La insistència de la líder dels populars, Isabel Bonig, per desacreditar la política lingüística del govern del Botànic s’ha convertit en una constant en aquesta legislatura. Els darrers tres anys, Bonig s’ha postulat com la defensora de la “llibertat” educativa de les famílies. Aquest divendres, en un nou intent de mostrar el seu partit com la garantia que necessita la comunitat educativa, es va aventurar amb la denúncia que els dotze centres públics del seu poble natal, la Vall d’Uixó, només tenen programes lingüístics en valencià i, en conseqüència, el castellà està discriminat.
La dada és certa però també ho era quan Bonig ostentava l’alcaldia de la localitat de la Plana Baixa en el període de 2007 a 2011. De fet, fa més d’una dècada que l’escoles de la Vall d’Uixó mantenen els mateixos programes lingüístics. Durant tot aquest període, primer com a alcaldessa i després com a membre del govern d’Alberto Fabra, mai no va eixigir la introducció de línies en castellà. Fins a 2015, tres dels seus companys van estar al capdavant del departament d’Educació: Font de Mora, José Ciscar i María José Català.
L’actual regidora d’Educació de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó, Carmen García, explica que abans de l’arribada de Vicent Marzà a Campanar hi havia dos programes lingüístics: el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa d’Incorporació Progressiva al valencià (PIP). És a dir, la tradicionalment anomenada línia en castellà reclamada ara per Bonig no existia al seu municipi durant més de deu anys.
A més, García recorda que abans de la derogació del Decret de Plurilingüisme totes les escoles públiques van votar pel nivell de més hores en valencià, fins i tot el col·legi públic Recaredo Centelles qui abans aplicava el PIP.
El model de línies lingüístiques del PPCV preveia que l’elecció del projecte lingüístic de centre, tot i dependre del Consell Escolar, havia de ser validat i autoritzat per la Conselleria d’Educació. La Llei de Plurilingüisme, ja en vigor però dimonitzada pels populars, dóna l’última paraula al Consell Escolar, l’òrgan de decisió dels percentatges d’hores lectives en castellà, valencià i anglés. Els Consells Escolars estan compostos per pares, professors i alumnes.
Jurisprudència del Tribunal Suprem
La reacció contra la immersió lingüística en el sistema educatiu català arran de la reforma de l’Estatut de Catalunya de 2006 i l’onada recentralitzadora després de la sentència del Tribunal Constitucional que retallava el text va desembocar en una resolució del Tribunal Suprem que va establir un mínim del 25% d’hores lectives en castellà.
A aquesta xifra es remet la Llei de Plurilingüisme aprovada pel govern del Botànic, tant per al castellà com per al valencià. També és la referència per al PP de Catalunya (PPC), que va incloure-la en la proposició de llei presentada al Parlament a finals de març.
Aquesta relació va servir al president Ximo Puig durant la sessió de control d’aquest dijous per a retraure a Isabel Bonig que rebutjara la llei valenciana quan els seus companys catalans defensen una proposta molt semblant. Bonig va remetre’s al diferent tractament que els estatuts de Catalunya i del País Valencià fan de la consideració legal de la llengua per a justificar que la Llei de Plurilingüisme i la proposició de llei del PPC no són comparables.
“En l’estatut català posa que tenen el dret i l’obligació de saber i conéixer el català. En canvi, en l’estatut valencià posa que tenen el dret d’emprar-la, però no s’hi estableix cap obligació”, va argumentar Bonig per a justificar que el 25% de mínim servisca per a Catalunya però no per al País Valencià.
Aquest serà un dels punts clau que haurà de dirimir el Tribunal Constitucional en el cas que la llei valenciana hi acabe recorreguda, com desitja Bonig. El govern espanyol, de moment, es resisteix a obrir un conflicte directe amb el valencià i ha convocat una comissió bilateral per tal d’evitar el litigi.
La vicepresidenta del Consell va apel·lar aquest divendres a “la jurisprudència del Tribunal Suprem” per al cas català en la defensa del model valencià de percentatges mínims. Mónica Oltra va anar més enllà, tot convertint la proposta del PPC en una “còpia” de la llei valenciana i ironitzant al voltant d’una possible reacció del govern espanyol. “El senyor Rajoy portarà a una bilateral el PP de Catalunya?”, es va preguntar la número 2 del Consell.
