Un total de dotze conservatoris municipals del País Valencià han sol·licitat, a través de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, que la Generalitat Valenciana assumisca les competències dels centres que depenen de l’administració local que al llarg de les últimes dècades s’han anat obrint.
Aquest dimecres, el diputat de Podem César Jiménez va preguntar al conseller Vicent Marzà si Educació agafaria les regnes del Conservatori Professional de Música Alt Palància, que es troba a Sogorb, un centre educatiu creat el 1997 i que dóna servei no només als municipis de la comarca, sinó a altres zones limítrofes, fins i tot de Terol, va explicar Jiménez.
El diputat de la formació morada va demanar per la situació en què es troba aquest procés d’absorció després que la Conselleria rescatara el passat any 2017 el Conservatori Professional de Música ‘Mestre Vert’ de Carcaixent i després que, a finals de gener, el president Ximo Puig junt amb el conseller d’Educació anunciaren que, després del seminari de govern d’hivern que el Consell va celebrar a Vinaròs i Benicarló, la Generalitat afirmara que iniciava el procediment per a agafar les regnes del Conservatori Professional de Música ‘Mestre Feliu’ de Benicarló.
El conseller va assegurar que la “intenció” del seu departament és assumir les competències progressivament d’aquestos centres d’educació musical que depenen econòmicament dels respectius ajuntaments, encara que des de la Conselleria d’Educació es destinen, tal com recullen els pressupostos de 2018, fins a 3.400.000 euros de subvenció per a aquestos conservatoris, apareguts a l’auspici dels ajuntaments i que van rebre en el seu dia l’autorització de l’administració educativa.
Els conservatoris municipals van aparéxier en molts casos sense tindre en compte la distribució dels centres públics. Sovint, la iniciativa de crear-los es va fer al caliu d’algunes societats musicals i amb l’impuls dels equips de govern locals. Però, les taxes de matriculació i les mensualitats que han d’assumir les famílies en molts casos s’han incrementat a mesura que la situació financera dels municipis s’ha vist compromesa com a conseqüència de la crisi. Així ho va ressaltar el conseller, qui va recordar que el “difícil” escenari econòmic i l’atribució de competències municipals dibuixat per la normativa bàsica estatal “ha derivat en el fet que alguns ajuntaments es troben amb dificultats per a atendre aquest servei”.
Actualment, el departament de l’avinguda de Campanar té damunt de la taula 12 peticions formals on els respectius consistoris han sol·licitat que aquestos centres s’integren en la xarxa pública de la Generalitat. Entre la dotzena de demandes de rescat, ara per ara no es troba la del consistori de Sogorb, va indicar Marzà, encara que el conseller va reconéixer que en la seua àrea tenien coneixement de la situació del Conservatori de l’Alt Palància. En el moment en què arribe aquesta “petició formal” de l’Ajuntament de Sogorb, el conseller va dir que es mamprendrien les converses per a tractar la situació econòmica i la sostenibilitat del conservatori.
Actualment hi ha 29 conservatoris municipals repartits arreu del territori, creats a banda dels construïts per la Generalitat i que integren la xarxa pública, apareguts, com va retreure Marzà, sense seguir una planificació. Per això, el conseller va explicar que la voluntat d’Educació és estudiar els casos per a detectar aquells conservatoris que són “més vulnerables” per una qüestió econòmica. A més a més, s’està fent el mapa d’infraestructures, que tampoc no s’havia fet mai, va afegir Marzà, i, per una altra banda, “no tenim recursos suficients” per l’infrafinaçament a què està sotmesa l’administració valenciana.
Això no obstant, Marzà va respondre que, una vegada estiga acabada la fotografia completa de les infraestructures en matèria de conservatoris a través del mapa, s’analitze qui “té més vulnerabilitat” i s’estudie la situació del professorat que fa classes en aquestos centres municipals, la determinació d’Educació és poder incorporar-los a l’oferta pública d’una manera “racional, vertebrada i sostenible”.
El mapa de la racionalitat
Fins ara no es disposava d’un mapa d’ensenyaments musicals. Educació, segons va apuntar el conseller, està treballant en aquesta fotografia per a conéixer la diversitat dels centres implicats –escoles de música, conservatoris públics i els de titularitat municipal– i saber la distribució territorial dels ensenyaments integrats a la xarxa de la Generalitat així com l’actual oferta formativa municipal que no depén del govern valencià. Així mateix el mapa també oferirà una visió de la demografia a què atenen els centres i l’accessibilitat, la mobilitat i els mitjans de transport i, per últim, es coneixeran els recursos humans i econòmics disponibles per a abordar els possibles rescats futurs.
La finalitat d’Educació, va raonar el conseller, és estudiar l’oferta actual per a determinar les necessitats i quines seran les accions a seguir per a aconseguir “una oferta pública racionalitzada”. Amb un mapa de la racionalitat a les mans, la Conselleria podrà determinar quins centres de titularitat municipal s’han d’integrar en la xarxa pública. Marzà ha insistit que aquest procediment es farà de manera progressiva i en funció de les possibilitats pressupostàries i els condicionaments legals. A més a més, cal comptar amb l’acord del consistori perquè es produïsca aquest rescat, de la mateixa manera com anteriorment ha fet Educació amb els conservatoris de Carcaixent i Benicarló.
