Els descendents del cronista Ramon Muntaner es troben soterrats a l'església de Campanar

El Grup Harca descobreix el llinatge del cavaller, militar i polític medieval nascut a Peralada i ciutadà de València
/ València
11 maig 2018 01:00h
El nom de l\'actual barri de València provés del llatí \'campanius\', és a dir, \'zona de camps oberts\', una definició que s\'acobla al que era Campanar.

Els membres del Grup Harca, els medievalistes Ferran Esquilache, Frederic Aparisi i Vicent Baydal, han realitzat una sèrie d'interessants descobriments sobre el passat del barri valencià i antic poble de Campanar en el procés de preparació de la propera sessió de La València Contada, una sèrie de jornades impulsades per La Rambleta i Cervezas Alhambra que se centren en el passat, present i futur dels diversos districtes de la ciutat.

"Tres són les grans aportacions que podem fer sobre la història de Campanar", indica Vicent Baydal. "Les hem descobert en indagar en la història del barri, amb les anàlisis arqueològiques i les dades arxivístiques que hem anat treballant en els darrers mesos". La primera d'elles és la relativa al topònim de Campanar. Encara que hi haja una llegenda urbana que explica que deriva de "Camp a anar", és a dir, d'anar al camp o anar a eixa zona de l'Horta de València, la realitat és que el seu origen és molt diferent i comú a altres topònims semblants. "Ja fa temps que el reconegut filòleg Álvaro Galmés esclarí la qüestió per a tota una sèrie de noms pareguts, com ara Campanario, Campania, Campanet, Campanares, Campanitx o Campaneta", comenta Ferran Esquilache. Tots procedeixen de l'adjectiu llatí campanius, derivat del substantiu campus, amb el sentit de "zona de camps oberts", "zona de planura", com en efecte ho era Campanar en època romana, ja que, pel particular traçat del Túria, justament per allà es produïen recurrents riuades que anaven aportant successives capes de sediments fins a convertir l'àrea en un gran espai de planura al·luvial, molt fèrtil.

L'actual nucli, de finals del segle XV o començaments del XVI

Per una altra banda, Frederic Aparisi, en base al seu treball en l'Arxiu de Protocols Notarials del Patriarca, explica un altre dels descobriments: "En època romana Campanar era el nom de tota la zona en general. Després, en època andalusina, es conformà també un poblat concentrat, que no sabem on estava, però que apareix en el Llibre del Repartiment, en el moment de la conquesta cristiana de 1238. Tanmateix, a continuació, entre els segles XIII i XV, tot apunta que el nucli va desaparéixer i la zona es caracteritzava per tindre un poblament dispers, amb alqueries unifamiliars".

En conseqüència, el nucli històric de Campanar, el que actualment hi ha entorn de l'església parroquial de la Misericòrdia, no es va formar fins a les darreries del segle XV o començaments del XVI. Darrere d'on ara hi ha l'església de Campanar, hi havia l'alqueria d'una notable família de ciutadans de València, els Dalmau, que tenien una capella particular amb una imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia molt popular entre els llauradors del terme.

En 1507 els Dalmau van cedir la capella i es va construir un nou temple, l'església parroquial, a partir de la qual durant l'època moderna es van anar afegint a poc a poc cases pels voltants, com ja va indicar fa uns pocs anys l'arquitecta Carmen Cárcel García en la seua tesi doctoral sobre l'evolució urbanística de Campanar.

La família del cronista Ramon Muntaner, uns Quixots valencians

Encara hi ha un altre descobriment sobre la història de Campanar, potser el més cridaner, i és que Vicent Baydal ha trobat els hereus del famós cronista medieval Ramon Muntaner (1265-1336) instal·lats al nucli de Campanar durant la primera mitat del segle XVII. "Dels descendents de Muntaner se sabia molt poc. Es coneixien el seu fill, anomenat Macari com a conseqüència dels seus viatges per Grècia –on el nom és molt comú–, i el seu nét, Ramon, que visqué en la València del segle XV, però res més". Ara l'investigador ha trobat la sisena generació, els rebesnéts del nét del cronista, en combinar una informació dels Anales del Reyno de Valencia de Francesc Diago amb la localització del testament de l'hereu dels Muntaner, que s'havien establert llavors a Campanar. Concretament, Diago indica que en 1613 el descendent del cronista, "Hyerónimo Montaner, vive hoy en Campanar, cerca de Valencia, y tiene en ella una capitanía de la Milicia efectiva", una situació que trenta anys després confirmen plenament les darreres voluntats de l'esmentat Jeroni Montaner (com s'escrivia ací, seguint la grafia valenciana).

En elles s'indica que és un cavaller, habitant de Campanar, en una casa que donava a la plaça de l'Església, i en el seu inventari post mortem apareix, en efecte, una llança de capità de milícia. Però, més que una vida militar, el seu testament indica que es dedicava sobretot a l'agricultura, amb desenes de fanecades de camps de blat i vinya distribuïts pels termes de Campanar, Paterna, Mislata i Quart de Poblet.

En consideració de Baydal, "eren com una espècie de Quixots valencians: uns cavallers de gran llinatge i prosàpia vinguts a menys, encara que en este cas mantenien un patrimoni que els permetia viure com a llauradors benestants".

La darrera gran sorpresa ha sigut trobar que aquells descendents de Muntaner estan soterrats en la mateixa església de Campanar. Segons explica el testament de Jeroni, els seus germans Antoni i Mateu Montaner, cavallers ja difunts, van ser dipositats "en lo vas o sepultura del altar major" i ell mateix ordenava que posaren allí el seu cos.

Per una altra banda, com que ell no havia tingut fills, deixava tota l'herència, incloent les cases i els camps de Campanar, al seu nebot, que també era veí del lloc i recuperava parcialment el nom del seu insigne avantpassat, ja que es deia Jeroni Ramon Montaner.

De la història posterior d'aquest darrer membre de la família, com a llaurador i com a cavaller quixotesc del Campanar del segle XVII, no se sap de moment res més, indica el Grup Harca en un comunicat.

Pel que fa a la resta d'informacions aportades pel Grup Harca, els medievalistes donaran més detall la propera setmana en la mencionada jornada de La València Contada sobre Campanar, que se celebrarà el pròxim dimecres 16 de maig en el Kram Bar de 17 a 20 hores, amb un aforament limitat a 50 persones i la participació d'altres veïns i personatges del barri.

next