Diari La Veu del País Valencià
Educació confia a aclarir en la comissió bilateral els dubtes del Ministeri sobre la constitucionalitat de la Llei de Plurilingüisme

La pressió de la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, perquè el govern espanyol recórrega contra la Llei de Plurilingüisme per una suposada “discriminació del castellà” de moment no ha tingut efecte i el Ministeri d’Educació prefereix escoltar primer els arguments de la conselleria que dirigeix Vicent Marzà sobre la legalitat de la norma que regularà l’ensenyament del valencià, del castellà i de l’anglés a partir del pròxim curs. Així, el departament d’Íñigo Méndez de Vigo ha iniciat els tràmits per a convocar una comissió bilateral on resoldre tots els dubtes sobre la constitucionalitat del text aprovat per les Corts.

Segons publica Las Provincias, el govern espanyol justifica la convocatòria de la comissió bilateral argumentant la “defensa de la llibertat dels pares per a triar en quin centre volen que estudien els seus fills i per a triar en quina llengua volen educar-los”. En aquest sentit, fonts del Ministeri d’Educació han assenyalat a aquest diari que han de verificar que la llei no provoque “cap tipus de discriminació i l’ensenyament en castellà estiga garantit conforme a la legislació”

La Conselleria d’Educació va rebre notificació de la voluntat del ministeri de convocar aquest espai de diàleg Estat-Generalitat i va acceptar la proposta remesa des de la Secretaria d’Estat per a les Administracions Territorials. Ara, però, Educació està a l’espera que el ministeri fixe la data per a la reunió en la qual poder defensar “els criteris pedagògics” en què es basa la norma, segons expliquen fonts de la Conselleria.

Des de la Generalitat s’espera que la comissió bilateral, que té una vigència de sis mesos, puga servir per a resoldre les possibles diferències i que, fins i tot, la norma no tinga per què esmenar-se. Amb tot, si el Ministeri hi veu diferències de criteri tampoc és segur que la llei acabe en el Tribunal Constitucional atés que la Generalitat podria accedir a canviar l’articulat de la llei que l’Estat considerara inconstitucional, com ja va passar en el cas de la llei de creació dels nous mitjans públics de comunicació.

Si la bilateral no resolguera el conflicte, que la norma acabe en els tribunals no té perquè afectar el període de matriculació que comença el pròxim dia 17. Seria potestat del govern espanyol demanar al Constitucional la suspensió cautelar mentre es resol el fons de la qüestió i sols en aquest cas els centres escolars es veurien obligats a tornar als projectes lingüístics anteriors.

Fonts d’Educació han assegurat que esperen amb “tranquil·litat” la citació del Ministeri per a reunir la comissió bilateral ja que consideren que la norma està regida per criteris “pedagògics” i no polítics. A més, confien que el “diàleg” permeta dirimir les discrepàncies. De fet, les mateixes fonts asseguren que en el cas del Decret de Plurilingüisme el Ministeri d’Educació finalment no va arribar ni a convocar la bilateral.

En la Generalitat es remeten a les declaracions que tant el conseller Vicent Marzà com el secretari autonòmic d’Educació, Miquel Soler, van fer la passada setmana sobre la possibilitat que el govern espanyol interposara un recurs d’inconstitucionalitat, com també demana Ciutadans al Congrés. En roda de premsa, el conseller va assegurar que la norma que regula el plurilingüisme “està d’acord amb la llei i amb les sentències del Tribunal Suprem sobre altres territoris amb llengua pròpia”.

De fet va afirmar que, en les converses amb el Ministeri d’Educació prèvies a la redacció de la Llei de Plurilingüisme, “l’única paraula que els va provocar algun dubte va ser la de promoure. Així, el ministeri només va expressar dubtes sobre l’article 11, que parla de promoure que els centres sostinguts amb fons públics vehiculen el 50% del temps curricular en valencià, però no sobre el gruix de la norma.

Marzà va defensar la seua inclusió en l’articulat atés que aquesta, la de fomentar el valencià, és una competència recollida en l’Estatut d’Autonomia. Per a tancar la polèmica, el conseller va remarcar que l’únic objectiu és “que els xiquets i xiquetes dominen les tres llengües” i “superar el fracàs del passat”.

Comparteix

Icona de pantalla completa