La Marina de València ha fet pública aquest divendres la seua memòria econòmica de l’any 2017, segons la qual els seus ingressos han crescut un 28% respecte a l’any 2017. Com ja va avançar Diari La Veu en gener, la Marina ha batut el seu rècord d’ingressos arribant a la xifra de 6.694.702 euros.
Segons ha explicat en un comunicat el Consorci València 2007, òrgan gestor de La Marina, la memòria demostra la sostenibilitat actual de l’ens, que ha tancat l’any amb uns beneficis operatius (abans d’impostos, interessos, depreciacions i amortitzacions) de 93.925 euros. Explica també que ja s’han acomplit el 30% dels objectius del seu pla estratègic 2016-2021.
Malgrat la situació financera de l’entitat, amb un deute superior als 400 milions d’euros, “els resultats són positius”, explica el consorci. Entre les dades més significatives, cal destacar un augment del 28% dels ingressos respecte a l’any anterior i un increment del 80% en el nombre de visitants a La Marina de València. Per tant, l’activació productiva i l’apropiació ciutadana del front marítim, objectius principals del pla estratègic, són, cada vegada més, una realitat palpable.
Diferents fots d’ingressos
Els ingressos del consorci provenen de diferents fonts, ja que La Marina tancava l’any amb 71 concessions i autoritzacions que donen cabuda a empreses de diferents sectors: gastronomia i oci, cultura, nàutica, formació i innovació. Els ingressos derivats de l’activitat empresarial han augmentat un 19% respecte a 2016. Quant a esdeveniments, en 2017 se’n van realitzar un total de 64 relacionats amb activitats empresarials, populars, oci, cultura i esport, que han generat un increment del 417% en els seus ingressos respecte a l’any anterior. La Marina Esportiva, amb una ocupació mitjana d’un 70%, també presenta una tendència a l’alça en la seua evolució d’ingressos, que han crescut un 32%. L’aparcament de l’edifici Veles e Vents també ha vist augmentats els seus ingressos un 44% i va registrar un total de 25.000 visites diàries entre els mesos d’abril i agost.
Les despeses, si bé s’han arribat a controlar, han augmentat un 15% per una anàlisi global del recinte (estudis de potencial, punts febles, viabilitat econòmica, etc.), un esforç en la millora de les instal·lacions i una major visibilitat amb campanyes de comunicació.
Respecte a la situació financera, “el consorci atén la gestió de l’operativa diària amb l’objectiu d’aconseguir un balanç positiu i treballant en paral·lel amb la finalitat d’assolir una solució definitiva per als deutes contrets per a finançar les infraestructures de la 32a America’s Cup”, han informat. Per això, en 2017, s’ha creat també una comissió, integrada per representants de les tres administracions consorciades i el Consorci València 2007, amb la finalitat d’elaborar un informe que analitze la viabilitat de l’entitat.
Innovacions i millores
Des del consorci asseguren que La Marina de València s’ha consolidat com a marina urbana referent. El foment de la nàutica popular també ha obtingut els seus fruits a través de diferents iniciatives i ha augmentat també la celebració d’esdeveniments nàutics estatals i internacionals. Durant l’any 2017, ha crescut un 20% el nombre d’empreses d’activitats i serveis nàutics instal·lades a La Marina.
A més també s’han potenciat els canvis i les millores en matèria d’espai i usos públics durant el 2017. Entre les actuacions realitzades, el consorci destaca l’eliminació de barreres arquitectòniques i part dels vestigis del traçat de la Fórmula 1; l’obertura al públic del tram 1 del passeig del Cantil Sud; la reforma de les graderies de la dàrsena nord i de l’aparcament cobert; la millora de l’accessibilitat al recinte; la instal·lació d’una xarxa d’aparcabicis; la millora de la zona de càrrega i descàrrega, i la instauració d’un pla de gestió de residus. A més, s’ha rehabilitat la pèrgola modernista i se l’ha dotada d’un nou ús cultural.
D’altra banda, en 2017, al costat de la cooperativa d’arquitectes Crearqció, es va desenvolupar el procés participatiu ‘Veus de la Marina’, obert a veïns, empresaris i experts, amb la finalitat de dotar de noms i identitat els diferents espais públics del recinte marítim (esplanades, carrers i passeigs). “Totes aquestes actuacions repercuteixen en una marina pública i accessible, on les persones són les protagonistes i la mar torna a donar-li la cara a la ciutat”, asseguren els responsables del recinte.
Amb tot, s’ha aconseguit “consolidar un districte innovador” que ha experimentat un important desenvolupament econòmic impulsat per factors com la formació en massa crítica, l’avantatge competitiu, la qualitat del lloc, la diversitat i inclusió i la cultura de la col·laboració. D’entre les fites de 2017 el consorci destaca també l’engegada de la plataforma Living Lab, un espai d’experimentació amb tecnologia a escala urbana, amb l’objectiu que les empreses pogueren provar els seus productes.
Avaluació del pla estratègic
Tal com explica el comunicat, les missions principals del pla estratègic han sigut aconseguir una marina oberta, inclusiva, verda i dinàmica; l’activació productiva i l’apropiació ciutadana del front marítim, i assolir la sostenibilitat econòmica i una gestió eficient. En aquesta direcció, s’ha aconseguit que La Marina siga un espai obert a la participació i que aculla activitats de tipus innovador i creatiu aprofitant les infraestructures existents i afavorint que aquesta activació servisca de palanca de transformació dels Poblats Marítims i de la ciutat de València. Quant a la sostenibilitat econòmica, s’ha articulat un model de gestió, l’objectiu del qual és que La Marina no depenga de les aportacions econòmiques dels ens consorciats, sinó que es convertisca en una agència de desenvolupament territorial, on l’activació productiva i els usos públics es reforcen mútuament.
Actualment ja s’han aconseguit el 30% dels objectius marcats en el Pla Estratègic 2016-2021. Entre les actuacions realitzades en 2016 cal destacar l’habilitació del Tinglado 2 com a plaça oberta, la instal·lació en la Base 2 de l’empresa de tecnologies financeres Bankia Fintech by Innsomnia o la factoria d’innovació urbana Civic Factory Fest, que es va allotjar a la Base Alinghi. En el 2017 no s’han pogut finalitzar per complet alguns dels objectius plantejats, com són la dignificació de l’entorn del Tinglado 2, el Centre de Formació Professional en Nàutica o la rehabilitació de la planta baixa de l’edifici Alinghi, actuacions que es realitzaran enguany.
En canvi, sí que s’han executat la resta d’accions i, fins i tot, se n’han iniciat d’altres previstes per a 2018. A grans trets, algunes de les fites assolides en 2017 han sigut la millora de les condicions dels pescadors, la creació d’un espai transitori per a grans concerts, l’adequació d’un canal de navegació i la reconversió de la base Alinghi en un espai per a albergar, de manera temporal, esdeveniments relacionats amb la innovació.
Pel que fa a 2018, les accions programades i ja en procés són les relacionades amb el nou Pla d’Usos de l’Estació Marítima i dels Tinglados 4 i 5, l’obertura total del Cantil Sud, la millora de l’espai públic, el Museu de la Mar, la rehabilitació del Tinglado 2 i la recuperació del seu entorn, l’adequació d’espais per a ús infantil i esportiu i la creació d’una nova zona comercial i industrial nàutica.
