen activitats especials adaptades als requeriments d’aquest tipus de públic, però a més d’això seria convenient que els museus tingueren també capacitat per a poder atendre qualsevol visitant individual, amb qualsevol tipus de discapacitat i en qualsevol moment”, analitza aquesta llicenciada en història i especialitzada en noves tecnologies, social media i innovació.
Tot i això, existeixen indicis que les coses estan començant a canviar en la xarxa de museus públics del País Valencià. El cap de producció i difusió cultural del MuVIM, Marc Borràs, reconeix les dificultats –principalment econòmiques– per a poder complir amb les obligacions que marca la legislació. “És cert que en el tema de les barreres arquitectòniques tots els espais garantim l’accés, però en altres aspectes és molt més complicat”, indica Borràs, qui recorda concretament el cas d’una persona sordmuda a la qual van oferir les explicacions d’una exposició amb un intèrpret de llengua de signes.
Pas a pas
Per això considera que el lema triat enguany per a celebrar el Dia Internacional i la Nit Europea dels Museus és molt encertat: ‘Museus hiperconnectats: Enfocaments nous, públics nous’, amb la finalitat que tots els museus del món puguen cercar nous enfocaments i nous públics a través de l’anàlisi, el reforç i la creació de connexions. Així, s’ha programat l’actuació de Telmo Irureta, que a través de la ironia i amb una bona dosi d’humor explica com n’és, de meravellosa, la seua vida en una cadira de rodes. Per a tancar les activitats dins del Festival 10 Sentidos, el diumenge 20 de maig, a les 12 hores, Stopgap Dance Company –que integra persones amb discapacitat i sense discapacitat a través del ball– oferirà un espectacle de ball en homenatge a la unió estel·lar entre Ginger Rogers i Fred Astaire en la comèdia musical Swing Times.
En l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) fa temps que treballen de forma específica amb el col·lectiu i per a persones cegues organitzen visites en què aquestes poden tocar les peces amb guants i s’adapten els materials dels tallers per a les persones amb discapacitat intel·lectual. “Tenim molts grups perquè queden molt satisfets amb la visita”, expliquen fonts de l’IVAM. Des del museu recorden el taller de 2017, ‘La ciutat és la memòria de tots’, en què s’utilitzava l’art com a via terapèutica i que estava dirigit a persones que pateixen Alzheimer i altres deterioracions cognitives associades a l’edat i que generen aïllament i desubicació. El taller, impartit per a un màxim de huit persones, es va desenvolupar a partir de l’exposició ‘Perdidos en la Ciudad’, una mostra que reunia en l’IVAM una selecció de 300 obres inspirades en el fet urbà. Així mateix, es van organitzar visites a l’exposició destinades a persones amb discapacitat visual, de manera que pogueren tocar algunes de les peces exposades. “L’objectiu de la visita era que en palpar les obres amb les mans, les persones amb discapacitat visual pogueren percebre-les i desenvolupar-les mentalment en el seu conjunt per a gaudir-les artísticament, estèticament i creativament”, assenyalen.
Un altre espai expositiu com el Museu Arqueològic d’Alacant va explorar les sensacions de les persones amb discapacitat en l’exposició ‘Oriola. Arqueologia i museus’. Es van dur a terme diverses estratègies i materials de suport perquè hi accediren de la forma més completa al contingut de l’exposició. Les persones cegues o amb problemes greus de visió van disposar de làmines en relleu juntament amb un text descriptiu en braille de diferents peces arqueològiques que permetien un recorregut per les diferents èpoques de la història d’Oriola. Gràcies al suport i assessorament d’ONCE Alacant es van realitzar làmines termoforn i fuser perquè les persones amb diversitat funcional visual pogueren identificar les peces arqueològiques. Així mateix, la col·laboració de la Fundació FESORD va permetre que el vídeo d’introducció sobre Oriola s’adaptara en llengua de signes. Com a activitats complementàries a l’exposició es van realitzar visites guiades per un guia sord en llengua de signes i visites teatralitzades amb la col·laboració d’APESOA.
En el Consorci de Museus també són conscients de la necessitat de garantir a les persones amb diversitat funcional l’accés a la cultura. El seu treball, però, ix de les sales de les instal·lacions que estan sota la seua gestió per a oferir tallers en els centres ocupacionals. El Centre del Carme ha sigut seu en els últims mesos d’una mesa de treball que pretén millorar, a través del diàleg amb artistes i agents culturals, els tallers d’expressió artística que s’imparteixen en els centres ocupacionals de València. El director del Consorci, José Luis Pérez Pont, subratlla que “dins del nostre programa d’Educació i Mediació hem obert una línia de col·laboració amb l’Associació In-Arte per al desenvolupament de distintes accions encaminades a la promoció de l’educació artística com a ferramenta d’inclusió social i en aquest sentit millorar l’accessibilitat i la participació de la ciutadania en la cultura”.
Des d’aquesta perspectiva, la impulsora de Mediamusea reconeix que si bé és cert que no tots els museus compten amb els mitjans econòmics suficients per a poder accedir a aquest tipus d’elements, “sempre hi ha opcions per a poder avançar en l’accessibilitat en el nostre centre”. I en aquest camí assenyala la imprescindible col·laboració amb associacions locals per a l’enregistrament de vídeos en la llengua de signes o la transcripció del catàleg de l’exposició a Braille; la creació de podcast amb audiodescripcions de les peces; l’elaboració de la pàgina del museu seguint els estàndards de l’accessibilitat web; la col·locació de models tàctils en les sales, etc. “Són només uns exemples d’algunes coses que es poden anar fent per a atendre les persones amb necessitats especials”, rebla.
