El Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural ha lliurat a l’Ajuntament de València un informe on demana la “paralització immediata” de la llicència d’enderrocament de l’immoble que va acollir el cinema Metropol basant-se en la seua “singularitat històrica”, ja que és “l’últim edifici intacte” que va pertànyer al Comité Executiu d’Espectacles Públics a València (CEEP) i, per tant, va passar a ser del govern de la Segona República.
El document, consultat per Europa Press, basa la seua sol·licitud de parar l’enderrocament de l’antic Metropol en el fet que, en cas que es duga a terme, s’estaria incomplint la Llei 14/2017 de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana, així com la disposició addicional cinquena de la Llei 4/1998 de Protecció del Patrimoni Cultural.
L’informe ha sigut elaborat per l’historiador Fernando Sanz i l’historiador de l’Art i guia de Turisme César Guardeño i recorda que el 22 de juliol de 1936 es va formar el Comité Executiu Popular (CEP), integrat per la CNT, UGT i pels partits del Front Popular. L’organisme va tindre des de la seua formació el poder efectiu i real del control militar i polític a tota la demarcació i, encara que es va intentar dissoldre’l, finalment va ser reconegut com a representant legal del govern de la República a València.
Sota l’empara legal del CEP es va crear el Comité Executiu d’Espectacles Públics a València (CEEP), que estava sota el control dels sindicats UGT i CNT. EL CEEP va confiscar legalment tots els cinemes i teatres de la demarcació de València i aquestos van passar a ser edificis governamentals. El cinema Metropol, situat al número 9 del carrer d’Hernán Cortés de València, també va ser confiscat i posat sota el control del CEEP, “sent un edifici governamental del govern de la Segona República”.
En aquest punt, l’informe subratlla que la llei de memòria democràtica valenciana diu que “tindran consideració de llocs de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana aquells espais, immobles o paratges que es troben en ella i revelen interés per a la comunitat autònoma, per haver-se desenvolupat en ells fets de singular rellevància per la seua significació històrica, simbòlica o per la seua repercussió en la memòria col·lectiva de la lluita dels valencians i valencianes pels seus drets i llibertats democràtiques en el període que abasta des de la proclamació de la II República Espanyola, el 14 d’abril de 1931, fins a l’entrada en vigor de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, el 10 de juliol de 1982”.
També s’al·ludeix a la disposició addicional cinquena de la llei 4/1998 de protecció del patrimoni cultural, que assenyala que “el patrimoni històric i arqueològic civil i militar de la Guerra Civil a la Comunitat Valenciana, a més dels espais singulars rellevants i històrics de la capitalitat valenciana, com tots aquells edificis que es van utilitzar de seu del govern de la República, a més dels espais rellevants que van utilitzar personatges importants de la nostra història durant el període de guerra de 1936 a 1939. Tots aquests immobles han d’estar construïts amb anterioritat a l’any 1940”.
Per tot açò, els historiadors remarquen que el cinema Metropol és “un immoble on es van desenvolupar fets de singular rellevància històrica, doncs és l’últim edifici intacte que va pertànyer al CEEP i en el seu interior s’informava els ciutadans del curs de la guerra i s’alçava la moral de la rereguarda, a més de servir d’evasió a les tropes que del front venien a València amb dies de permís”.
En aquest sentit, demanen al consistori que paralitze l’enderrocament i que procedisca a incloure l’edifici, íntegrament i en tot el seu conjunt, dins del Catàleg de Béns i Espais Protegits amb la categoria de Bé de Rellevància Local.
