El president de la Generalitat, Ximo Puig, al costat de la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, viatja aquest dissabte a Àustria per a acompanyar els 35 estudiants valencians de Batxillerat que enguany assistiran als actes de commemoració del 73 aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen-Gusen per part de l’exèrcit nord-americà el 5 de maig de 1945.
Aquesta és la primera vegada que un president valencià realitza una visita oficial a un dels escenaris de la major barbàrie de la història, ha recordat la Generalitat en un comunicat. Ximo Puig encapçalarà l’expedició conformada per alumnat de primer de Batxillerat dels instituts Joan Fuster de Pego, Enric Valor de Bellreguard, Els Ports de Morella i Doctor Simarro de Xàtiva, així com dels IES de Torís i Bunyol.
Aquestos estudiants han sigut convidats per la delegació valenciana de l’associació Amical, que agrupa exdeportats als camps de concentració nazis, així com els seus familiars, amics i simpatitzants. Amb el president i els estudiants viatjaran també la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, com a responsable del Consell de les polítiques de Memòria Històrica, i els alcaldes de Morella, Bunyol, Macastre, Pego i Bellreguard, així com el primer tinent d’alcalde de Xàtiva.
El president i la resta de la comitiva assistiran, dissabte a la vesprada, a l’acte commemoratiu en el Memorial Krematorium KZ Gusen i intervindrà en l’homenatge que la representació valenciana realitzarà en memòria dels deportats republicans que van morir al camp. L’acte consistirà en la interpretació de la peça musical Sarabanda in memoriam, del compositor Toni Ortí, per part de l’alumnat de l’IES Els Ports de Morella i la lectura de poemes de Miguel Hernández.
Diumenge la comitiva assistirà als homenatges que es duran a terme davant les plaques i el monument que recorda la presència d’espanyols als camps d’extermini nazis, al costat dels representants de l’Ambaixada d’Espanya a Àustria i altres autoritats. Segons ha explicat la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, “la necessitat i l’obligació de recordar el que va passar així com de recuperar la dignitat de les víctimes perquè mai torne a ocórrer és precisament el que ha mogut el Consell del Botànic a elaborar la Llei de Memòria Democràtica”. Per a Bravo, “les víctimes han d’estar sempre presents en el nostre record i en la nostra consideració, ja siguen víctimes de l’horror nazi, de l’odi fratricida de la nostra Guerra Civil o del salvatgisme irracional d’ETA, amb les víctimes valencianes de la qual, per cert, es reunirà el president Puig aquest mateix dilluns”.
A més, Gabriela Bravo ha anunciat que l’Institut de la Memòria Democràtica realitzarà un cens exhaustiu de les víctimes valencianes dels camps nazis d’extermini. Es tracta, segons ha explicat la consellera, “d’elaborar un arxiu documental públic perquè tots els valencians puguen conéixer la història d’aquells compatriotes que van patir l’horror nazi”. Fins ara, s’han realitzat diversos estudis que apunten al fet que, dels 9.000 deportats des de l’Estat als camps de concentració, el 8 per cent eren valencians. “No obstant açò, encara que probablement la xifra exacta no la sabrem mai, farem tot el possible per a acostar-nos a ella per a tindre el record exacte dels nostres compatriotes que van morir sota el terror nacionalsocialista alemany i en l’honor del qual viatgem a un dels escenaris de l’horror”, ha afegit Bravo.
Solament a Mauthausen han sigut identificats fins al moment 630 valencians que van ser deportats a aquest recinte, dels quals únicament en van sobreviure 209. Actualment solament viu un supervivent, Paco Aura, d’Alcoi, que en aquest 2018 complirà 100 anys.
