El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, s’ha manifestat tranquil davant l’estratègia engegada pel PPCV perquè el Tribunal Constitucional declare inconstitucional la Llei de Plurilingüisme. Isabel Bonig va fer la petició en persona al líder del PP, Mariano Rajoy, fa unes setmanes a Alacant perquè el president espanyol li tire un cop de mà per a dur la normativa als tribunals. Això no obstant, Rajoy s’hi va mostrar més prudent del que Bonig esperava i va demanar diàleg abans d’anar al jutjat.
Educació té damunt la taula la petició d’una reunió bilateral entre la conselleria i el Ministeri que dirigeix Íñigo Méndez de Vigo, encara que, com ha indicat Marzà aquest dilluns, la trobada no té data: “No ens han convocat”, ha afirmat. Tanmateix, el conseller ha traslladat tranquil·litat respecte a una possible sentència que puga declarar inconstitucional la nova Llei de Plurilingüisme, perquè aquesta se sosté en la LOMCE i la jurisprudència dictada pel tribunal respecte al percentatge mínim de llengües cooficials que han d’haver-hi a les aules, és a dir, un mínim de 25% de castellà i un 25% com a mínim de valencià, ha recordat Marzà.
Per tant, tot el soroll del PPCV al voltant del valencià i el suposat impediment de les famílies a triar la llengua vehicular, segons el conseller, és “buscar la polèmica per la polèmica”. Mamprendre-la contra la llengua pròpia només pel fet que no és l’idioma de l’Estat. “No ens qüestionem les hores de Matemàtiques que es donen als centres eductius”, ha dit Marzà, “ni el PPCV s’atreviria a dir que les famílies han de triar quantes hores han de fer de Matemàtiques”, ha dit Marzà; en canvi, defensen que el percentatge de valencià siga a voluntat de les famílies, una potestat que recau en la direcció del centre, tal com recull la LOMCE, “la Llei Wert aprovada pel PP”, ha recordat el conseller d’Educació.
“És molt fàcil desmuntar un i cadascun dels arguments del PP sobre el plurilingüisme”, ha dit Marzà fent referència a la “discriminació” i a la no vehiculació del castellà en educació, unes premisses que són “falses” perquè la normativa preveu com a mínim que es vehicule amb un 25% en castellà, tal com diu el Tribunal Suprem. “El Suprem diu que ha d’haver-hi una proporcionalitat en la vehiculació de les llengües i va establir com a mínim un 25%. Això és el que diu la Llei. Un 25% com a mínim de castellà i un 25% com a mínim de valencià”, ha recordat el conseller.
D’altra banda, pel que fa a la tria de la llengua vehicular, Marzà ha recordat que el Constitucional ja va ratificar una sentència del Suprem de Galícia que va tombar la consulta a les famílies sobre el tipus de model plurilingüe. El tribunal va determinar que això era una deixadesa de funcions de l’administració. És la LOMCE qui diu que és la direcció qui és competent. Això no obstant, la Conselleria va establir un mecanisme on, a més del director del centre, s’estableixen criteris pedagògics per a elegir els percentatges de llengües i es compta amb participació del Consell Escolar –on estan representades les famílies i els alumnes–, qui, junt amb l’administració, determina quin és el seu percentatge. Per tot això, “complim el que diu el Constitucional, el Suprem i la LOMCE”, ha emfatitzat Marzà.
L’únic dubte que té el Ministeri és al voltant d’un mot de l’article 11 de la Llei de Plurilingüisme, concretament la paraula ‘promoure’, que fa referència a l’actitud que han de tindre les administracions valencianes davant la llengua pròpia. “Promoure tots sabem què significa, en la Llei d’Ús també apareix aquesta paraula, i a l’Estatut”; per això, “estem tranquils”, ha refermat Marzà. “Si el Ministeri només dubta de la paraula ‘promoure’ estem molt tranquils que tot tirarà endavant”, ha afegit.
Per tot això, Marzà ha insistit que la Generalitat no té “cap temor” sobre la reunió bilateral amb el Ministeri d’Educació “perquè la nostra aposta és l’aprenentatge de les tres llengües per a tots els alumnes”. En aquest sentit, ha recordat els 123 auxiliars de conversa que ja estan als centres educatius i el pla de formació del professorat on 10.000 professors es formaran en llengües i 1.000 marxaran a l’estranger per a formar-se en anglés. “Tot plegat, el proper curs serà el que més anglés tindrà a les aules”, ha destacat Marzà.
