El Constitucional suspén la llei catalana de presidència que possibilitava la investidura de Puigdemont

La decisió de l'alt tribunal obliga les forces independentistes a buscar una alternativa a la investidura
9 maig 2018 01:00h /
El govern espanyol va presentar el recurs contra aquesta llei en 2007.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admés a tràmit per unanimitat aquest dimecres el recurs que el govern espanyol ha presentat contra diversos preceptes de la reforma de la llei de la presidència de la Generalitat i ha suspés cautelarment la norma –tal com demanava l'executiu de Rajoy– en aplicació de l'article 161.2 de la Constitució. Els magistrats han inclòs a la seua resolució una advertència al president del Parlament, Roger Torrent, i als membres de la Mesa, sobre el deure d’acatar la seua decisió.

El TC ha culminat en poc més de 18 hores les actuacions del govern espanyol per a impedir la investidura de Carles Puigdemont, que han suposat la publicació de matinada de la Llei al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) –sota control de l'executiu de Rajoy en virtut del 155–, la convocatòria d'un Consell de Ministres extraordinari a les 11 del matí, el registre del recurs poc després de les 13 i, finalment, la seua admissió a tràmit i suspensió de la llei per part dels magistrats, que s'han reunit a les 18.00h per a no esperar la represa del ple aquest dijous al matí.

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimecres en una reunió extraordinària interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la reforma de la llei de la presidència de la Generalitat aprovada pel Parlament de Catalunya. El Tribunal Constitucional l'admetrà a tràmit previsiblement aquest dijous al matí, aprofitant la reunió ordinària del ple d'aquesta setmana, i deixarà la llei en suspensió cautelar atenent a la petició de l'executiu de Mariano Rajoy perquè s'aplique l'article 161.2 de la Constitució.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha afirmat que el recurs evita que es produïsca "l'absurd" que siga investit com a president una persona "fugida" de la justícia espanyola i que es troba "en un altre país", en referència a Carles Puigdemont. La suspensió de la llei implica l'activació de l'anomenat 'pla D' de les forces independentistes, que podrien investir un altre candidat la setmana que ve.

En roda de premsa a La Moncloa, el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha afirmat que el seu executiu actua d'acord als criteris del Consell d'Estat, del Consell de Garanties Estatutàries i del Tribunal Constitucional, per a impedir la investidura "d'un fugit de la justícia" sobre el que pesa "una ordre europea de detenció”. Segons ha apuntat, el dictamen del Consell d'Estat va "deixar clar" que "cap candidat a la presidència pot ser investit si no està present al Parlament de Catalunya, tal com havia dit el Tribunal Constitucional el 27 de gener".

El recurs impugna diversos aspectes de la reforma en el marc de la determinació del seu executiu d'impedir "qualsevol vulneració o frau de llei". A més de la investidura telemàtica, l'escrit s'adreça contra el fet que la llei es tramitara al Parlament  de Catalunya pel tràmit de lectura única i que amb una llei "es vulnerés una matèria reservada al reglament com és l'elecció del president de la Generalitat". Segons Méndez de Vigo, també impugna "la possibilitat de permetre la celebració de sessions d'òrgans col·legiats de la Generalitat a distància i per mitjans telemàtics".

L'objectiu final del recurs, segons el ministre portaveu, és que no es "vulnere la llei" i avançar per a "recuperar la convivència, la confiança, la neutralitat institucional i posar la Generalitat al servei de tots els catalans". L'executiu espanyol ha aprovat el recurs en una reunió extraordinària convocada a les 11 del matí, només hores després que el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), que està sota control del govern de Rajoy, haja publicat el contingut de la llei.

La Moncloa tenia preparat el recurs des de fa més d'una setmana, quan es va aprovar la llei al Parlament, però en les últimes hores hi ha incorporat les aportacions del dictamen favorable al recurs que va emetre dilluns el Consell d'Estat. 

Entre altres, aquest organisme advertia que ningú pot exercir com a membre del Govern de la Generalitat –ni que siga per videoconferència– si no es troba físicament dins del territori català, fet que exclouria els polítics que es troben a l'estranger i els presos provisionals que mantinguen els drets polítics però que estiguen reclosos a presons de la resta de l'Estat.

El recurs de l'executiu espanyol es basa també en els termes de l'última resolució per la qual el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit la setmana passada el primer escrit de l'executiu de Rajoy contra el primer intent d'investidura de Puigdemont. 

En aquesta resolució, el Tribunal Constitucional ja advertia a la Mesa que es declararà "radicalment nul i sense valor ni efecte" qualsevol acte, resolució o acord que contravinga la suspensió acordada. És a dir, que tancava la porta ja a qualsevol modificació de la llei de presidència per a permetre una investidura de Puigdemont a distància.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha fet referència al recurs i a la situació política a Catalunya en declaracions al Congrés, on ha demanat a les forces independentistes "un esforç" per a formar govern i recuperar "la normalitat institucional econòmica i social" a Catalunya. "Ja n’hi ha prou d'estar marejant la perdiu", ha afirmat en declaracions als passadissos de la cambra. 

Segons Rajoy, "Catalunya necessita recuperar la normalitat" i cal "no subordinar tota l'actuació política al voltant d'una persona, perquè les coses han de funcionar. La Generalitat ha de prendre decisions" i la d'ara "no és una situació normal".

next